Un testimoni preservat en ambre de les plantes angiospermes de fa 100 milions d’anys

George O. Poinar, Jr, Kenton L. Chambers i Joerg Wunderlich descriuen en el Journal of the Botanical Research Institute of Texas Micropetasos burmensis a partir d’una inflorescència de flors petites preservada en un ambre de la Vall de Hukawng (Kachin, Myanmar), d’una antiguitat de 100 milions d’anys. Les plantes amb flor (angiospermes) havien sorgit més de 60 milions d’anys abans, però la primera radiació d’angiospermes no es va produir fins fa 120 milions d’anys. És en aquest context que va viure Micropetasos burmensis i, encara que els autors són capaços de vincular-la al grup de les pentapètales, no encaixa en cap de les famílies modernes. La dominació de les angiospermes en bona part de la macroflora continental actual es va produir una mica més tardanament. L’ambre que ha servit per descriure aquesta espècie és el testimoni més antic dels processos reproductius de les angiospermes: grans de pol·len, llavors en formació, etc.

L’ambre birmanià

En l’actual Myanmar la mineria d’ambre té una tradició de gairebé dos mil·lennis. L’ambre estudiat per Poinar et al. procedeix d’una mina de la Vall de Hukawng i, més concretament, del jaciment de Noije Bum 2001 Summit Site. Aquest ambre data de l’Albià Superior i, d’acord amb les dades paleontològiques (presència d’ammonites), palinològiques, radiològiques (U-Pb dels zirconis de la matriu volcanoclàstica de l’ambre) tindria una antiguitat entre 100-99 milions d’anys. La datació és controvertida, ja que es tracta d’un ambre de roques sedimentàries marines, que patí doncs una deposició secundària a partir de l’ambre originari, que es devia formar en un context de bosc de coníferes resinoses. D’acord amb les dades de resonància magnètica nuclear, els autors sospiten que l’ambre es devia formar a partir de resina d’Agathis o d’un altre araucariàcia.

El fòssil

L’especímen consisteix en un fragment, amb bràctees basals, d’una inflorescència de tipus mixt cimós-paniculat, que no fa més que 9 mm de longitud. Cada branca sosté entre 3 i 7 flors. En total hi ha 18 flors, però els autors únicament han pogut observar 10, les més ben orientades per a l’estudi microscòpic.

L’especímen fa part de la col·lecció d’un dels autors, J. Wunderlich, i és previst que sigui destinada al Museu Senckenberg de Frankfurt-am-Main.

La descripció de Micropetasos

No va mal que reproduïm ací la descripció que fan els autors d’aquest gènere nou:

Micropetasos G. O. Poinar, K. L. Chambers & J. Wunderlich, gen. nov. Espècie tipus: Micropetasos burmensis G. O. Poinar, K. L. Chambers & J. Wunderlich.”

“Flors petites, en grups de 3-7 en branques d’una inflorescència bracteada basalment, glabra, de tipus mixt cimós-paniculat; pedicels relativament forts, glabres, ebracteats; flors bisexuals, hipogínies, de calze pentàmer, regularment o irregularment actinomòrfic; sèpals glabers, basalment connats, lòbuls triangulars, obtusos o aguts, iguals o desiguats; cap pètal; estams nombrosos, arraïmats al voltant del pistil, filaments linears, curts en estams exteriors, més llargs en els propers al pistil, de vegades 1-2 filaments exteriors elongats; anteridis petits, oblongs-ovoids, bisporangiats, connectiu no prolongat; gineceu d’1 carpel, ovari cònic o ovoid (amagat per la massa d’estams amuntegats), disc o nectaris, si n’hi ha, no visible, estil curt, arcuat, atenuat, àrea terminal estigmàtica, papil·lat, no allargat”

La descripció genèrica ha de ser prou ampla per encabir possibles espècies addicionals a banda de l’ací descrita, M. burmensis. Vet ací la descripció de l’espècie:

Micropetaos burmensis G. O. Poinar, K. L. Chambers & J. Wunderlich, sp. nov. Tipus: Myanmar (Birmània). Kachin. Mina d’ambre de Noije Bum 2001 Summit Site, a la Vall de Hukawng, al sud-oest de Maingkhwan, 26º20’N, 96º36’E, 2012, miner d’ambre desconegut (Holotip: n. de registre F2469/BU/CJW, dipositat a la col·lecció d’ambre de J. Wunderlich, Hirschberg, eventualment a dipositar en el Museu i Institut de Recerca de Senckenberg, Frankfurt-am-Main, Alemanya.”

“Flors de 0,8 mm de diàmetre en l’antesi, porció connata del calze de 0,13 mm, lòbuls de 0,26-0,30 mm, més de 60 estams, longitud de filaments variables, anteridis de 0,06-0,10 mm, ovari de 0,51 mm de llargada i 0,38 mm d’amplada, estil de 0,18 mm, pedicels de 0,26-0,64 mm, pol·len triaperturat, diàmetre de 10-14 micres”.

“Etimologia – Nom genèric a partir del grec “micro”, petit, i “petasos”, barret ample, per la forma imaginada de les flors. El nom de l’espècie prové del país d’origen del fòssil”.

Tant la descripció genèrica com l’específica van complementades d’imatges per il·lustrar la inflorescència (Fig. 1), les flors (Figs. 2 i 3) i el pol·len (Fig. 4).

Les flors de M. burmensis mostren una adaptació entomòfila, i cal pensar en insectes petits com els seus pol·linitzadors. En aquest sentit, hom pensa en la petita abella Melittosphex burmensis, d’uns 3 mm de llargada, i que ha estat trobada en ambres representatius del mateix bosc araucarià. La flora de fa 100 milions d’anys era substancialment diferent de la nostra, començant per les diferències de pes entre els grans grups vegetals. Però la diversitat de les angiospermes devia tenir poc a envejar a la diversitat actualment existent.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada