Algunes característiques genètiques d’un esquelet de fa 7.000 anys trobat a La Braña-Arintero (Lleó)

Fa un mes comentàvem un estudi de Lazaridis et al. sobre la composició genètica de les poblacions europees actuals a la llum de les dades que ens ofereix la paleogenòmica. Era tan sols una de les investigacions publicades sobre un camp que creix a mesura que s’incorporen a les bases de dades més seqüències genòmiques antigues. Aquestes dades permeten avaluar les idees que s’han fet els prehistoriadors sobre com es realitzà a Europa la transició de societats caçadores-recol·lectores a societats ramaderes. Fins a quin punt es tracta d’una “immigració de ramaders” procedents de l’Àsia Sud-Occidental o si bé es tracta d’una “difusió cultural” procedent d’aquesta mateixa regió. El significat de la transició del paleolític superior al mesolític (o epipaleolític) i del mesolític al neolític ha estat matèria d’intensos debats. Fins i tot si hom assum l’absència d’un flux migratori associat a la transició neolítica, canvis tan profunds en el sistema productiu (agricultura, ramaderia, sedentarització) s’han acompanyat o no de canvis genètics de caire adaptatiu? Olalde et al. (2014) ens diuen a les pàgines de Nature que, per respondre aquesta qüestió, caldrà augmentar les dades paleogenètiques sobre les poblacions caçadores-recol·lectores europees i, en aquest sentit, han aconseguit la seqüència completa d’un individu que va viure fa 7000 anys a la Península Ibèrica. Les restes esquelètiques analitzades procedeixen del jaciment mesolític de La Braña-Arintero (en la capçalera del riu Curueño, tributari de Porma-Esla-Duero, en l’actual municipi de Valdelugueros, a la província de Lleó).

Els investigadors, coordinats per Eske Willerslev i Carles Lalueza-Fox, remarquen l’existència d’una mena de “signatura genòmica” antiga, compartida per aquest individu i d’altres mostres procedents de poblacions caçadores-recol·lectores de l’Euràsia Central i Occidental, tant del període mesolític (ja entrat en l’era interglacial) com del període paleolític superior (encara sota els efectes de la glaciació würmiana).

En les dades que remarquen Olalde et al. (2014) és la presència en l’individu de La Braña-Arintero d’al·lels associats a una pigmentació fosca de la pell. D’això dedueix que la pell relativament clara que hom troba en les poblacions indígenes europees actuals no era tan ubícua en l’Europa mesolítica.

Els canvis adaptatius associats al neolític haurien d’haver afectat fonamentalment a gens associats amb la immunitat i la dieta. El canvi alimentari d’una banda i l’impacte sanitari del creixement de les comunitats humanes i la convivència amb animals domesticats haurien d’haver afavorit canvis genètics per un procés de selecció natural. Olalde et al., no obstant, mostren com l’individu de La Braña-Arintero presenta diversos al·lels associats a resistències contra patògens que encara trobem en les poblacions europees actuals. De vegades, alguns d’aquests al·lels han estat associats a una adaptació a la vida post-neolítica, cosa que no encaixa amb el fet que ja siguin presents en un individu del període mesolític.

En l’època que va viure l’individu que analizen, devers l’any 5000 a.C., el neolític ja s’havia difós a l’Àfrica del Nord i a l’Europa central i del nord. A l’Àsia Sud-Occidental, de fet, on la transició neolítica ja s’havia fet quatre o cinc mil·lennis abans, tot just començava l’era del coure.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada