L’aparellament mare-fill en les colònies incipients de “Cardiocondyla argyrotricha”

Vespes, formigues i abelles són classificades entre els himenòpters, ordre d’insectes del qual s’han descrit més de 150.000 espècies. El nom d’himenòpter fa referència a la connexió existent entre els dos parells d’ales. Però la característica compartida més destacable d’aquest grup és el seu sistema reproductiu. Gràcies a la partenogènesi, els ous no fecundats poden donar lloc a individus viables. Aquests individus, amb una dotació cromosòmica senzilla (l’heretada de la mare), són tots mascles. D’altra banda, els individus desenvolupats a partir d’ous fecundats (i per tant de dotació cromosòmica doble, l’heretada de la mare i l’heretada del pare) són tots femelles. Aquest sistema de determinació sexual haplodiploide genera tota una sèrie de peculiaritats de parentiu. Els mascles produeixen espermatozoides genèticament idèntics. Això fa que les filles d’un mateix aparellament comparteixin, no el 50% dels gens de mitjana, sinó el 75%. Aquest fet ha estat esgrimit com la base evolutiva (la “selecció per parentiu”) de la socialitat que trobem entre els himenòpters (formiguers, vespers, ruscs). Naturalment, no és una causa suficient, ja que la majoria d’espècies d’himenòpters són d’hàbits individuals. Alhora, altres grups d’insectes (tèrmits) han desenvolupat estructures socials. El sistema de determinació sexual dels himenòpters comporta una major exposició als perills d’aparellaments consanguinis. En els himenòpters socials hom ha descrit mecanismes amb els quals les reines (les úniques femelles reproductives) eviten la consanguinitat. L’aparellament edípic (mare-fill) és especialment evitat, ja que els fills són fills exclusius (per partenogènesi) de la mare. Com que la reina sol aparellar-se únicament en les primeres fases de la vida adulta, i guarda reserva d’espermatozoides per produir femelles obreres durant la resta de la vida, la probabilitat d’aparellar-se amb els seus fills. Hi ha excepcions, i Schmidt et al. (2014) expliquen el rol que té l’aparellament edípic en la fundació de nous formiguers en Cardiocondyla argyrotricha.

Obrera de Cardiocondyla argyrotricha

L’aparellament edípic

Christine Vanessa Schmidt, Sabine Frohschammer, Alexandra Schrempf i Jürgen Heinze, de la Universitat de Regensburg són interessats en l’evolució i estructura de les societats animals i, particularment, en les estratègies i tàctiques reproductives dels insectes socials. La formiga Cardiocondyla argyrotricha és un dels seus models.

En el gènere Cardiocondyla s’ha descrit una freqüència considerable d’aparellaments de les joves formigues alades en els nius on naixen, de manera que es tracta d’aparellaments entre germans. La immensa majoria de joves formigues alades, però, són femelles, de manera que una bona part de les joves reines quedarien sense fecundar i no podrien fundar noves colònies.

Mitjançant l’estudi genètic, Schmidt et al. mostren el rol dels aparellaments edípics en evitar la fallida de la colònia incipient per manca d’obreres en Cardiocondyla argyrotricha. Formigues alades femelles verges, les futures formigues reines, en assolir la maduresa comencen a concebre (per partenogènesi) embrions que donaran lloc, després del desenvolupament larvari, a formigues alades mascles. En arribar aquests a la maduresa, els aparellaments edípics (entre mare i fill) permeten a la jove reina de produir ous fecundats que donin lloc a les primeres obreres.

Els aparellaments edípics s’ha descrit com a comportament esporàdic entre espècies solitàries d’himenòpters. Schmidt et al. mostren que també pot aparèixer en espècies socials. En Cardiocondyla, els desavantatges dels aparellaments edípics són compensats per l’avantatge selectiu de poder establir noves colònies amb femelles alades verges. És possible que els aparellaments edípics expliquin les característiques especials de reproducció d’aquest gènere: monogínia (és a dir, cada mascle fertilitza únicament una femella), aparellament en el niu i baixa producció de formigues mascles.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada