Els huracans del Pacífic Oriental

La coincidència aquests dies en terres mexicanes de dos huracans, Ingrid, procedent de l’Atlàntic, i Manuel, procedent del Pacífic, ha provocat un debat sobre l’impacte del canvi climàtic en aquesta mena de fenomens.

L’huracà Manuel, en fotografia de satèl·lit feta el 18 de setembre del 2013

Huracans, tifons i altres denominacions designen el mateix fenomen del “cicló tropical”. D’acord amb la definició clàssica, podíem dir que “les tempestes tropicals es confinen als mesos d’hivern i de tardor dels respectius hemisferis i a les parts occidentals dels diversos oceans“. Així doncs, bàsicament, tindríem els tifons que, sorgits al Pacífic Occidental poden afectar l’Àsia Oriental, i els huracans, que sorgits a l’Atlàntic poden afectar Amèrica. Aquesta visió no es correspon a l’actual, en la qual es distingeixen fins a set conques de ciclons tropicals:

En aquest esquema, hom exclou l’Atlàntic Sud, per bé que, per exemple, el cicló Catarina, afectà en el 2004 el litoral brasiler. Encara podríem parlar dels “huracans mediterranis”.

Malgrat que en el 1913, el United States Weather Bureau encara excloïa explícitament el Pacífic Oriental com a conca de ciclons tropicals, existien ja llavors nombroses referències en la literatura. La “Deutsche Seewarte” havia comptabilitzat 45 tempestes tropicals entre el 1832 i el 1892 que havien afectat la costa occidental de Mèxic. Aquestes mateixes dades, però, mostren com la majoria dels huracans que afecten Mèxic procedeixen del Carib. El desenvolupament progressiu de la navegació en el litoral occidental d’Amèrica del Nord, especialment després de la “febre d’or” californiana (1848) i de l’obertura del Canal de Panamà (1914), va fer que algunes d’aquestes tempestes tropicals provoquessin danys més considerables en arribar a terra que no pas en etapes anteriors.

Trajectòries d’huracans formats en el Pacífic Oriental entre el 1980 i el 2005. La majoria es perden en trajectòries que els endinsen cap al Pacífic Central, però una minoria es desvien fins a entrar en el continent nord-americà.

Cap a la dècada dels 1980, hom ja havia reconegut que el Pacífic Oriental és la segona conca més activa del món quant a la formació de tempestes tropicals. La estació de formació d’huracans en aquesta conca va del 15 de maig al 30 de novembre, amb una mitjana anual de 16 tempestes tropicals, amb 9 que arriben a la categoria d’huracà. Enguany, quan som al setembre, la xifra és de 13 tempestes tropicals, de les quals 7 han arribat a la categoria d’huracà.

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada