Privació de son i obesitat: una relació a través de regions cerebrals d’avaluació de l’apetit del còrtex frontal

Neurobiologia: La revista Nature Communications s’adreça a la publicació de recerques de joves investigadors. Aquesta setmana anunciaven la publicació d’un article signat per Stephanie M. Greer, Andrea N. Goldstein i Matthew P. Walker, de l’Institut Helen Wills de Neurociència, adscrit a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Greer et al. postulen un mecanisme neurològic que contribueixi a explicar l’observació epidemiològica de la correlació entre situacions de privació de son i d’obesitat. Per fer-ho, els autors seleccionaren 23 adults joves amb bon estat de salut. Després d’una nit d’insomni o d’una nit de somni normal, els sotmeteren a tests sobre el desig de menjar diversos àpats mentre els feien una exploració cerebral per ressonància magnètica.

Greer et al. sotmeteren els participants de l’estudi a tests com aquest sobre 80 plats

La privació de la son disminueix l’activitat de regions d’avaluació de l’apetit en el còrtex frontal i en el còrtex insular

La ressonància magnètica permet avaluar genèricament l’activitat de regions cerebrals. L’acumulació de coneixement en aquest camp, per bé que sovint feta amb estudis incerts, ha fet que s’hagin pogut atribuir diferents funcions a diferents estructures. És així com s’han localitzat regions vinculades a l’avaluació de l’apetit en la regió frontal de l’escorça cerebral o de la regió del solc lateral (escorça insultar).

La privació de la son afecta de manera diferent el funcionament de diverses regions de l’escorça cerebral vinculades a l’avaluació de l’apetit. Hi ha una disminució de la resposta en la regió anterior cingulada, en l’orbital frontal o en l’insular anterior, mentre que augmenta la resposta en l’amígdala

Greer et al. detecten que la privació de la son disminueix l’activitat del còrtex frontal humà i del còrtex insular quan l’individu ha de respondre al test alimentari. En canvi, hi ha un augment de l’activitat de l’amígdala, un nucli subcortical situat en el lòbul temporal medial.

La privació de la son afavoreix la tria d’àpats hipercalòrics

Després d’una nit d’insomni, els voluntaris tendien a puntuar de manera més elevada els plats de més calories, els que més engreixen. Hi ha una correlació entre com reportaven els voluntaris la sensació de somnolència amb aquesta tria.

Greer et al. arriben a la conclusió que la combinació entre la depressió de centres superiors de l’apetit de l’escorça cerebral humana amb la sobrestimulació del sistema límbic (amígdala) afavoreix la pulsió envers menges hipercalòriques. Com que moltes d’aquestes menges s’associen a la “fast food” alguns comentaristes han emprat l’estudi per concloure que “dormir poc condueix al menjar escombraries” (*). Òbviament, en el món social real, el lligam entre la privació de la son i l’obesitat és molt complex, i tenen força a veure amb els horaris laborals, els patrons d’oci, etc., que afavoreix la mateixa societat que engendra l’alimentació ràpida. Greer et al., però, en seleccionar i comparar intraindividualment un grup relativament reduït i homogeni de voluntaris, pot centrar-se en els determinants neurològics que lliguen obesitat i privació de son nocturn.

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.