El iodur d’argent contra les pedregades

Gerard Batalla (@gerardbat) alertava fa uns dies del risc que comporta que Unió de Pagesos hagi reobert el debat sobre l’ús de les tècniques de sembra de núvols (cloud seeding). Concretament deia que “el #iodurdeplata és una de les tècniques utilitzades. En conjunt i utilitzades sistemàticament poden alterar el clima d’una zona“. En principi, el comunicat d’Unió de Pagesos feia referència a diferents aspectes, per bé que fins i tot l’Agència Catalana de Notícies posava l’accent en la qüestió del iodur d’argent com a eina de prevenció front a les pedregades (nota de premsa amb vídeo). La Taula Sectorial de la Fruita Dolçava feta aquesta setmana també va tractar temes diversos (nota de premsa), però és simptomàtic el compromís expressat per la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de “la propera celebració d’una jornada, a partir del proper setembre, per a analitzar els sistemes de lluita antipedregada que té previst incloure, entre altres, el debat científic sobre el iodur de plata“.

La sembra de núvols

Encara el iodur d’argent (AgI) és la substància que tendim a associar més amb les tècniques de “sembra de núvols”, no és l’única. Una altra de les més habituals és la neu carbònica o gel sec (CO2 en estat sòlid). La “sembra” es produeix perquè aquestes substàncies actuen com a nucleadors en la formació de cristalls de glaç. Per això mateix, la sembra requereix la presència en els núvols d’aigua líquida “super-refredada” (és a dir, a una temperatura inferior a 0ºC). La combinació d’AgI i de neu carbònica permet que, mentre la neu carbònica sobre-refreda l’aigua líquida dels núvols, l’AgI indueixi la formació de cristalls. Hom també pot emprar propà líquid per aconseguir el super-refredament. Una tècnica alternativa de semba de núvols és l’ús de pulsos de làser d’infraroig que, disparats contra els núvols, afavorien la nucleació de glaç a partir de substàncies contingudes en els núvols (SO2, NO2).

L’administració de iodur d’argent pot fer-se per via aèria, des de generadors terrestres o des de canisters projectats des de canons o cohets. Pel que fa a l’impacte sanitari i ambiental del iodur d’argent tot dependria de la intensitat d’ús d’aquestes tècniques, i dels nivells de base d’argent procedents d’altres fonts.

En l’actualitat, el consum d’AgI destinat a la sembra de nívols es calcula en 50 tones anuals. En cada sessió s’acostumen a emprar entre 10-50 grams. La Xina n’és el principal consumidor d’AgI per a sembra de núvols, on s’utilitza per estimular les precipitacions en zones àrides i en zones afectades per pol·lució atmosfèrica.

La lluita contra les pedregades

L’aplicació de la sembra de núvols contra les pedregades remunta als anys 1950, quan s’introdueix en el territori francès. D’alguna manera, representa la tercera generació d’eines en la lluita contra les pedregades. Si la primera generació fou, des de l’Edat Mitjana, el dringar de campanes, la segona generació, des de la segona meitat del segle XIX, foren els canons “antipedregada”, pensats per generar ones de xoc que interferissin en la nucleació de pedra dins dels núvols. Val a dir, deixant de banda les campanes, l’efectivitat dels canons d’ones de xoc i de AgI és tan controvertida com els seus efectes sobre la salut i el medi natural.

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada