La descoberta de S/2004 N 1, un petit planeta de 16 km de diàmetre en òrbita de Neptú

Mark Showalter, del SETI Institute, ha anunciat recentment la descoberta d’un satèl·lit neptunià prèviament desconegut. L’objecte ha estat descobert a través d’una anàlisi d’imatges fetes pel Telescopi Orbital Hubble entre el 2004 i el 2009. D’ací que l’objecte hagi rebut la denominació provisional de S/2004 N 1 (primer satèl·lit de Neptú descobert en el 2004). Més endavant,. Showalter podrà decidir un nom definitiu per a aquest objecte. La tradició indica que els satèl·lits de Neptú reben noms de divinitats marines.

Neptú és el planeta gegant que orbita més lluny al voltant del Sol. No fou descobert fins el 1846. El primer satèl·lit, Tritó, fou descobert, de seguida, per William Lassell, quan feia no pas més de tres setmanes de la primera observació deliberada del planeta. El segon satèl·lit, Nereida, fou descobert en el 1949, per Gerard Kuiper.

Els altres satèl·lits no foren descoberts fins que la Voyager 2 va fer una aproximació al planeta Neptú. Hom descobrí sis satèl·lits nous: Larissa, Nàiade, Talassa, Despina, Galatea i Proteu. D’aquests sis satèl·lits, un, Larissa, fou identificat en observacions prèvies datades en el 1981. Entre el 2002 i el 2003 observacions fetes amb telescopis terrestres identificaren cinc satèl·lits addicionals: Halimedes, Sao, Laomedeia, Psàmate i Neso.

Showalter treballa en un projecte d’anàlisi d’imatges del Telescopi Espacial Hubble del 2009 sobre els anells de Neptú. Fa dues setmanes, estengué aquesta anàlisi a les regions exteriors de l’òrbita de Neptú, més enllà dels anells coneguts. Fou en aquesta recerca que, compensant els moviments orbitals, topà amb una taca. Showalter topà amb la mateixa taca en imatges anteriors, amb la qual cosa va poder identificar l’objecte com un satèl·lit i en va reconstruir l’òrbita. De moment, no ha estat possible identificar l’objecte en imatges d’altres telescopis o en imatges de la Voyager 2, però això s’explica pel fet que es tractaria d’un planeta petit, d’uns 16 km de diàmetre mitjà i de superfície molt fosca.

El període orbital d’aquest satèl·lit és una mica inferior a 1 dia, amb una distància mitjana a Neptú de 105.000 km. Es tracta d’un satèl·lit interior, i com els altres segurament es tracta d’un cos d’origen secundari, resultat de l’acreció de material prèviament dispersat arran de la hipotètica captura de Tritó (el més gran dels satèl·lits neptunians).

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada