El brot d’hepatitis C de València del febrer del 1998: com la biologia molecular evolutiva aconseguí una sentència de més de 1900 anys de presó

Fa una mica més de quinze anys, a València, hom registrà un brot epidèmic d’hepatitis C. Els pacients afectats tenien en comú haver passat per tractaments quirúrgics menors en un hospital privat. Les autoritats sanitàries començaren una investigació epidemiològica que conduí a sospitar de l’anestesista Juan Maeso, però que alhora mostrà les enormes dimensions del brot, amb casos de contagi produïts entre el 1988 i el 1997. Els epidemiòlegs H. Vanaclocha, de la Direcció General de Salut Pública, i F. Martinez, del Centro Nacional de Epidemiología, analitzaren dades de 66.000 persones que havien estat intervinguts quirúrgicament en dos dels hospitals on treballava Maeso, i trobaren que l’únic factor de risc per contraure l’hepatitis C significatiu era justament Maeso. Dels 197 casos inicialment reportats d’hepatitis C, 184 havien passat per ell. Però hom demanà dades addicionals basades en l’estudi molecular dels aïllats de virus d’hepatitis C de Maeso i de pacients. Aquest estudi molecular fou clau per arribar a la sentència judicial del maig del 2007 (vg. nota de Europa Press). Maeso fou condemnat per un delicte de lesions a 275 afectats i per homici imprudent en el cas de 4 afectats que s’havien mort arran de l’hepatitis, la qual cosa li suposà una condemna de 1933 anys de presó, i unes indemnitzacions de 20,4 milions d’euros, a banda de les costes judicials (que incloïen el pagament als 170 advocats del procés). La Generalitat i Casa Salud foren declarats responsables subsidiaris pels 228 contagis produïts a la Casa de Salud, juntament amb el centre mèdic Urotecno. Ara, els responsables d’aquella investigació molecular, Fernando González-Candelas, María A. Bracho, Borys Wróbel i Andrés Moya, analitzen aquell estudi en les pàgines de BMC Biology.

El virus de l’hepatitis C

El virus de l’hepatitis C (HCV) és un dels agents causals de l’hepatitis parentèrica, per bé que el virus majoritari de l’hepatitis parentèrica és el virus de l’hepatitis B, i que l’hepatitis entèrica produïda pel virus de l’hepatitis A té una incidència més elevada en la població humana general. L’HCV és un flavivirus, amb un genoma que consisteix en una molècula monocatenària d’ARN que presenta una seqüència directament traduïble a proteïna (ARNmc sentit +). El genoma de 9600 parells de nucleòtics, efectivament, es tradueix a una poliproteïna de 3000 aminoàcids que, processada per proteases (virals i de la cèl·lula hoste) genera deu proteïnes, de les quals 3 són estructurals (core, E1 i E2; són les que conformen la coberta proteica del virió) i set proteïnes no-estructurals (p7, NS2, NS5B, etc.).

La prevalença mundial de la infecció per HCV en humans es calcula en 160 milions de persones. El 80% dels infectats desenvolupen una infecció crònica i un 20% desenvolupen complicacions greus en forma de carcinoma hepatocel·lular, cirrosi o fallida hepàtica. La via de contagi és parenteral, per contacte sang-sang.

L’encàrrec judicial

Les autoritats sanitàries i judicials sol·licitaren un estudi de biologia evolutiva amb sis objectius:
1.- comprovar si la font sospitosa (Maeso) era realment responsable del brot.
2.- esbrinar quins pacients havien estat infectats a partir d’una font comuna i es podien considerar inclosos en el brot i qui havia estat infectat de fonts alternatives.
3.- descartar fonts alternatives o l’existència de brots diferents però simultanis.
4.- determinar la durada de l’esclat.
5.- datar el temps d’infecció de cada pacient del brot.
6.- determinar la data d’infecció de la font.

La recerca

En total, es trameteren als investigadors mostres de sèrum de 612 pacients amb HCV, dels quals 322 resultaren positius per al virus HCV-1a i 290 eren positius per al virus HCV-1b. Tots aquests pacients havien estat en contacte amb Maeso o bé havien estat atesos en algun dels hospitals on treballava habitualment. Com que Maeso era infectat exclusivament pel virus HCV-1a, l’anàlisi continuà tan sols amb els 322 pacients amb HCV-1a. Per limitacions legals, els investigadors tan sols van poder analitzar una mostra de sang de Maeso del 12 de febrer del 1998.

Els investigadors obtingueren les seqüències del gen NS5B i de les regions E1-E2 del virus d’hepatitis C procedent dels 322 pacients en qüestió, i de 44 pacients addicionals, no relacionats, també valencians i infectats per HCV-1a, que serviren de control (aquestes mostres controls procedien de sèrums ultracongelats de diversos hospitals valencians). Per fer les seqüències, els investigadors recorregueren a una RT-PCR amb un amplicó de 229 nucleòtics per al gen NS5B i amb un amplicó de 406 nucleòtids per a la regió E1-E2. Els amplicons eren clonats en plàsmids recombinants. Si bé, s’obtenia una seqüència de NS5B per cada pacient, en el cas de la regió E1-E2 (amb una taxa de mutació més elevada) s’obtenien 10 seqüències diferents per cada pacient.

Arbre d’afinitat de les seqüències de la regió NS5B de l’HCV de tots els pacients analitzats. La majoria dels pacients analitzats mostrava un elevat grau d’afinitat de seqüència amb l’HCV aïllat de Maeso

L’anàlisi de les seqüències E1-E2 permeté excloure 47 pacients suspectes del brot. Dels 275 pacients restants, hom tenia dates d’infecció tan sols d’una part. Amb l’aplicació d’un model de rellotge molecular relaxat, fou possible determinar una data aproximada de les infeccions dels altres pacients, alhora que hom va poder estimar la data d’infecció del propi Maeso pels volts del 1986. Els contagis s’havien produït entre el 1988 i el 1997, i això fou rellevant en el judici posterior per fixar quin Codi penal era d’aplicació (el del 1995, que determinava un temps màxim de presó de 20 anys). També fou possible determinar que el nombre d’infeccions produïdes per Maeso havia anat en augment, i que s’havia disparat justament en els darrers mesos abans de la detecció del brot en febrer del 1998.



Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El brot d’hepatitis C de València del febrer del 1998: com la biologia molecular evolutiva aconseguí una sentència de més de 1900 anys de presó

  1. Maria diu:

    L’anestesista es diu Juan Maeso, no Francisco. De res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *