La diversitat genètica intraspecífica de sis espècies de grans simis

Llegim a la revista Nature un article que fa una anàlisi genòmica de 79 individus de les sis espècies de grans simis amb representants vius en l’actualitat. Entre aquests 79 individus apareixen 88,8 milions de polimorfismes nucleotídics. A partir d’ells hom pot reconstruir la diversitat genètica existent dins d’aquestes espècies. En particular, és interessant comprovar la diversificació dins dels ximpanzès comuns (Pan troglodytes) de dos grans agrupacions: les poblacions de Nigèria-Camerun/occidentals i les poblacions centrals/orientals. En parlar dels mecanismes d’aparellament dels grans simis, fa unes setmanes, remarcàvem els mecanismes existents per disminuir la consanguinitat. Si bé aquests mecanismes són efectius per evitar l’alta consanguinitat, no impedeixen que en totes les poblacions salvatges de grans simis hi hagi elevats índexs de consanguinitat (produïts per una alta prevalença d’aparellament de consanguinitat moderada). Això és especialment patent en les poblacions orientals de goril·les.

L’estudi permet també una comparació entre els diferents llinatges de grans simis i els llinatge humà. De fet, el llinatge humà no és més que una de les branques d’aquest grup. A nivell comparatiu, ço més remarcable en el llinatge humà és la relativa homogeneïtat genètica a nivell instraspecífic (l’anàlisi d’aquests 79 grans simis identifica més doble de polimorfismes mononucleotídics, que tots els que s’han identificat entre més d’un miler de genomes humans individuals totalment seqüenciats). Aquesta manca de diversitat s’explica pel fet que la població humana és descendent d’un coll d’ampolla demogràfic, és a dir d’una situació en la qual la població era reduïda a uns pocs milers d’individus. En les altres espècies de grans simis, també es registren colls d’ampolla en el passat, però possiblement no tan marcats. La brutal reducció d’hàbitats, però, es deixa sentir en totes aquestes espècies, que viuen de fet ara en un coll d’ampolla que podria arribar a ésser irreversible.

Una reconstrucció de la història dels llinatges actuals de la família dels homínids, remuntada fins a 15 milions d’anys d’antiguitat. Aquest és un quadre forçosament incomplet, en tant que no apareixen els llinatges que s’han extingit. Les onze agrupacions que apareixen a la imatge es poden classificar en sis espècies: orangutan, goril·la, bonobo, ximpanzè occidental, ximpanzè oriental, humà.

L’estudi permet endinsar-se també en la història evolutiva dels grans simis. Ara com ara, el coneixement paleontològic que tenim del llinatge humà, contrastà amb el desconeixement pel que fa als altres llinatges homínids. La reconstrucció de les dades permet pensar que, els ancestres dels ximpanzès devien constituir, fins fa 2 milions d’anys, l’espècie més nombrosa d’homínid. Les restes paleontològiques més rellevants d’aquest període encara esperen descobridor.

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada