L’herpesvirus boví 1 com a virus oncolític: un estudi en cultius de cèl·lules tumorals mamàries

Encara que ja fa més de mig segle que diversos grups de recerca investiguen el rol de determinats virus com a potencials agents antitumorals, el cert és que només ha estat recentment que un virus oncolític, el T-VEC, ha ofert resultats positius en un assaig clínic en melanoma (*). El T-VEC és un derivat de l’herpesvirus simplex humà (HSV-1) obtingut per enginyeria genètica. També és un herpesvirus, el BHV-1 (herpesvirus boví 1. El T-VEC, gràcies a modificacions induïdes, és un virus atenuat, de gran selectivitat per a cèl·lules tumorals i productor de la citocina GM-CSF. Algunes d’aquestes característiques les presenta justament el BHV-1 quan infecta cèl·lules humanes. Bona part dels herpesvirus tenen un rang d’hostes normals molt restringit, sovint a una única espècie. En el cas del BHV-1 l’espècie normal és el bou, i de fet en ramats bovins se l’ha descrit com a causant d’infeccions respiratòries (rinotraqueitis), digestives (enteritis) i genitals (vaginitis, balanopostitis). El BHV-1 és prometedor com a virus oncolític en humans, ja que s’ha vist que no produeix danys citopàtics en cultius de cèl·lules humanes normals, mentre que sí és capaç d’infectar letalment tot un seguit de cultius cel·lulars humans immortalitzats i transformats. B. P. Cuddington, A. L. Dyer, S. T. Workenhe i K. L. Mossman publiquen a Cancer Gene Therapy un article que analitza els efectes del BHV-1 en diferents línies protumorals i tumorals mamàries.

Un virus oncolític d’ample espectre

Entre els tipus de cèl·lules tumorals que, en cultiu, es mostren susceptibles a la infecció pel BHV-1 figuren diverses línies de cel·lules tumorals mamàries dels subtipus luminal, basal A i basal B. Cuddington et al. han analitzat amb detall el curs d’aquesta infecció. En primer lloc, remarquen que la infecció no és productiva, és a dir que les cèl·lules infectades no secreten noves partícules víriques. D’altra banda, les cèl·lules infectades tampoc no alliberen factors citotòxics. Aquestes dues dades són interessants, ja que mostren que, potencialment, la infecció per BHV-1 seria limitada a una sola passada i no produiria efectes tòxics a cèl·lules veïnes no-infectades. De totes formes, la infecció per BHV-1 produeix una reducció en la viabilitat cel·lular en cultius de llarg termini.

Cuddington et al. també examinen el curs de la infecció per BHV-1 en la línia cel·lular MCF-7. La línia cel·lular MCF-7 fou obtinguda fa quaranta anys a partir d’una efusió pleural d’una pacient amb carcinoma mamari (Soule et. al, 1973). L’MCF-7 té capacitat de formar tumors quan s’injecta en ratolins. Cuddington et al. mostren però que aquesta capacitat queda significativament disminuïda si les cèl·lules han estat prèviament infectades per BHV-1. Els autors consideren especialment prometedor el fet que cèl·lules tumorals mamàries d’orígens histològics diferents (i, per tant, amb diferents patrons d’expressió de receptors) siguin susceptibles al BHV-1. El principal atractiu dels virus oncolítics és l’especificitat d’acció, amb uns efectes indesitjats molt inferiors a les teràpies convencionals. No obstant, queda molt camí per córrer perquè els virus oncolítics siguin una realitat pràctica en el tractament habitual del càncer.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada