Brot de meningitis fúngica als Estats Units per contaminació de fàrmacs

Una de les raons que va conduir a la creació de la Food and Drug Administration (FDA), als Estats Units, fou, en el 1938, una intoxicació vinculada a un preparat de sulfanilamida en el qual s’havia emprat dietilen-glicol (el responsable de la intoxicació) com a dissolvent. Més de 100 persones hi moriren. Ara mateix, l’atenció de la FDA se centra en un brot de meningitis fúngica que sembla vinculat a la injecció epidural de fàrmacs contaminats amb el fong Setosphaeria. El dimarts, la FDA emetia un comunicat.

Amb les dades de dimarts, el nombre total de casos reportats és de 231 persones, de 15 estats diferents. La font d’aquest brot de meningitis fúngica es vincula a vials produïts pel New England Compounding Center (NECC). Es tractava de vials d’acetat de metilprednisolona, encara que també se sospita dels vials de triamcinolona i d’altres productes. L’acetat de metilprednisolona, injectable per via espinal, es comercialitza per tractar dolors d’esquena i de coll associats a diverses condicions. Els vials sospitosos s’havien distribuït entre 75 centres de 23 estats diferents, i es calcula que unes 14.000 persones en podien haver rebut dosis.

Com a conseqüència del brot, NECC ha tancat operacions i ha començat a retirar tots els seus productes del mercat. L’estat més afectat, Tennessee, amb 53 casos, estudia suspendre la llicència a NECC, decisió que ja han pres Maryland, Massachusetts, Michigan, New Hampshire, Ohio i Viginia.

Com el seu nom indica, NECC és un centre de producció de fórmules magistrals, i fórmules magistrals són els fàrmacs investigats. Això ha provocat un debat sobre les regulacions de les fórmules magistrals als Estats Units. El candidat a la presidència nord-americana Jerry White ha atribuït el brot directament a la desregulació. És remarcable l’expansió en els darrers anys als Estats Units de productors de fórmules magistrals. Les fórmules magistrals són enteses sovint com una alternativa individualitzada, per exemple per evitar determinats ingredients que poden produir reaccions al·lèrgiques conegudes en alguns pacients. En canvi, cada vegada més, es comercialitzen de manera massiva, com és el cas dels productes de NECC. Així, més de la meitat de les 56.000 plantes farmacèutiques confeccionen fórmules magistrals, però n’hi ha 7.500 que s’hi dediquen a gran escala, amb un negoci global de 3.000 milions de dòlars. La pròpia NECC ha reportat en els darrers anys guanys annuals de 8 milions de dòlars. La International Academy of Compounding Pharmacists ha investit des del 2000 1,1 milió de dòlars en fer pressió per defensar els interessos de tot aquest sector. Gràcies a les fórmules magistrals s’han pogut cobrir desabastiments dels fàrmacs més prescrits, però un dels atractius es troba en un preu de mercat inferior. Les fórmules magistrals, però, no es podrien comercialitzar entre estats d’acord amb la legislació federal nord-americana. A més, alguns estats, com ara Massachusetts, els fabricants de fórmules magistrals s’han de limitar a produir medicines orientades a prescripcions de pacients individualitzats. En aquest sentit, NECC ja fou advertida per la FDA per la manera com comercialitzava els seus productes. Com a fabricant de fórmules magistrals, però, la regulació d’aquestes companyies no recau directament en la FDA sinó en les autoritats sanitàries estatals. Però, tal com comercialitza NECC els seus productes, quina diferència pràctica hi ha entre les seves fórmules magistrals i els fàrmacs?

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada