L’enginyeria de mercats (Roth, Shapley, Premi Nobel d’Economia 2012)

El Premi Nobel d’Economia fou creat en realitat pel Banc Reial Suec. En l’edició d’enguany, han estat guardonats Alvin E. Roth i Lloyd S. Shapley, “per la teoria d’assignacions estables i la pràctica del disseny de mercat“.

Lloyd S. Shapley i el problema de les assignacions

Lloyd S. Shapley (*Cambridge, Massachussetts, 1923) es va doctorar a Princeton el 1953. Juntament amb David Gale, en el 1962, publicaren un estudi matemàtic de problemes d’assignació. El model emprat considerava dos conjunts d’agents, A i B, i l’assignació consistia en aparellar els agents d’A amb els agents de B. En cada aparellament, es parla d’inestabilitat, quan, si més no, un dels dos membres de la parella s’hauria estimat més un altre agent del conjunt oposat i, encara més, si aquest altre agent també s’hauria estimat més l’aparellament alternatiu. Una parella estable, per contra, serà aquella en la qual no apareixen guanys no-explotats, i la relació és òptima.

Més que no pas l’amor, Gale i Shapley tenien en ment problemes vinculats al mercat laboral, però que es poden estendre a altres mercats. D’acord amb la teoria clàssica, amb plena informació per totes bandes i amb un temps suficient per comparar opcions, el resultat final dels aparellaments serà “estable”. En el mercat laboral, però, les coses són urgents, i les vacants s’han de cobrir, i les persones sense-feina necessiten feina. Gale i Shapley dissenyaven un procediment d’acceptació diferida (“deferred-acceptance”) que conduïa a un resultat (més) estable.

Punt de partida essencial per al procés de Gale-Shaple era la teoria clàssica de jocs, desenvolupada per autors com John Harsanyi, John Nash o Reinhard Selten. La teoria clàssica de jocs permetia encarar problemes estratègics confrontats per agents que prenen decisions individualment. Shapley, però, va haver de desenvolupar també la teoria cooperativa de jocs, en la qual els individus poden formar coalicions en la prea de decisions.

Alvin Roth i les aplicacions del model Gale-Shapley

Alvin Roth percebé la rellevància del model Gale-Shapley en problemes laborals específi a partir del 1984. Concretament, Roth pensava en la col·locació de nous llicenciats en medicina als Estats Units. Centres sanitaris, d’una banda, i els joves metges, de l’altra, especialment els segons, avantposaven una acceptació primerenca a una acceptació diferida. No obstant, la introducció de mecanismes centralitzats en el contacte entre centres i metges havia ajudat a ampliar perspectives en aquest contacte. Roth indicà que aquest mecanisme, sense saber-ho, coincidia amb el procés d’acceptació diferida de Gale-Shapley. Roth analitzà aquesta situació concreta per exposar fins a quin punt el mecanisme clàssic de mercat (centres i metges creuen ofertes i demandes, i responen a la millor oferta que troben, arribant al contracte menys dolent possible) funciona.

Alvin Roth tenia 33 anys en el 1984. Feia vuit anys que s’havia doctorat a Stanford University. Professor d’economia i administració d’empresa a Harvard, ha dedicat la seva carrera en bona mesura als problemes d’assignació en diversos tipus de mercats. El seu grup de recerca ha combinat estudis observacionals, amb experiments i simulacions. A la llum del procediment Gale-Shapley, el grup de Roth ha dissenyat institucions destinades a augmentar l’estabilitat de mercats. Les “institucions” poden ésser normes o procediments d’actuació per als agents del mercat, o bé poden ésser òrgans independents de selecció.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada