Saltar des de ben amunt, sense vehicle, i picar terra viu

Aquest és el repte complet de Felix Baumgartner. Les persones que s’han trobat més lluny mai de la superfície de la Terra ho van fer des de l’Apol·lo 13, el 15 d’abril del 1970, quan assoliren una distància de 400.171 km. Els tres astronautes, malgrat totes les dificultats, tornaren sans i estalvis a la superfície terrestre, però no pas fora de vehicle. A un 7,5% d’aquesta distància, Joseph Kittinger, deu anys abans, el 16 d’agost del 1960, des de l’Excelsior III, va saltar en paracaigudes. Aquest és el rècord que vol trencar Baumgartner, precisament amb l’ajut de Kittinger. Per comptes de 30.000 m, Baumgartner ho farà a uns 36.000. La més notable diferència, és que Baumgartner assolirà una velocitat supersònica si salta a aquesta distància.

En passar la ratlla dels 34.668 m, Baumgartner ha batut també el rècord d’altura en vol tripulat en globus.

La preparació del salt no ha començat fins a una alçada de 38 km. L’alçada màxima assolida ha estat de 39 km. Després hi ha hagut una fase d’estabilització, i el salt s’ha produït a 39.045 m.

Evgeni Andreev manté el seu rècord de caiguda lliure per uns pocs segons (4m29s respecte 4m19s de Baumgarner). La velocitat màxima assolida per Baumgartner, poc abans d’entrar en la troposfera, ha estat de 1342 km/h, la primera ocasió que s’arriba a una caiguda lliure sense vehicle que supera la velocitat del so.

Baumgartner ha picat terra, completant el rècord central, el del salt fet des de més amunt.

Kittinger conserva el rècord assolit en el 1961 de major temps transcorregut en caiguda lliure, superior als quatre minuts

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada