L’efecte de les hores laborals extraordinàries en la pressió arterial: un estudi en la indústria japonesa

Salut laboral: Una de les paradoxes més punyents del capitalisme és el contrast creat per l’enorme massa de població laboral activa desocupada o subocupada, i la part d’aquesta població laboral activa que realitzada jornades laborals superiors a les 40 hores setmanals. El Japó no és pas excepció d’aquesta tendència. En les darreres dècades, el model del ‘miracle japonès’, basat en una teòrica estabilitat laboral dels treballadors industrials, ha deixat pas a una disminució d’aquesta estabilitat laboral, alhora que els salaris resten estagnants o en nítida reducció en relació al cost de la vida. Aquestes condicions afavoreixen que els treballadors optin per ampliar la seva jornada laboral el màxim possible, bé per pressions empresarials o per la necessitat de mantindre el nivell de vida. El sobresforç acaba per passar factura, i s’ha lligat a un major risc de patir malaltia. Molts metges tenen la sensació que l’estrès que resulta d’una excessiva jornada laboral (o d’una intensificació de la mateixa) afavoreix situacions hipertensives, i que aquesta hipertensió és la porta d’un deteriorament de la salut cardiovascular i general. Els estudis epidemiològics, però, no coincideixen en els resultats sobre la relació entre el sobretreball i l’augment de la pressió arterial. Un grup d’epidemiòlegs japonesos consideren que la clau per respondre aquesta qüestió és realitzar un estudi òptimament dissenyat. El darrer número de la American Journal of Hypertension publica els resultats de l’estudi que han realitzat. La principal conclusió és que un excés de jornada laboral el paguen precisament els treballadors dedicats directament a la producció, en contrast amb el personal administratiu i tècnic

El disseny de l’estudi

La idea de l’estudi partí del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de la Universitat Mèdica Kanazawa, d’Uchinada. Koshi Nakamura, Masaru Sakurai, Yuko Morikawa i Hideaki Nakagawa són membres d’aquest departament. També d’Uchinada és Masao Ishizaki, del Departament de Medicina Social i Ambiental de la mateixa universitat. Els altres autors de l’estudi són Katsuyuki Miura, del Departament de Ciències de la Salut de la Universitat de Ciència Mèdica de Shiga, a Otsu; Teruhiko Kido, del Departament d’Infermeria de l’Escola de Ciències de Salut de la Universitat de Kanazawa; Yuchi Naruse, del Departament de Ciències Humanes i Infermeria Fonamental de l’Escola Universitària d’Infermeria de Toyama; i Yasushi Suwazono, del Departament de Medicina Ocupacional i Ambiental de l’Escola de Medicina de la Universitat de Chiba.

Les diferències sexuals en la regulació de la pressió arterial, feren optar els autors per estudiar únicament el sexe masculí. Encara avui, massa sovint, malgrat l’augment continuat de l’activitat laboral i de l’ocupació femenines i, alhora, dels problemes cardiovasculars en la dona, hom tendeix a oblidar-la en aquesta mena d’estudis.

Els factors genètics també influeixen en la pressió arterial. Per això mateix, els autors centraren l’estudi en les persones normotenses, és a dir les que exhibien, si més no al començament de l’estudi, uns valors considerats normals pel que fa a la pressió arterial sistòlica i diastòlica.

L’estudi es va realitzar entre els anys 2004 i 2005. La cohort investigada pujà a 1.235 treballadors masculins i normotensos, ocupats en una fàbrica. Entre aquests treballadors hi havia els dedicats a les cadenes de muntatge (un total de 611), els tècnics i enginyers (309) i, finalment, els treballadors dedicats a l’administració i gestió de la fàbrica (315). D’aquestes 1.235 persones es prengueren dades sobre les hores treballades entre l’abril i el setembre del 2004, i se’n feren diversos grups d’acord amb el nombre d’hores treballades que excedia a la jornada normal fixada en l’empresa com a obligatòria.

Durant un any, s’hi van fer diverses mesures de pressió sanguínia (sistòlica i diastòlica), mitjançant un manòmetre automàtic.

Entre els factors que també es considerares hi havia l’edat, l’alçada i el pes corporals (combinats en l’índex de massa corporal) i diversos aspectes vitals (tabaquisme, consum de begudes alcohòliques, activitat física, etc.).

Els resultats

Després d’un any, aquests eren els canvis en la pressió sanguínia diastòlica entre els 611 treballadors de la cadena de muntatge:
– els que havien fet menys de 40 hores extraordinàries per mes, mostraven un augment de la pressió de 1,5 mm Hg.
– els que havien fet entre 40 i 80 hores extraordinàries mensuals de mitjana, mostraven un augment de 2,3 mm Hg.
– els que havien fet més de 80 hores extraordinàries mensuals, mostraven un augment de pressió de 5,3 mm Hg.

Els augments de pressió sanguínia sistòlica eren similars.

En canvi, per als 315 treballadors de les oficines, i els 309 tècnics, no hi havia diferències en l’augment de la pressió entre els que havien fets més o menys hores extraordinàries.

La natura diferent de la feina realitzada per uns i per altres, explica el major impacte d’un gran nombre d’hores extraordinàries entre els treballadors de la cadena de muntatge. Especialment, en depassar-se la xifra de 80 hores mensuals (equivalent a fer “sis setmanes laborals” en un mes), els efectes són clars (una pujada de més de 5 mm Hg en un any).

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada