La datació del primer art rupestre a través de la tècnica d’urani-tori en dipòsits de calcita

Les tècniques de datació relativa i absoluta han permès de situar en la línia del temps nombroses manifestacions culturals i restes humanes de la prehistòria. Ara bé, en el cas de l’art rupestre, les pintures de les coves, des de les més abstractes a la figuratives, aconseguir datacions fiables i precises ha resultat més difícil. Algunes tècniques requeririen la destrucció de les pròpies pintures, i d’altres es basen en assumpcions un xic imprudents. Alistair Pike, del Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Bristol, encapçala un article a la revista Science sobre l’ús de la tècnica urani-tori (U-Th) aplicada als dipòsits de calcita que fan de substrat o adstrat a pintures d’11 coves de la Península Ibèrica, entre elles les d’Altamira, El Castillo i Tito Bustillo. Tres d’aquestes pintures podrien tindre més de 35.000 anys d’antiguitat. Si la datació és correcta, això suposaria una antiguitat major (uns 10.000 anys) a la suposada habitualment. També ens mostra el trànsit de gairebé 20 mil•lennis que va de les primeres pintures abstractes a l’art “franco-cantàbric” que representa figures de peces de caça major, i que arrenca fa uns 17.000 anys.

La tècnica d’U-Th

Aquesta tècnica, que els Pike et al. denominen “datació per desequilibri en la sèrie d’urani”, i que en la literatura també trobem com a tècnica de datació del Th-230, és una tècnica de datació radiomètrica aplicable a calcites (carbonat càlcic, CaCO3). D’una banda, es basa en la diferència de solubilitat en aigua de l’urani i del tori. Mentre, l’urani és relativament soluble en aigües en condicions ambientals, el tori és pràcticament insoluble. Així doncs, el carbonat càlcic d’aquestes aigües, en precipitar, pot arrossegar traces d’urani (de l’ordre de ppb), però pràcticament no arrossegarà gens de tori.

Tots els isòtops d’urani són radiactius. A banda de l’urani-238 (amb una abundància del 99,28%) i de l’urani-235 (amb una abundància del 0,71%), també hi ha urani-234 (abundància del 0,0054%). L’U-234 és, de fet, un producte de la desintegració de l’U-238. Però mentre l’U-238 té una semivida de 4.468 milions d’anys, l’U-234 té una semivida de tan sols 245.000 anys. La semivida de l’U-234 es troba limitada per una reacció de alfa-emissió que el converteix en Th-230. El Th-230 té una semivida de 75.380 anys.

Així doncs, en precipitar la calcita, aquesta rep una quantitat inicial d’U-234, mentre que la concentració de Th-230 és negligible. En 245.000 anys, el 50% de l’U-234 originari haurà donat lloc a Th-230. Però com que la semivida del Th-230 és de 75.000 anys, la relació U-234:Th-230 arriba a un equilibri secular. En aquestes condicions d’equilibri secular, la quantitat de Th-230 produït per la desintegració d’U-234 és igual a la quantitat de Th-230 que es desintegra al seu torn en radi-226.

La tècnica descrita requereix determinar la relació entre U-238 i U-234 de la mostra, i després comparar-la amb Th-230. Per mostres de més de 500.000 anys d’antiguitat, deixa d’ésser quantitativa.

Tres pintures i tres datacions

Una vegada feta una pintura en una cova, la deposició posterior de calcita pot requerir uns quants mil•lennis. Per això, les datacions de la tècnica U:Th ens ofereixen sobretot una datació mínima.

Un disc de color vermell tindria una antiguitat mínima de 40.800 anys; una silueta de mà, una de 37.300 anys; un símbol claviforme, una de 35.600 anys.

Aquestes datacions es remunten al període cultural aurinyacià. Els fets culturals aurinyacians s’atribueixen als primers homes anatòmicament moderns (cro-manyons) que penetren a Europa just abans d’aquest període. Ara bé, en una data tan antiga, les poblacions neandertals eren encara ben presents, particularment a la Península Ibèrica. Disposar de quadres de datacions ben validats és imprescindible per respondre les qüestions més punyents sobre els lligams entre els desenvolupaments biològics, econòmics i culturals del Paleolític Superior europeu.

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada