Trànsit de Venus del 6 de juny del 2012 – el primer en 8 anys, el darrer en més d’un segle

Certament, se’ns dirà que els trànsits de Venus ja no són el que eren científicament, un mitjà gairebé insubstituïble per determinar, per paral·latge, les distàncies absolutes entre els principals astres del Sistema Solar. Fou el cas del 1639 i, en menor mesura, dels trànsits del 1761 i del 1769. Però de totes formes, ni que sigui per la periodicitat, els trànsits de Venus (i els de Mercuri) són tot un esdeveniment astronòmic.

Per a la majoria dels nostres lectors, el trànsit de demà no serà el primer. Al capdavall, el Trànsit de Venus en majúscules per a les nostres generacions serà sempre l’inesborrable del 8 de juny del 2004. En primer lloc, en aquella ocasió èrem en l’Hemisferi òptim per observar-lo. El vem poder observar en la seva integritat. A més, el 8 de juny fou un dia d’una nitidesa esplèndida del cel de Barcelona. Al terrat la Facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona, hom instal·là telescopis, i bé a través de filtres o bé per projeccions, moltes persones van poder seguir l’espectacle. Durant més de sis hores, el disc venusià s’interposà damunt del disc solar.

Demà, és a dir en poques hores, es repetirà el fenomen. Serà un trànsit un xic més llarg que el del 2004, ocupant sis hores i mitja. Venus creuarà l’hemisferi nord del disc solar (en el 2004 ho va fer per l’hemisferi sud). El problema, per nosaltres, és que gairebé tot el trànsit de Venus tindrà lloc durant la nostra matinada. De fet, a Barcelona únicament podrem veure la darrera mitja hora del fenomen, entre l’eixida del Sol (a les 6h18, hora oficial) i la fi del trànsit. Però és justament l’entrada del trànsit i la sortida del trànsit, el que més interès susciten entre els astrònoms professionals i aficionats. Com en el 2004, també el trànsit del 2012 serà resseguit per comprovar fins quin punt hom pot fer deduccions de la composició atmosfèrica de Venus (altrament coneguda, a través d’altres observacions, incloses les cosmonaus soviètiques i nord-americanes que hi han viatjat).

Si veure el trànsit de Venus personalment és quelcom que us atrau, potser el millor hauria estat haver pensat de fer un viatge al Pacífic Sud. Però si el que voleu és veure el trànsit des de casa, hi ha un parell de reptes que pagaria la pena d’encarar. El primer són les brumes matinals. Avui mateix, al Pont de ferro de Can Serra, el disc solar no ha pogut fer presència fins les 6h28, i ho ha fet entre boirines i de manera interrompuda. El segon repte, és provar de veure el fenomen sense ajuda telescòpica. És clar que cal treballar amb bons filtres, com els que s’utilitzen durant els eclipsis solars. Venus ultrapassa el minut d’arc, però tot i així no serà més que una taca en un disc solar que fa 30 minuts d’arc. El filtre no tan sols és indispensable per raons de seguretat sinó també per enfosquir tot allò que no sigui el disc solar, ja que d’aquesta manera el disc venusià ens apareixerà com una taca negra (i el fons del cel, també serà negre). Crec que és rellevant dir en aquest punt que no és bo fer provatures com les que es fan en mirar directament un eclipsi parcial de Sol: a tots els efectes el Sol no patirà més que una infinitessimal ocultació.

El cicle dels trànsits de Venus forma part de les relacions que s’estableixen entre les posicions relatives del Sol, de la Terra i de Venus. Les elongacions màximes (matutines o vespertines) de Venus ens mostren l’astre més brillant del cel tot just tercer després del Sol i de la Lluna. Els trànsits són un cas especial de conjunció inferior de Venus. En aquesta etapa Venus és essencialment invisible per interferència del propi Sol, però en el trànsit es fa visible durant unes hores en forma de taca. Els trànsits de Venus tenen lloc amb una periodicitat complexa. Normalment, es presenten de dos en dos, distanciats per vuit anys, mentre que entre el segon trànsit del parell i el primer trànsit del següent parell passa més d’un segle.

El trànsit del 2012 ens serveix per pensar en el trànsit del 2004. Aquest bloguista va comentar en el blog de llavors (el de Cibernautes) aquell trànsit. Aquell post es va perdre a final del 2006, en caure Cibernautes. En vuit anys s’ha succeït un munt de coses, de crisis laborals, de morts i resurreccions temptatives. En el discurs dels nostres dies, el 2004 ens recorda l’era gloriosa del “creixement”, mentre el 2012 és sinònim d’estagnació. En mirar al davant, el proper trànsit tindrà lloc el 10 de desembre del 2117. En cent anys, tots calbs. Corren temps de pessimisme tan tremebund, que hom dubta de si no haurà col·lapsat la civilització que permet saber una cosa tan simple com que la “llumenera matutina” i la “llumenera vespertina” són el mateix planeta i que aquest planeta, aquell desembre del 2117, creuarà el disc solar des del punt de mira de la superfície de la Terra.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada