Canvis en la Taula Periòdica: l’ununquadi es dirà flerovi, i l’ununhexi es dirà livermori

La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) ha aprovat els noms i símbols definitius per als elements amb nombre atòmic 114 i 116. Tradicionalment, els elements pesants treballats únicament per la química teòrica o obtinguts únicament de forma molt marginal en experiments, rebien el nom de l’element del mateix grup dins del període immediatament inferior amb el sufix eka. Per exemple, l’element amb número atòmic 114 (amb 114 protons en el seu nucli) rebia el nom d’eka-plom. L’element 116, rebia el nom d’eka-poloni (el poloni mateix, element 84, és l’eka-tel·luri; el tel·luri, element 52 és l’eka-seleni, i l’eka-seleni és l’eka-sofre).

Damunt d’aquesta denominació tradicional, la IUPAC va preveure un altre de sistemàtica, basada en el propi número atòmic de l’element. Per exemple, l’element 114 rep el nom d’ununquadi (un-un-quadi, 1-1-4), i l’element 116 el d’ununhexi (un-un-hexi, 1-1-6). L’1 de juny del 2011, la IUPAC va reconèixer la descoberta (és a dir, l’obtenció d’una mínima quantitat de l’element) tant per al cas de l’ununquadi (Uuq) com de l’ununhexi (Uuh). Aquests noms i símbols són provisionals. De fet, els símbols atòmics consisteixen en una sola lletra (p. ex., l’hidrogen és H) o en dues (p. ex., l’heli és He).

El grup al qual se li va reconèixer la descoberta de l’Uuq pertany al Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears. Aquest laboratori homenatja en el seu nom a Georgy Flerov, físic nuclear que tingué un paper cabdal en l’obtenció de la bomba atòmica per part de l’URSS, projecte que garantí l’equilibri de desencoratjament mutu que, fins ara, ha impedit l’esclat d’una guerra nuclear. En conseqüència, l’Uuq passarà a dir-se flerovi, i tindrà com a símbol Fl.

Per a l’Uuh, hom va pensar en utilitzar el nom de moscovi, en homenatge a la Regió de Moscòvia. Però el grup de descobridors va decidir finalment homenatjar el Laboratori Nacional de Livermore, Califòrnia. D’ací el nom de livermori, i el símbol conseqüent de Lv.

El flerovi

Tot el que se sap del flerovi és a partir de 80 registres de desintegració d’àtoms de flerovi, 50 directament vinculats al flerovi, i els altres 30 vinculats a desintegracions de livermori i de ununocti (Uuo, l’element 118, encara amb denominació provisional).

El flerovi no és simplement un àtom de plom recrescut. De fet, sembla presentar algunes propietats químiques que recorden a les dels gasos nobles. Aquestes propietats no són explicables per la física freda, però sí per la física relativista. En els elements amb un nombre atòmic inferior aquests fenòmens relativístics són gairebé negligibles. L’isòtop més estable del flerovi és el flerovi-289b, amb una semivida de 66 segons, que és tota una eternitat quan parlem d’elements superpesants.

El livermori

Des del 2000, s’han detectat 35 àtoms de livermori. L’isòtop més estable és el livermori-293, amb una semivida de 0,06 segons.

Una illa d’estabilitat

Els elements transurànics, és a dir els elements amb un nombre atòmic de 92, són generalment inestables. Per això hom no els troba pràcticament a la natura. El bombardeig d’àtoms en condicions experimentals, permet l’obtenció d’isòtops que ràpidament es desintegren. Amb les nocions de la química relativística, hom ha volgut explorar els límits dels isòtops més pesants, tot detectant excepcions a la inestabilitat extrema o cercant el punt a partir del qual un isòtop esdevé absolutament impossible (semivida = 0).

Si volguéssim representar en una gràfica cada isòtop descrit d’acord amb el nombre atòmic (protons en el nucli) com d’acord amb la massa atòmica (suma de protons i neutrons) obtindríem aquesta figura allargada. El color negre correspon als isòtops estables. El flerovi i el livermori ocupen una illa d’estabilitat relativa, és a dir isòtops amb semivides no pas tan breus com els veïns immediats de la gràfica.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada