Bon Any 2012! Bon Any Internacional de les Cooperatives i de l’Energia Sostenible per a Tothom!

Arrenquem el 2012, com els tres anys anteriors, amb la mateixa cantarella spengleriana de la decadència. Cal anar a pams. Evidentment, un any nou, implica també apropar-nos a les cita ineluctable amb la mort individual, precedida potser per un període més o menys llarg de senectud. Som peribles i mortals, des del punt de mira individual. Des d’un punt de mira social, les construccions socials, òbviament, també som mortals, si bé no és tan clar que siguin peribles, és a dir que hagin de decaure sota la mateixa llei gairebé biològica de l’envelliment. Però encara que no siguin peribles, sí poden ésser, aquestes construccions socials, insostenibles a llarg termini, menjades per les pròpies contradiccions internes. Quan, com s’esdevé amb el capitalisme, hi ha addicionalment una pulsió expansiva, tendeix a arronsar-se l’espai extern (o perifèric), l’únic que podria absorbir, com així ha estat durant el segle XX, les esmentades contradiccions internes. Entre els epígons caricaturescos d’un Spengler o d’un Schumpeter, ens hem de veure ara. I tanmateix, els brots verds hi són. La multipolaritat del món actual facilita com poques vegades en les dècades anteriors, el desenvolupament econòmica d’àmplies llenques de la perifèria. Alhora, en el cor mateix del poder financer, veiem proliferar moviments assemblearis amplis i creatius que Ocupen Wall Street, que Ocupen Carrers i Places i que potser l’any vinent començaran a Ocupar els Llocs de Treball que el gran poder financer condemna a la subocupació i a la destrucció. El 2012, però, encara s’ha d’escriure.

Any Internacional de les Cooperatives

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha dedicat el 2012 a les Cooperatives, especialment a les cooperatives de producció, però també a les de consum. Els discursos darrera de l’Any Internacional de les Cooperatives són, com el mateix moviment cooperatiu, ambivalents. El cooperativisme respon a una realitat econòmica marcada per la necessitat d’aplegar esforços, i en aquest sentit fa una apel·lació als productors individuals que cada vegada tenen més complicat el manteniment de la llur autonomia. El cooperativisme també crida a la transformació de negocis existents, basats en la petita empresa familiar, en projectes cooperatius, on desapareix l’oposició entre la propietat (ja força mediatitzada per les estructures financeres) i el treball o, amb més freqüència, entre la direcció del negoci i l’execució directa. Les formes de gestió col·lectiva o cooperativa possibiliten/obliguen els treballadors a implicar-se en els aspectes de gestió. Autors com Richard D. Wolff defensen la viabilitat/necessitat d’aquest model, en el qual, posem pel cas, cada treballador en el seu lloc de treball directe de dilluns a dijous, i el divendres és el dia de les reunions en assemblea i per comissions per fer front a tots els reptes de l’empresa.

En alemany al treballador i a l’empleat se’ls designa amb el nom comú de “mitarbeiter”, en el qual la partícula “mit” s’entén que és “amb” l’empresa. “Mitarbeiter” és, literalment, “col·laborador”. Molts “mitarbeitern” alemanys somriuen cada vegada que pensen en aquesta etimologia, considerant la poca o nul·la participació real que tenen en la presa de decisions empresarials. Els comitès d’empresa, sovint, són completament a les mans de les burocràcies sindicals i massa vegades coincideixen punt per punt amb l’equip gestor. Les formulacions d’autogestió obrera propugnades des d’amplis camps ideològics, des del socialisme iugoslau a postulats socialcristians, sovint queden en paper mullat. També cal no oblidar que moltes empreses cooperatives tenen una duplicitat, en el sentit que hi ha un nombre més o menys ampli de socis cooperatius, que codirigeixen l’empresa, i una base productora directa formada per treballadors assalariats, contractats per la cooperativa.

Les cooperatives treballen per a un mercat, i ho fan en unes condicions de desenvolupament que han facilitat les concentracions oligopolístiques. Sovint es veuen abocades a treballar per un nombre limitat de “grans clients”, que imposen bona part de les condicions de producció (i, fins i tot, de gestió). Els problemes d’accés al crèdit, la competència ferotge per als contractes públics i/o privats més rendibles, etc., tot plegat afavoreix que els projectes cooperatius acabin per adoptar models de gestió unipersonal més professionalitzada.

Si mirem bona part dels discursos que hi haurà al voltant de l’Any Internacional de les Cooperatives també trobarem que des del poder públic hom pot recórrer a un discurs pro-cooperatiu abstracte en el qual s’ofereixi la cooperativa com una sortida a les bosses de treballadors sense-feina o a les masses que viuen de l’economia informal. Sense una assistència tècnica i empresarial públiques, i sense un accés racional al crèdit, això no passarà d’ésser un brindis al sol.

Això no vol dir que no puguin arrencar projectes cooperatius de base. Un exemple el tenim en l’extensió progressiva de la Cooperativa Integral Catalana. En l’esquema de funcionament de la cooperativa integral, hom treballa amb moneda social, amb vistes a avançar a un sistema d’intercanvi directe basat en l’aportació de cadascú per després anar cap a formes mutualistes de caire comunitari.

Un altre exemple de projecte cooperatiu a casa nostra és Coop57, una cooperativa de “serveis financers ètics i solidaris”.

Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom

També cooperatiu és el projecte de Som Energia. Som Energia és una cooperativa de consum i producció d’energia verda. En l’actualitat té 1645 socis, repartits pels Països Catalans. Som Energia entra doblement en els Anys Internacionals de les Nacions Unides, en tant que cooperativa i en tant que cooperativa dedicada a l’energia sostenible.

L’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom inclou dos conceptes. D’una banda, adreçar-se a les enormes desigualtats en l’accés a l’energia. De l’altra banda, fomentar que aquest accés sigui, de manera creixent, a formes verdes, sostenibles o renovables d’energia.

Gairebé la meitat de la humanitat depèn encara de la llenya (de la biomassa tradicional) per aconseguir l’energia suficient per als usos domèstics quotidians (principalment, cuinar). Es calcula que 1.500 milions de persones no tenen accés a la xarxa elèctrica, i encara és més superior el nombre de persones, que tenint aquest accés, no podem permetre’s les tarifes elèctriques per al consum domèstic.

L’Any Internacional fa èmfasi en la necessitat de disposar de fonts d’energia fiables, econòmicament accessibles i viables, socialment acceptables i ambientalment sòlides.

Els objectius per a l’any 2030 s’expressen en tres punts bàsics:
– garantir l’accés universal a serveis energètics moderns.
– reduir la intensitat d’energia global en un 40%.
– augmentar l’ús d’energia renovable a nivell global fins a un 30%.

El 31 de desembre del 2012 també conclou el primer període dels compromisos del Protocol de Kyoto.

L’Any Alan Turing

El 23 de juny es complirà el Centenari del naixement d’Alan Turing. Turing és reconegut per les seves aportacions seminals en informàtica i en intel·ligència artificial. Dóna nom a la “màquina Turing”, teoritzada en el 1936 com a “a(utomatic)-machine”. La “màquina automàtica” manipula símbols inscrits en una cinta d’acord amb una sèrie de regles de lectura. La “màquina de Turing” ocupa un lloc central en la qüestió sobre la decidibilitat de problemes i, més general, sobre si poden haver o no sistemes matemàtics autocomplets.

Entre el 18 i el 23 de juny tindrà lloc a la Universitat de Cambridge la Conferència central del Centenari de Turing. A més de les aportacions teòrics, hom el recordà per les contribucions que va fer per desxifrar els codis de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. També hom recordarà la repressió que va viure per motiu de la seva orientació homosexual.

L’Any Frederic Pujulà

Més localment, el 2012 és el centenari de la publicació d’Homes artificials. Aquesta novel·la de Frederic Pujulà és considerada una de les primeres obreres de ciència ficció en llengua catalana. Homes artificials traspua una preocupació social i una (auto)paròdia dels moviments transformadors. Aquesta ha estat una tònica constant del gènere, que trobem ben formada ja en H. G. Wells i, posteriorment, en Aldous Huxley i en el cyberpunk contemporani.

El 2012 en el Calendari Llarg maia

Els pobles maies, com bona part dels pobles de l’antiguitat, empraren simultàniament diferents calendaris, d’acord amb diferents usos, agrícoles, civils, religiosos, etc. Possiblement, el sistema calendàric més complex i ambició és el del Compte Llarg. Aquest Compte Llarg arrenca amb la data de creació del món que, en el calendari gregorià prolèptic es correspondria a l’11 d’agost del 3114 a.C (i en el calendari julià prolèptic, menys emprat pels historiadors maies, al 6 de setembre del 3114 a.C.). Val a dir que aquesta “creació del món” no té un valor absolut en la cosmogonia maia. Hi ha un “abans” d’aquesta creació del “món dles éssers humans”.

La unitat bàsica del calendari maia de compte llarg és el dia solar (k’in). Els dies s’apleguen en grups de 20 dies (winal). 18 winals es corresponen, si fa no fa, a un any solar (tun). Com que el tun té una durada de 360 dies, els maies recorrien també a un calendari basat en un any de 365 dies (el haab). Val a dir que, amb finalitats civils, el calendari més habitual és el format per “mesos” de 13 dies, que s’agrupen en “anys” de 20 mesos (per tant, aquest “any civil” tenia una durada de 260 dies). Aquest calendari tzolk’in i el calendari haab formen un cicle de 52 anys. Així doncs, combinant els dos calendaris, hom obtenia una data precisa durant 52 anys. Només per a períodes històrics superiors tenia un sentit, entre els maies, de recórrer al “compte llarg”.

La unitat bàsica del “compte llarg” és el tun, o any de 360 dies. Cada 20 tuns s’apleguen en 1 k’atun (20 anys, o 7200 dies) i cada 20 k’atun en 1 b’ak’tun (400 anys, o 144.000 dies).

El Compte Llarg es basa, doncs, en un sistema vigesimal (excepte en el fet que 1 tun es composa de 18 winals i no de 20). El sistema de numeració maia també seguia un esquema vigesimal:

Així, doncs, en l’estela dels Tres Zapotes, un jaciment olmeca, trobem aquest compte llarg:

Els números són 7.16.6.16.18. Si ho llegim d’avall en amunt, tenim que és el dia 18 del winal 16 del tun 6 del k’atun 16 del b’ak’tun 7. Com que en el sistema de numeració maia sí existeix el 0, per calcular quin dia del compte llarg hem de fer la següent operació: 7•144000 + 16 •7200 + 6•360 + 16•20 + 18•1. Això ens dóna el dia 1125698, que es correspondria al 3 de setembre de l’any 32 a.C. en el calendari julià prolèptic.

En les inscripcions maies, el compte llarg ocupa 5 dígits. Normalment, és acompanyat dels dos caràcters del calendari tzolk’in i dels dos caràcters del calendari haab.

L’ús de 5 dígits per al compte llarg atorga al primer dígit un significat especial. El 20 de desembre del 2012 s’escriu en compte llarg com a 12.19.19.17.19. El 21 de desembre passa a ésser 13.0.0.0.0. Vet ací tota la qüestió de la “maledicció maia”. Un 13 que apareix pel mig. De fet, d’acord amb el Popol Vuh’ nosaltres vivim en el quart món d’una sèrie successiva de creacions. Les primeres tres creacions haurien fracassat, i la quarta és, pròpiament, la del món dels humans. La tercera creació hauria acabat en la data 12.19.19.17.19 del seu món.

No obstant això, hi ha inscripcions maies, que presenten dates posteriors al 13.0.0.0.0. Així hom fa referència al piktun, que seria una agrupació de 20 b’ak’tuns. En aquest esquema, la data 19.19.19.17.19 és seguida per 1.0.0.0.0.0. Això es correspon al 13 d’octubre del 4772. En una inscripció es fa referència concreta a la data 1.0.0.0.0.8, s’indica que serà un 5 de Lamat (tzolk’in) i un 1 de Mol (haab), i que en aquella data es complirà la 80a roda de calendari de l’acens al tron de K’inich Janaab’ Pakal (la qual tingué lloc el 27 de juliol de l’any 615 d.C., segons el calendari gregorià prolèptic).

Però si us sembla que 1.0.0.0.0.8 és una data remota caldria referir-se a una estela del període clàssic tardà del jaciment de Coba. En aquesta estela se’ns informa que la creació del món tingué lloc un dia 13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.0.0.0.0. No sabem quin és el punt de partida d’aquesta datació. El cas és que divuit 13 semblen descartar l’existència de triskaidecafòbia entre els maies. Si aquesta datació comencés avui, no arribaríem a aquests divuit 13 fins d’ací a l’ordre de 1028 anys. És a dir, un trilió de vegades més temps que del que separen els nostres dies del Big Bang.

Trànsit de Venus

El 5-6 de juny del 2012 tindrà lloc un trànsit de Venus. És a dir, que el disc planetari de Venus creuarà com un puntet el disc solar. Es tracta d’un fenomen astronòmic que només es pot seguir mitjançant telescopis solars.

Als Països Catalans, aquest trànsit només es veurà de trascantó, durant uns pocs minuts a l’albada. Caldrà matinar força i esperar que les boires matinals no siguin gaire implacables. Però si fa prou bo, hom podrà seguir aquest espectacle abans d’anar a la feina.

La situació contrasta amb la del trànsit anterior, del 8 de juny del 2004. En aquella ocasió, des dels Països Catalans, hom va poder veure el trànsit complet, durant unes cinc hores del matí. Els trànsits de Venus van de forma aparellada. Vam tindre la sort de poder-lo gaudir llavors des del terrat de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Enguany caldrà veurem com seguim aquest esdeveniment astronòmic

Els trànsits de Venus tenen lloc per parells. Les dos trànsits d’una parella se separen en un espai de 8 anys. Entre parella i parella poden passar 121,5 anys o 105,5 anys. El cicle global es repeteix cada 243 anys. Aquesta numerologia té a veure amb el fet que els períodes orbitals de Venus i de la Terra segueix aproximadament les proporcions 8:13 i 243:395. El proper trànsit de Venus, després del 2012, tindrà lloc el desembre del 2117.

També podem predir altres fenòmens astronòmics del 2012:
– tindrem eclipsi solar anular el 20 de maig. Aquest eclipsi no serà visible a casa nostra, sinó que se’l seguirà bàsicament (com a eclipsi parcial o anular) en el Pacífic.
– l’altre eclipsi solar serà el 13 de novembre. Tampoc no el veurem a casa nostra.
– el 31 de gener, el petita planeta Eros (433 Eros) farà una màxima aproximació a la Terra, a 0,179 unitats astronòmiques (2,6•1010 m).
– La Mars Science Laboratory penetrarà en l’atmosfera marciana i aterrarà en una finestra situada entre el 6 i el 20 d’agost.

Altres grans esdeveniments

L’interès polític se centra en dos aspectes. El 7 de novembre del 2012 se celebraran eleccions presidencials als Estats Units d’Amèrica, i caldrà veure quin candidat republicà s’enfronta al president Barack Obama, i quines perspectives té d’èxit. L’altre focus d’atenció es trobarà en el 18è Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès. Més enllà de veure quins seran els successors de Hu Jintao i de Wen Jiabao, caldrà seguir amb atenció quines perspectives de futur es contemplen per al desenvolupament econòmic i social de la República Popular Xinesa i del món sencer.

El 2012 serà un Any Olímpic. Les Olimpiades d’estiu seran a Londres entre el 27 de juliol i el 12 d’agost. Londres acollirà els Jocs Olímpics per tercera vegada (les anteriors foren el 1908 i el 1948). Serà la primera ciutat en arribar a aquesta xifra.

El 2012 com a escenari futurista

L’any 2012 és l’any 2765 de Roma, l’any 2962 del calendari amazic, l’any 7521 del calendari bizantí, l’any 1461 del calendari armenià, l’any 6762 del calendari assirià, l’any 1419 del calendari bengalí, l’any 1374 del calendari birmà, l’any 2556 del calendari budista, etc., etc., etc.

El 2012, en raó de la conclusió del 13è b’ak’tun del Compte Llarg mesoamericà, apareix sovint com una data de “fi del món”. En les eleccions del 2012 de “Future History”, de Robert Heinlein (1907-1988), Nehemiah Scudder es fa amb la presidència dels Estats Units d’Amèrica i s’inicia un període de govern teocràtic. Caldrà veure fins a quin punt el candidat republicà no s’assembla massa a Scudder.

Enguany també farà quaranta any de l’LP Foxtrot, de Genesis. En la cançó “Get’em Out By Friday” se’ns parla que en data del 18 de setembre del 2012, “Control Genètic” estableix una restricció en l’alçada dels éssers humans de forma que càpiga el doble de gent en els seus habitatges. Amb “Control Genètic” o sense, l’augment de la precarietat està fent augmentar també l’atapeïment dels habitatges, amb rellogats de cambra o de llit.

Els aniversaris

Ja n’hem parlat d’uns quants. Però podríem esmentar:
– el Centenari de l’enfonsament de l’RMS Titanic, el 14 d’abril. L’enfonsament de l’insubmergible Titanic sembla una metàfora de les coses “massa grosses per caure” que acaben per tocar fons.
– el Bicentenari del naixement de Charles Dickens, el 7 de febrer.
– el Cinquantenari del debut dels Rolling Stones al Club Marquee de Londres.
– el Cinquantenari de l’estrena de “Dr. No”, el primer film de James Bond.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada