L’àcid domoic i els ocells embogits de Hitchcock

De lectures de l’obra d’Alfred Hitchcock se n’han fet moltes. Hom hi analitzat el tractament de la dona a través de les seves actrius-fetitxe. Mervyn Nicholson, en les pàgines de Monthly Review, desgranava la presentació de la lluita de classes en l’obra hitchcockiana. Una altra obra que ha suscitat multitud d’interpretacions ha estat The Birds, estrenada en el 1963. La lectura més habitual per al públic actual, és la de la rebelió de la natura contra la humanitat, o dit d’una altra manera, el càstig final a la hubris humana. L’imatge dels dos periquitos engabiats també pot tindre unes altres lectures, en el sentit que la rebelió de la natura s’escola per tot, car l’ésser humà també és part de la natura. Concretament, l’obra fa referència a una part de la natura, els ocells, en tota la seva diversitat, com a símbols també d’una natura agredida. És simptomàtic que les primeres grans associacions contemporànies en defensa de la natura naquessin en l’àmbit de l’ornitologia lúdica. Tampoc no podem oblidar que The Birds apareix tot just uns mesos després de Silent Spring, l’obra de Rachel Carson que, en la narrativa actual, apareix com la llavor del moviment conservacionista contemporani. Però és aquesta lectura de The Birds correcta?

La correcció depèn de l’origen mateix del film de Hitchcock. D’acord amb els crèdits del film, el guió, d’Evan Hunter, es basa en “The Birds”, un relat breu, del 1952, de Daphne du Maurier. Ara bé, Hitchcock considerà que l’únic que l’interessava de l’obra de Maurier era el títol i la idea dels ocells agressius.

Hitchcock no podia prendre literalment el relat de Maurier sense apartar-se de la intencionalitat de l’obra, la de fer el film suprem de terror. Que l’origen del terror sigui la natura, un atac aparentment coordinat de les més diverses espècies d’ocells, ho fa més terrorífic que no pas un origen racional. La natura transmuta, potser irreversiblement, i la humanitat té els dies comptes, si totes les aus del planeta s’hi dediquen a perseguir-la.

Però Hitchcock no es basava únicament en aquesta premisa cinematogràfica, ni en el relat de Maurier. En una lletra a Nature Geoscience, Sibel Bargu, Mary W. Silver, Mark D. Ohman, Claudia R. Benitez-Nelson i David L. Garrison examinen la inspiració naturalística de Hitchcock.

En l’edició del 18 d’agost del 1961, un diari californià, el Santa Cruz Sentinel, publicava en portada, amb una fotografia, el report de milers d’ocells marins embogits que omplien el litoral nord de la Badia de Monterey. Els ocells donaven senyals de descoordinació motora i vomitaven tot el contingut digestiu. Hitchcock, està provat documentàriament, s’interessà pels detalls de la notícia. Alguns d’aquests detalls serien reutilitzats a The Birds. De Maurier, és clar, obtindria la idea de fer que els ocells fossin agressius contra les persones.

Trenta anys més tard, en el 1991, va haver a la zona un brot entre pelicans bruns (Pelecanus occidentalis), amb símptomes similars de descoordinació, i una elevada mortalitat. En els trenta anys que s’havien escolat, molt havia canviat. Si en el 1961, el brot no va passar d’ésser una curiositat estival, en el 1991, la notícia es veia com una potencial alerta ecològica. La sensibilitat havia quedat transmutada. Recordem, en aquell any, la preocupació que havia suscitat en l’opinió pública nord-americana la mortalitat entre les aus marines del Golf Pèrsic degut als vessaments petroliers provocats pel govern iraquià de Saddam Hussein.

Així doncs, no es van escatimar esforços per veure les causes del brot del 1991. Es va atribuir a una intoxicació d’origen natural per àcid domoic, una neurotoxina sintetitzada per diatomees del gènere Pseudo-nitzschia. Aquestes algues havien proliferat i es trobaven en grans quantitats en el tub digestiu dels peixos de la zona. I dels peixos havien passat als pelicans.

L’àcid domoic i la diatomea Pseudo-nitzschia

L’àcid domoic apareix en la literatura científica japonesa en el 1958, aïllat de l’alga vermella Chondria armat. El nom de “domoic” prové de “doumoi”, un dels noms que rep aquesta espècie d’alga. Un altre nom, més informal, és el de l’àcid zòmbic, i que té a veure amb els efectes que pot tindre aquesta toxina en animals. L’àcid domoic té una estructura anàloga a la de l’àcid kaïnic. Tant l’àcid kaïnic com l’àcid domoic expliquen les propietats antihelmíntiques de les algues que els sintetitzen, i en aquest sentit han estat utilitzada com a remei contra parasitosis per cucs intestinals al Japó des de temps immemorials. La base molecular d’aquesta acció es troba en el fet que l’àcid kaïnic i l’àcid domoic poden mimetitzar l’acció del glutamat en neuroreceptors estimuladors del cervell. En els efectes neurològics que pot produir l’àcid domoic, se cita la descoordinació motora. En el cas humà, pot produir una intoxicació amnèsica, el primer brot de la qual fou descrit en el 1987, en una intoxicació alimentària produïda a partir de marisc de vivers.

Pseudo-nitzschia és l’alga diatomea més freqüentment lligada a episodis d’intoxicació per àcid domoic. Aquest gènere d’algues microscòpiques entra recurrentment en cicles de sobreproliferació en les aigües del Pacífic nord-oriental, des de Califòrnia fins a la Colúmbia Britànica. La ruta de biosíntesi de l’àcid domoic depèn, però, no únicament de la maquinària enzimàtica de l’alga, sinó també de bacteris que hi viuen de forma associada a l’alga. Silver et al. (2010) han estudiat la base ecològica de les proliferacions d’algues productores d’àcid domoic, arribant a la conclusió que hi ha una estreta relació amb l’augment de les concentracions marines de ferro vinculades a l’activitat humana. Conèixer aquests vincles és important per tal de desenvolupar models de predicció contra la proliferació d’algues tòxiques, com el propugnat per Anderson et al. (2011).

Una visió retrospectiva del brot del 1961

Bargu et al. han examinat mostres de plàncton de la Badia de Monterey del 1961, en els quals es detecta la presència d’algues Pseudo-nitzschia potencialment productores d’àcid domoic. D’aquesta forma, es confirmaria una sospita llargament covada.

Certament que Hitchcock va posar-hi més pa que formatge sobre la “bogeria” de les aus marines alimentades amb peixos i crustacis enriquits amb àcid domoic. La ironia sinistra és que el caràcter emergent dels brots de diatomees productores d’àcid domoic en la Costa Oest de Nord-amèrica no és aliè a la pròpia activitat humana que sobrefertilitza aquests entorns marins amb una bona dosi de contaminants. The Birds seria l’atac dels sortilegis formulats per l’aprenent de bruixot.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada