Quatre arbustos mediterranis per restaurar les terres afectades pel vessament d’Aznalcóllar: el balanç d’una estratègia de fitoremediació

El 25 d’abril del 1998, l’ensorrament d’un dic de contenció a la mina de Los Frailes, prop d’Aznalcóllar (Andalusia) inundà la vall del riu Guadiamar amb llots àcids que contenien concentracions elevades de metalls pesants. Aquest vessament afectà la principal entrada d’aigües del Parc Nacional de Doñana, un dels humedals més importants del sud-oest d’Europa. Entre 1998 i 2001, es realitzaren operacions de neteja, amb uns costos de 240 milions de dòlars. Restà, però, molta superfície afectada per l’acidificació i per la contaminació metàl·lica. En un dels propers números del Journal of Environmental Management, apareixerà un article signat, entre d’altres, per Eduardo Moreno-Jiménez, del Departament de Química Agrícola de la Universitat Autònoma de Madrid, sobre un experiment de fitoremediació realitzat entre el 2005 i el 2007, en el qual es contemplava la plantació de quatre arbustos mediterranis, la murtra (Myrtus communis), la ginestera vimenera (Retama sphaerocarpa), el romaní (Rosmarinus officinalis) i el tamariu (Tamarix gallica).

En primer pla, tamariu (Tamarix gallica)

Els sòls afectats

En l’avaluació de l’experiment de fitoremediació, hom té present la diferent acidesa dels sòls, amb la divisòria situada en un nivell de pH de 5. En bona mesura, els sòls més àcids ho són com a resultat del vessament d’Aznalcòllar. No és estrany, doncs, que els nivells d’arsènic (As) siguin més elevats en els sòls àcids. En els sòls més àcids, també eren particularment elevats els nivells de zinc (Zn), coure (Cu), cadmi (Cd) i alumini (Al).

En valorar la presència d’aquests metalls pesants en els sòls, cal distingir entre una fracció extraïble (per exemple, amb el mètode del sulfat d’amoni, (NH4)2SO4) i una fracció no-extraïble. L’As, per exemple, el trobem fixats en òxids de ferro o en forma de sulfur (As2S3). De totes formes, en els altres casos, la fracció “fixada” dels metalls és un reflex de la fracció “extraïble”, si bé, com més baix és el pH (és a dir, més àcid), més quantitat de metall es troba en la forma “fixada”.

La supervivència de les quatre espècies analitzades

De les quatre espècies emprades en la fitoremediació, la murtra és l’única que mostra una millor supervivència en sòls àcids (pH < 5) respecte als sòls de pH > 5. La taxa de supervivència és, però, relativament baixa en tots els casos. La ginestera és la que mostra els índex de supervivència més elevats, d’un 30%.

El potencial fitostabilitzador de la ginestera vimenera

La base de la fitoremediació és aconseguir que part dels metalls acumulats en el sòl passin als òrgans dels arbustos i plantes que s’hi ha fet créixer. No obstant això, totes quatre espècies mostren una baixa transferència, no tan sols de l’arsènic, sinó també dels altres elements. De totes formes, els autors assenyalen el potencial de la ginestera vimenera com a fitostabiltizador de sòls contaminats amb metalls pesants, degut a la seva taxa de supervivència.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada