De fibroblasts a cardiomiòcits: una estratègia de transdiferenciació per a la regeneració miocàrdica

Cardiologia: Una de les línies de recerca de la cardiologia és aconseguir estratègies de regeneració del miocardi que ha patit lesions permanents i irreversibles. El transplantament de cèl•lules pluripotencials i l’ulterior diferenciació en cèl•lules de musculatura cardíaca (cardiomiòcits) té una dificultat clara. Com assolir aquesta diferenciació? Jem A. Efe i Sheng Ding ens mostren a Nature Cell Biology, aquesta setmana, una estratègia de reprogramació directa que converteix fibroblasts embrionaris de ratolí en cardiomiòcits. Aconseguir una reprogramació in situ en un cor que es recupera d’un infart de miocardi, i transformar els fibroblasts que cobriran la lesió en cèl•lules funcionals seria, sens dubte, una de les grans revolucions en la cardiologia.

Quatre gens clau: Oct4, Sox2, Klf4 i c-Myc

Una comparació entre l’expressió gènica d’un fibroblast i d’un cardiomiòcit seria, a primer colp d’ull, desencoratjadora. Com anar d’un patró a l’altre? L’encadenament entre milers de gens, però, sempre mostra nusos atacables. Per exemple, la reprogramació d’una cèl·lula diferenciada, com un fibroblast, a una cèl·lula pluripotent es pot aconseguir mitjançant la sobreexpressió de quatre gens concrets:
– Oct4 (també anomenat POU5F1) és un factor de transcripció que reté les cèl·lules pluripotencials en l’estat d’indeferenciació.
– Sox2 (Sry-box 2) és un factor de transcripció amb una actuació similar a Oct4.
– Klf4 (Kruppel-like factor 4) és un factor de transcripció, de natura inhibidora, i que participa en la regulació de nombrosos tipus cel·lulars epitelials.
c-Myc és un factor de transcripció implicat en la divisió cel·lular i en la replicació de l’ADN. Mutacions estimuladores del gen c-Myc tenen un efecte oncogènic, la qual cosa ens recorda l’estret viarany per on passen les tecnologies de pluripotencialitat cel·lular.

Una reprogramació dels fibroblasts adreçada a la cardiogènesi

Jem A. Efe i Sheng Ding cercaven un mètode de reprogramació basat en la manipulació de l’expressió d’aquests quatre gens. En el desenvolupament del mètode han comptat amb el suport de Simon Hilcove, Janghwan Kim, Hongyan Zhou, Kunfu Ouyang, Gang Wang i Ju Chen. Tots els autors treballen a La Jolla (Califòrnia), uns al Departament de Medicina de la Universitat i uns altres al Departament de Química del Scripps Research Institute.

El refinament d’estimulació dels quatres gens (per expressió transgènica d’aquests factors) fan que, després 4 dies, els fibroblasts d’embrió de ratolí comencin una reprogramació (amb la manipulació d’altres gens específics) fins a esdevindre cardiomiòcits diferenciats (en un període total de 11-12 dies).

La reprogramació aconseguida és directa, és a dir, que no hi ha un intermediari pluripotent entre el fibroblast de partida i el cardiomiòcit. Això és particularment interessant si volem reduir els riscos potencials que una reprogramació in situ tindria si passés per cèl·lules pluripotents (que poguessin iniciar una proliferació descontrolada).

Pels autors, el mètode presentat suposa un pas endavant respecte de les tècniques convencionals de cèl·lules pluripotents induïdes (iPSC). La transdiferenciació des del fibroblasts també es podria aplicar a altres tipus cel·lulars que calgui regenerar.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada