Dania cactiformis en la gènesi dels artròpodes, fa 520 milions d’anys

Paleontologia: Un dels grans reptes de la zoologia evolutiva ha estat reconstruir l’arbre genealògic de les grans divisions (o embrancaments) del ‘regne animal’. La primera fase d’aquesta reconstrucció fou identificar aquestes divisions o phyla. Calia identificar els plans corporals bàsics, que definien els grups naturals (monofilètics) en els quals encaixaven desenes, centenars o milers d’espècies. Al capdavall d’aquest procés, s’havien identificat més d’una trentena de divisions. El repte segon era escatir agrupacions naturals d’aquestes divisions. Aquesta feina no s’ha acabat del tot si bé l’embriologia comparada, la paleontologia i, en les darreres dues dècades, la genòmica, ens permeten dibuixar les relacions entre els grups. És normal que l’atenció se centri en la gènesi de les divisions o phyla més difoses, diverses i rellevants de la biosfera. I la palma d’aquest honor els correspon als artròpodes. Dins dels artròpodes hi ha els insectes, els crustacis, els aràcnics, etc. Fora d’aquesta agrupació hi ha diverses divisions que reben la denominació de “paraatròpodes”, com és el cas dels tardígrads (els ossos d’aigua) o els onicòfors (cucs de vellut). Els ancestres d’aquests grups no tenien pas un exosquelet desenvolupat que pugui fossilitzar amb relativa facilitat. Excepcionalment, però, hi ha jaciments fòssils que preserven parts toves, i que permeten descriure potencials ancestres dels diferents grups animals actuals. Un dels grups fòssils de l’era cambriana que podria vincular-se estretament amb artròpodes i “paraartròpodes” són els lobopodis. Jianni Liu et al., descriuen aquesta setmana a Nature una espècie de lobopodi, Diania cactiformis, de 520 milions d’anys d’antiguitat, i que podria ser rellevant per conèixer el procés d’artropodització.


Reconstrucció de Diana cactiformis.

La descoberta

La majoria dels fòssils que han servit per a la descripció de Diania cactiformis han estat aportats per Jianni Liu, del Departament de Geologia de la Universitat del Nord-Oest (Xi’an, Xina). Qiang Ou, de la Universitat de Geociències de Beijing, va fornir tres especímens addicionals. En el treball de camp contribuïren, a més, Jian Han i Zhifei Zhang, col•legues de Jianni Liu a Xi’an. Xinglian Zhang, de Xi’an, també, contribuí en la part analítica de l’estudi, com fou també el cas de Helmut Keupp (de la Universitat Lliure de Berlin) i de Degan Shu (de Beijing). Michael Steiner (de Berlin) participà en el treball de camp i també en les anàlisis filogenètiques. Jason A. Dunlop, del Museum für Naturkunde de Berlin, participà en l’elaboració de la discussió.

Els fòssils provenien del jaciment de Chengjiang, a Yunnan, en el sud-oest de Xina. El jaciment de Chengjiang és un exemple de jaciment on, com a Burgess Shale, s’hi donaren unes condicions de preservació que facilitaren la fossilització de teixits tous. Gràcies a això, hom ha pogut descriure una fauna i flora corresponent al Cambrià inferior (525-520 milions d’anys). Es correspon, gairebé de ple, a l’època de l’explosió cambriana, caracteritzada per una gran diversitat de grups d’animals pluricel·lulars.

Els lobopodis

Entre els grups que floriren en els oceans d’aquell període, hi ha els lobopodis. Dins d’aquest grup s’han descrit gèneres com Kerygmachela, Jianshanopodia i Megadictyon. Presenten un cos segmentat, de cada segment del qual apareixen uns apèndixs. Aquests apèndixs recorden els que trobem en grups de paraartròpodes moderns com els tardígrads o els onicòfors. Per això, els lobopodis han estat considerats com un possible antecedent dels artròpodes.

Liu et al. Adscriuen Diania cactiformis a aquest grup de lobopodis, en base a l’estructura general del cos. Però els apèndixs de D. cactiformis són robustos, recoberts probablement de quitina i articulats.

La comparació amb els apèndixs de diferents grups de “paraartròpodes” i d’artròpodes, situa els de D. cactiformis més propers als darrers que no pas als primers. En canvi, pel que fa al cos, D. cactiformis no presenta cap signe d’exosquelet.

Això fa als autors, postular que els lobopodis són un grup parafilètic, és a dir que per esdevindre un grup monofilètic caldria incloure-hi també els artròpodes. També assenyalen que el procés d’artropodització (formació d’apèndixs esclerotitzats i articulats) precedeix el procés més general d’artrodització (formació d’un exoesquelet per a tot el cos). El motor de la formació de l’exosquelet haurien estat més necessitats locomotores, que no pas de protecció davant dels depredadors.

Encaixar els diferents gèneres de lobopodis entre ells i entre els diferents grups moderns d’artròpodes i “paraartròpodes”. Reconstruir aquesta relació contribueix a conèixer les relacions entre els grans grups de metazous i els processos que marcaren el destí morfològic fonamental de la fauna del nostre planeta.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada