Bon Any 2011!

Bon Any 2011!, deia sorneguera la gent fa tot just un any, quan pensava que el 2010 seria un any “en blanc”, marcat per la destrucció d’expectatives econòmiques. Bon Any 2012!, es diu ara, conscients que el 2010 serà recordat, si no hi posem remei, com un any d’abundor en relació al 2011. David Jou contrasta la forma de computar el temps en la nostra civilització. Comptem un temps cíclic en els dies de setmanes, en els dies del mes i en els mesos de l’any. I, en canvi, en el còmput d’anys, guardem una sèrie lineal, del passat al futur. Tanmateix, també el còmput d’anys de l’era comuna guarda un cicle. Escrita la xifra en el sistema decimal i en la versió romànica dels nombres aràbics, se’ns convida a agrupar-los en quinquennis, dècades, segles, mil·lennis, etc. Llavors obtenim uns cicles, i fem servir l’any nou per recordar esdeveniments escaiguts fa 10 anys, 25, 50, 100, etc. L’any se’ns acoloreix així d’una altra manera. Recordem els 100 anys del naixement d’Enric Valor, figura senyera en l’estudi, coneixement i difusió de la cultura tradicional, des de la Foia de Castalla i des de les terres d’Alacant. També recordem els 2500 anys de la Batalla de Marató (490 + 2011 – 1). Cadascun d’aquests cicles ens porta a reviure el passat. I així recordem com fa una quarantena d’anys, la Pèrsia del shah commemorava el sesquimil·lennari de l’entronització de Cir el Gran. Llavors, es construïa l’Imperi Aquemènida, magnificient, i pel qual la Batalla de Marató no fou més que una pedreta en la sabata. Ara, l’Imperi Pahlavi s’ensorra i deixa pas a una República Islàmica d’Iran. Un cicle similar el trobem en les commemoracions del Tricentenari de la guerra entre Àustries i Borbons, i així recordem com en el 1711, Carles Terç disposà d’una segona oportunitat d’entrar a Madrid. L’any 2011, doncs, fa reviure el 1961, el 1911, el 1711 o el 490 a.C. Però també ens permet de fer una sèrie de celebracions, de commemoracions anuals del present (Any Internacional de la Química, Any Internacional dels Boscos). O ens permet de viatjar des del passat fins al futur (el nostre present) per saber què pensaven del 2011 els nostres predecessors. Ara ens toca a nosaltres d’omplir el 2011. No decebem als organitzadors d’efemèrides del 2061, del 2111 o del 3011!

L’Any Internacional de la Química

L’Any Internacional de la Química 2011 (IYC 2011) fou aprovat el desembre del 2008 per Nacions Unides. La coordinació de IYC 2011 recau en la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i en l’Organització Educativa, Científica i Cultural de Nacions Unides (UNESCO). El títol de l’IYC 2011 és “Química – la nostra vida, el nostre futur”, i fa referència, precisament, al doble eix de la química pura (que ens explica la composició i reaccions del nostre entorn, inclosa la matèria viva) i de la química aplicada (“el nostre futur”). Així doncs, els esdeveniments de l’IYC 2011 volen posar de manifest “les conquestes de la química” (teòriques i pràctiques) i “les contribucions al benestar de la humanitat”.

La química apareix per al gran públic no tant com la “ciència de les transformacions substancials de la matèria”, sinó com el conjunt de tècniques industrials encarades a aquestes mateixes transformacions. És aquesta dualitat la que permet expressions com dir que “això porta molta química” o “això no en porta gens, de química”. O contrastar “una substància química” (en el sentit d’obtinguda per síntesi química) d’una “substància natural”. Ningú no dubta a veure un got d’aigua quan es troba realment assedegat, mentre que més d’un s’estaria prudentment d’empassar-se el contingut d’un recipient que dugués per etiqueta (“monòxid de dihidrogen (MODH)”). I sempre és poc il·lusionant reduir la humanitat a la fórmula empírica C10H63O26N+impureses.

Pels esdeveniments de casa nostra, podeu consultar, entre d’altres, les web de l’Associació Europea de Ciències Químiques i Moleculars (EuCheMS), o de la Societat Catalana de Química.

L’Any Internacional dels Boscos

Nacions Unides ha declarat també el 2011 com “l’any internacional dels boscos”. L’efemèride serà conduïda pel Fòrum de Nacions Unides sobre Boscos. Hom vol promoure la idea d’una gestió sostenible dels recursos forestals, dels quals viuen directament 1.600 milions de persones, amb un comerç global agregat vinculat anual de 270.000 milions de dòlars. Cada any es perden 130.000 km2 de superfície forestal degut a l’expansió de terra agrícola, sobreexplotació de fusta, urbanitzacions, etc. Aquesta deforestació seria responsable d’una cinquena part de les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle. L’objectiu ja no pot ser tan sols aturar la deforestació, sinó reforestar les àrees més fàcilment recuperables.

Una redefinició del quilogram

La 24a Conferència General de Pesos i Mesures, la del 2011, podria corregir una anomalia històrica quant a la definició del quilogram. És sabut, que el quilogram es definí originalment com la massa corresponent a un litre d’aigua a la temperatura de màxima condensació (vora els 4ºC). La incertesa d’aquesta definició va fer que hom tirés pel dret i definís directament el quilogram d’acord amb la massa del quilogram-patró construït a París. Ja fa temps, gairebé mig segle, que el “metre-patró” fou substituït, a efectes teòrics, per una definició basada en fenòmens subatòmics. Així doncs, mentre el “metre” i el “segon” són definits de manera científica el quilogram encara no disposa d’aquesta definició.

La idea seria definir el quilogram en els termes ja predits per Max Planck fa un segle. Els avenços teòrics de la física quàntica i els avenços tecnològics de la metrologia, fan possible fer ara el pas. Si s’adopta aquesta provisió, el quilogram avançarà a la definició del metre i del segon, les quals encara no es defineixen en termes de les “unitats de Planck”. Tot arribarà, però.

Els eclipsis del 2011 i altres fenòmens astronòmics

El 4 de gener tenim un eclipsi solar parcial que serà visible a casa nostra, amb un punt màxim a les 9 del matí. Ja veurem si l’oratge permet d’observar el disc solar menjat i, especialment, de constatar fins a quin punt la mossegada s’evidencia com a enfosquiment. Qui se’l perdi, podrà viatjar el mes de juliol a l’Antàrtida per veure’n un altre eclipsi solar, també parcial. O, si li fa por l’hivern austral, podrà esperar-se al 25 de novembre, quan hi haurà un tercer eclipsi solar, també parcial. El 10 de desembre, hi haurà eclipsi lunar total, visible en les terres del Pacífic. Així doncs, el 2011, és un d’aquells anys amb tres mesos eclíptics.

El mes de maig no ens podem perdre una quàdruple conjunció: Venus, Mart, Júpiter i Mercuri. Serà a la constel·lació de Peixos, i caldrà llevar-se abans del Sol per fruir-ne.

A menys de 10 milions de quilòmetres de distància, el 15 d’agost, el cometa 45P/Honda-Mrkos-Pajdušáková fregarà el sistema Terra-Lluna.

El 18 de març del 2011, per aquelles coincidències de la vida, hi haurà dues efemèrides interessants per a la NASA. D’una banda, la Messenger arribarà a l’òrbita de Mercuri. De l’altra, la New Horizons creuarà l’òrbita d’Urà. La New Horizons és la primera sonda que creuarà l’òrbita d’Urà, des de l’època de les Pioneer 10 i 11, i de les Voyager 1 i 2. Ho fa més ràpid que aquelles, que hi esmerçaven entre 8 i 10 anys, mentre que la New Horizons ho fa en 5 anys.

El mes de juliol, la sonda Dawn arribarà al planeta Vesta (cinyell de Piazzi, entre les òrbites de Mart i Mercuri).

L’1 d’abril del 2011 començarà el darrer viatge d’un Space Shuttle. Pakistan llençarà el primer satèl·lit nacional el mes d’abril.

L’any 2011 en la política internacional

Cal destacar que el 9 de gener se celebrarà un referèndum sobre la independència del Sudan del Sud. El referèndum serà vinculant si hi voten més del 60% dels censats.

L’any 2011 en la Unió Europea

El primer semestre del 2011, serà Hongria la que assumirà la presidència del Consell de la Unió Europea. La sensibilitat del govern hongarès per la qüestió de les minories nacionals no hauria de ser desaprofitada. La segona part de l’any, en aquest sentit, serà menys vistosa, car la presidència passarà a mans de Polònia.

Estònia adoptarà l’euro a partir de l’1 de gener del 2011. Si bé l’estabilitat de l’economia estoniana és més notable que la letona o la lituana, i cal comptar amb les relacions de veïnatge i agermanament cultural, entre Finlàndia i Estònia, caldrà veure com evoluciona l’Eurozona, no tan sols en el Bàltic sinó, especialment, en el Mediterrani.

L’any 2011 en altres calendaris

L’any 2011 es correspon a l’any 7519/7520 del calendari bizantí, als anys 5771/5772 del calendari hebreu, a l’any 2961 del calendari amazic, a l’any 4344 del calendari coreà, a l’any 2764 de Roma, a l’any 2555 del calendari budista, a l’any 2003/2004 del calendari etiòpci, als anys 1727/1728 del calendari còptic, a l’any 1460 de l’era armeniana, als anys 1432/1433 del calendari musulmà, a l’any 1418 del calendari bengalí, als anys 1389/1390 del calendari iranià, a l’any 1373 del calendari birmà, als anys 167/168 del calendari Bahá’í, a l’any 23 de l’era Heisei japonesa.

L’any 2011 en la literatura futurista

No hi ha gaires referències del 2011 en la literatura de ciència-ficció. En tot cas, podríem seleccionar les novel·les de K. A. Applegate de la sèrie Remnants (publicades entre el 2001 i el 2003). El punt de partida, llavors, era el 2011.

Què imaginava Applegate fa poc més de 10 anys? S’imaginava que en el 2011, un asteroide de més de 100 km de diàmetre, impactava damunt de la Terra, concretament damunt de Portugal. Tota la vida a la Terra, si més no la vida humana, en resultava irreversiblement amenaçada. Només un grapat d’humans sobrevivia en refugis més o menys improvisats. En una llençadora espacial, 80 persones eren enviades a l’espai exterior i posades sota hibernació artificial. En el nostre 2011, probablement, no hi haurà cap impacte similar. En tenim prou amb nosaltres mateixos per fer del planeta un lloc inhabitable per a la nostra pròpia espècie, i ja no tan sols per l’impacte damunt del medi natural, sinó també per l’impacte en el medi social. No tenim cap tecnologia ni per hibernar-nos ni per enviar-nos indefinidament a l’òrbita terrestre (ja no diguem a l’espai exterior). Però tenim les nostres mans i els nostres caps, i seria bo de començar-los a fer servir d’una forma un xic més assenyada.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada