L’home de Denisova en els llinatges humans antics i moderns

El passat mes de març parlàvem d’un estudi d’ADN mitocondrial aïllat d’un fragment d’os del peu recuperat de la cova de Denisova (Sibèria meridional) datat de fa 40.000 anys. Krause et al. (2010) posaven de manifest que aquella seqüència genètica no encaixava ni amb els “neandertals” ni amb els “cromanyons” contemporanis. En tot cas, com el que el nostre coneixement de la paleogenètica de l’Euràsia Central i Oriental d’aquest període (Paleolític mitjà, per entendre’ns) és força migrada, s’obrien una sèrie de portes a l’especulació.

El mateix grup publica ara, a la mateixa revista Nature, un estudi basat ja no en l’ADN mitocondrial sinó en l’ADN nuclear d’aquest mateix especímen (Reich et al., 2010). Les modernes tècniques d’aïllament d’ADN, d’amplificació i de seqüenciació sorprenen. Lluny queden les etapes primitives de mitjan dels anys 1990. Quinze anys després, no sense esforç, és possible obtindre la seqüència genòmica gairebé completa (amb un 190% de cobertura) d’un ésser humà traspassat fa 40.000 anys i del qual no ens queda més que uns pocs ossos del peu.

Gràcies a aquest estudi, podem veure quina és la relació precisa entre “l’home de Denisova” i els “neandertals” i “cromanyons”. Així doncs, podem dir que “l’home de Denisova” és, estrictament parlant, un “neandertal”. Això confirma les posicions dels qui deien que “l’ADN mitocondrial arcaic” trobat en l’home de Denisova mostra la diversitat de llinatges materns que hi havia en l’home de Neandertal (superior a la que trobem en l’home anatòmicament modern). No obstant això, dins de la variabilitat de l’home de Neandertal, l’home de Denisova ocupa un lloc diferenciat.

Una altra qüestió pendent quant a l’home de Denisova era si havia participat en un hipotètic flux genètic entre els “neandertals” i els “cromanyons” eurasiàtics. Sembla que això no és cert. Des d’un punt de mira genètic, l’home de Denisova entra dins del llinatge dels neandertals, tot ell diferenciat del llinatge que condueix a l’home anatòmicament modern.

Vol dir això que el llinatge de l’home de Denisova és una mostra més d’un llinatge humà que s’extingeix completament, agranat pel pas de l’home anatòmicament modern? No del tot. Dins de les poblacions humanes contemporànies, hi ha trets genètics dels “denisoves” que són presents. És el cas de les poblacions melanèsies, en les quals la contribució dels “denisoves” podria haver estat del 4-6%.

Reich et al. volen efectivament introduir el concepte de “denisova” per referir-se a una població humana, emparentada amb els “neandertals” d’Europa, que s’hauria estès per Àsia en el Pleistocè tardà. De moment, tenim, a banda de l’ADN recuperat de l’os del peu de la cova de Denisova, ADN mitocondrial extret d’una dent trobada també en aquesta mateixa cova. Aquesta dent divergeix morfològicament (a sota) no tan sols de l’home anatòmicament modern sinó també dels neandertals.

És suggeridor pensar que els denisoves són descendents de “paleoneandertals” que, introduïts en l’Àsia Central, van creuar-se amb poblacions humanes arcaiques (descendents de l’Homo erectus). D’aquest creuament, vindrien els llinatges materns arcaics, i també possiblement les característiques arcaiques trobades en la dent referida. De totes formes, aquestes idees només podran confirmar-se a mesura que es facin noves aportacions en el camp de la paleontologia i de la paleogenètica pel que fa a l’Euràsia dels darrers 100.000 anys.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada