El planeta Zarmina (Gliese 581 g): el planeta ‘més habitable’ conegut fins ara

El concepte d’habitabilitat planetària té en compte les condicions genèriques que ha de complir un planeta per tal de tindre oceans. És a dir, que és una qüestió, fonamentalment, de nivell d’irradiància de l’estel al qual orbita. El nostre coneixement de la vida a la Terra (particularment, dels organismes extremòfils) ens fa pensar que l’únic requeriment realment indispensable és la disponibilitat d’aigua líquida. Si bé, alguns organismes poden ‘resistir’ condicions de sequetat extrema, és necessària l’exposició a l’aigua líquida que en algun moment del cicle biològic. Això ho hem de tindre present quan es tracta de valorar les declaracions d’Steven Vogt. Vogt ha afirmat que la probabilitat que el planeta Gliese 581 g tingui formes de vida és del 100%. Potser fa un gra massa, però hi ha un cert consens entre els cosmobiòlegs que si un planeta és habitable, serà habitat. És clar, que a 20 anys-llum, no disposem de cap mena de tecnologia per contrastar-ho. Fet i fet, ni tan sols podem afirmar o desmentir que hi hagi formes de vida a Mart, quan el tenim a un grapadet de minuts-llum. Una cosa si que hem d’agrair a Vogt: que li hagi donat un nom provisional a aquest planeta: Zarmina.

Zarmina i el seu sistema solar

Zarmina és com es diu la companya d’Steven Vogt. En aquest article podem llegir tot el que Steven S. Vogt, R. Paul Butler, Eugenio J. Rivera, Nader Haghighipour, Gregory W. Henry i Michael H. Williamson saben d’aquest planeta.

Cal començar, però, per l’estel. Es tracta d’un estel ben conegut pels seguidors de la recerca exoplanetària. En la premsa, apareix com a “Gliese 581”. Aquest nom fa referència a un dels catàlegs estel·lars. Potser un nom més neutre seria el que li correspon com a estel de la constel·lació de les Balances, HO Librae. Gràcies a les dades de l’Hipparcos, aquest estel (que en aquell catàleg és el 74995), sabem que es troba a una distància de 20,3 anys-llum. Si seguim la llista dels “estels més propers al Sol”, figura en el nombre 87. En el catàleg de Wolf té el número 562.

Si el comparem amb el Sol, HO Librae és allò que diríem un “nan vermell”. Aquesta és la tipologia d’estel més freqüent, fet i fet, i també és la que té un cicle de fusió (una vida estel·lar, per entendre’ns) més llarg. HO Librae té una massa que és només un terç de la del nostre Sol i una magnitud visual absoluta de tan sols un 0,2% de la Sol.

Però l’interès d’aquest estel rau en el fet que, des del 2005, s’hi ha descobert sis dels seus planetes. El sistema planetari, d’acord amb el coneixement actual és el següent:

En certa manera, si el comparem amb el nostre sistema solar, és com si fos una miniatura. Fins i tot, el planeta més allunyat, Gliese 581 d, té una òrbita més tancada que la del nostre Mercuri. Tanmateix, com que la radiació de HO Librae és tan minsa, la definició de “zona habitable” és força diferent a la del nostre Sistema Solar. En el nostre Sistema Solar, la zona habitable cobreix l’òrbita de la Terra i, només de trascantó, la de Mart i la de Venus. En canvi, a HO Librae, la zona habitable cobreix les òrbites de Gliese 581 c i de Gliese 581 g. Pel que fa, a Gliese 581 d, la seva òrbita el du durant una porció del seu ‘any’ dins d’aquesta zona.

Les característiques planetàries de Zarmina

Estrictament, segons Vogt et al., únicament Zarmina es troba ben bé dins de la “zona habitable” del sistema HO Librae.

Però, com és Zarmina? Es tracta d’una “Super-Terra”, és a dir d’un planeta amb una massa tres o quatre vegades més elevada que la de la Terra. Segurament també és un planeta encara més dens que la Terra. El camp gravitatori superficial, però, només deu ser una mica més elevat que el de la Terra, ja que l’augment de massa es veu compensat per l’augment de radi.

El període orbital de Zarmina al voltant del seu estel és de 37 dies (el nostre Mercuri té un període orbital de 80 dies). La interacció gravitatòria amb l’estel ha d’haver comportat que la rotació de Zarmina sigui sincrònica a la translació, tal com s’esdevé amb la Lluna respecte de la Terra. Això suposa que la superfície de Zarmina es divideix en dos hemisferis, un perpètuament il·luminat per l’estel i un altre enfonsat en la perpètua foscor. Com que ignorem qualsevol detall de l’atmosfera de Zarmina, no sabem fins quin punt hi ha una polarització de temperatures. La temperatura mitjana s’ha estimat en uns -20ºC, però deu haver-hi zones amb temperatures situades, de forma més o menys constant, per damunt dels 0ºC.

Segons aquestes dades, l’habitabilitat de Zarmina dependrà de la quantitat d’aigua superficial que hi pugui haver. Amb un camp gravitatori considerable, és plausible que s’hagi enriquit d’aigua procedent d’impactes cometaris. L’atmosfera deu ser prou densa com per permetre el tancament d’un cicle de l’aigua. Certament, les condicions climàtiques són ben diferents de la Terra. Hi ha d’altres factors, a banda de la temperatura i de la disponibilitat d’aigua: tectòniques de plaques, composició atmosfèrica, etc. Vogt et al. ofereixen una sèrie d’arguments força convincents quant a l’habitabilitat de Zarmina. És clar que, alhora, aquests mateixos arguments fan díficil de pensar en una biosfera zarminiana que vagi molt més enllà de formes de vida microscòpiques.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada