El canibalisme nutricional de l’Homo antecessor

Paleoantropologia: Quan hom pensa en el canibalisme de les societats caçadores-recol·lectores, la idea més habitual que ve al cap és la d’un ritual. D’una banda hi ha el ritual canibalístic adreçat als morts del propi grup, i de l’altra el ritual que s’adreça als cadàvers dels enemics vençuts. Però més enllà de l’aspecte ritual, no es poden oblidar els aspectes utilitaristes d’aprofitament d’un recurs que, altrament, es deixaria perdre. Naturalment, el doble aspecte cultural i econòmic apareix també en la vessant de prohibició o tabú davant del canibalisme (o davant de determinades modalitats del canibalisme). A la Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Castella Central, Espanya), un grup de paleontòlegs (Eudald Carbonell, Isabel Càceres, Marina Lozano, Palmira Saladié, Jordi Rosell, Carlos Lorenzo, Josep Vallverdú, Rosa Huguet, Antoni Canals i José María Bermúdez de Castro) han examinat les evidències de canibalisme en el nivell TD6. El nivell TD6 es correspon a una antiguitat de 800.000 anys i són els indicis de canibalisme humà més antics coneguts. Els autors en un article a “Current Anthropology”.

Els indicis de canibalisme al nivell TD6 de la Gran Dolina

El jaciment d’Atapuerca és un dels més fructífers i més ben estudiats dels que es corresponen a l’època del Pleistocè inferior (o Paleolític inferior). A diferència d’altres jaciments coetanis, on únicament s’han trobat restes d’indústria lítica, a la Gran Dolina s’han trobat nombroses restes òssies humanes. Foren els arqueòlegs d’Atapuerca els que definiren l’Homo antecessor com a forma pròpia de l’Euràsia Occidental i d’Àfrica, en el període de transició de l’estatge erectus a l’estatge heidelbergensis. De l’Homo antecessor haurien sorgit, en darrer terme, la branca dels neandertals i la branca dels sàpiens.

Els indicis de canibalisme són patent en una sèrie d’incisions i de trencaments en ossos humans (cranials i post-cranials) que haurien estat producte de l’acció d’eines manipulades per humans. Tallar la carn i accedir al moll de l’os haurien estat els objectius d’aquesta manipulació dels cadàvers.

És particularment interessant notar com aquests ossos humans canibalitzats es troben escampats i barrejats amb restes d’eines malmeses o abandonades i amb ossos d’animals no-humans. Fet i fet, les marques i fractures patits pels ossos humans canibalitzats no són gaire diferents de les patides per ossos depredats d’altres espècies.

L’homo antecessor: caçador i caníbal freqüent

En línies generals, el consum de carn (humana i no-humana) devia ésser una acció habitual. S’aparta, doncs, del canibalisme ritualitzat que trobem en espècies humanes posteriors. Segons Carbonell et al., es tracta d’un “canibalisme nutricional”.

Si bé, el canibalisme de l’Homo antecessor és quelcom ben conegut des de fa anys, la recerca publicada a “Current Anthropology” prova de fer-ne una estimació des d’un punt de mira paleoeconòmic.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El canibalisme nutricional de l’Homo antecessor

  1. Didac diu:

    És cert que tal com ho havia escrit, hi havia una certa confusió. El Pleistocè inferior té una definició geològica, i va des de fa 2.588.000 d’anys a 781.000 anys d’antiguitat. El Paleolític inferior es definex d’acord amb el desenvolupament de les eines de pedra. Comença fa 2,6 milions d’anys (o potser abans) i persisteix fins fa 300.000 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada