Talls de carn de fa 3,39 milions d’anys a Dikika: eines i hàbits alimentaris d’Australopithecus afarensis

Ja fa temps que la idea del gènere humà com l’únic animal amb capacitat per fer servir eines ha estat superada. Però, què és una eina. La definició de Hauser diu que és eina “un objecte inanimat que s’empra o es modifica d’alguna manera per provocar un canvi en l’ambient, tot facilitant l’assoliment d’un objectiu”. El problema d’aquesta definició és el fet de treure a col·lació la qüestió teleològica (“assoliment d’un objectiu”). És més senzilla una definició de l’estil “un objecte transportat o mantingut per a un ús futur” (Finn et al. 2009). No entrarem ara gaire més enllà. La definició més àmplia, fa que parlem d’ús d’eines per determinats comportaments de pops, de voltors, de corbs, de dofins, d’elefants, o de les llúdrigues marines. Hom ha detectat l’ús d’eines en totes les espècies de grans primats: orangutans, goril·les, ximpanzès, etc. El jaciment de Gona (Etiòpia) ha mostrat eines de pedra de fa 2,6-2,5 milions d’anys, anteriors a l’aparició de la primera espècie humana (Homo habilis). És de suposar que també els ancestres comuns de tots els grans primats tinguin la capacitat de fer servir eines. No obstant, el report d’ossos fossilitzats a Dikika (Etiòpia), d’una antiguitat de 3,39 milions d’anys, amb indicis d’haver estat manipulats amb eines de pedra és una notícia prou important com per ocupar la portada del Nature d’aquesta setmana.

Un treball multidisciplinari

Shannon P. McPherron era l’arqueològa del projecte desenvolupat al jaciment de Dikika, sota la supervisió de Zeresenay Alemseged. Curtis W. Marean fou encarrega de la descripció i de l’anàlisi dels especímens ossis estudiats i de la seves modificacions superficials. Pel que fa a la datació i al context d’aquests especímens, hi ha la feina del geòleg Jonathan G. Wynn, de Denné Reed (especialitzada en paleontologia de micromamífers), de Denis Geraads (bioestratígraf) i de René Bobe (paleoecòleg). Hamdallah A. Béarat ha fornit la perícia per tal d’identificar, mitjançant diverses tècniques microscòpiques, les restes dels efectes de les pedres sobre els ossos fossilitzats.

El jaciment de Dikika

Dikika no és gaire lluny de Gona (el lloc on es troben indicis d’indústria lítica de fa 2,6 milions d’anys) o de Bouri (on hi ha restes d’ossos amb talls de pedra de fa 2,5 milions d’anys).

Els ossos estudiats pertanyen a diferents espècies d’ungulats, recuperats d’estrats corresponent a la formació de Hadar (subformació de Sidi Hakoma). Les restes de talls han estat posades de manifest mitjançat diverses tècniques microscòpiques i, particularment, de microscopia electrònica d’escaneig.

La datació

La datació directa dels sediments de Sidi Hakoma mitjançant el mètode de l’40Ar-39Ar ofereix un ventall de 3,42-3,24 milions d’anys d’antiguitat. Indicis estratigràfics i geològics, redueixen el ventall a 3,42-3,39 milions d’anys. En tot cas, parlem d’uns 800.000 anys abans de les primeres indústries lítiques conegudes.

L’ús d’eines de pedra per tallar carn

Segons testimonien les marques, les eines feien servir no tan sols per retirar la carn, sinó també per perforar l’os fins a accedir al moll. Certament, l’ús d’eines de pedra per part d’aquelles poblacions d’australopitecins devia ser força escadusser. Poques eines, poca manipulació i poc temps de conservació ja que, altrament, hom podria haver trobat ja eines en jaciments contemporanis o més antics. L’ús d’eines entre goril·les, ximpanzès o orangutans no és pas generalitzat. Es tracta d’una conducta apresa, d’un tret cultural present en tal o tal grup o, fins i tot, tan sols en alguns individus del grup. El consum de carn, tal com passa entre els ximpanzès, se suposa que era relativament poc freqüent, i basat en hàbits carronyaires. Només animals vells o ferits devien ser a l’abast de la caça directa.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada