La maxil·la de Kesslerloch: un gos domèstic del Paleolític

Quan parlem de “Paleolític” i “Neolític”, sovint es fa l’equació que assigna a l’home paleolític un estil de vida purament depredador (caçador-recol·lector) i a l’home neolític un estil de vida predominantment productor (agricultura-ramaderia). La domesticació d’animals pertocaria a la segona fase. No obstant això, el consens actual sobre la història de la domesticació del gos és que arrenca en una data situada en el Paleolític superior. Com de reculada és aquesta data és cosa de mal dir. Però la redescoberta d’un fòssil de gos associat al poblament humà de la cova de Kesslerloch de fa 14.000 anys ve a confirmar que l’associació entre gossos i humans ve de lluny. Hannes Napierala i Hans-Peter Uerpmann presenten les seves dades en un article a l’International Journal of Osteoarchaelogy.

Una maxil·la desenterrada el 1873

La Cova de Kesslerloch ha estat d’interès per a la paleoantropologia des dels anys 1870. És un jaciment especialment important pel que fa a la cultura magdaleniana. No és estrany, doncs, que sigui contínuament revisitada, no tan sols per noves excavacions, sinó també per l’estudi d’allò que ja s’hi ha desenterrat.

Fou en una d’aquestes repassades de restes faunístiques de Kesslerloch escampades en diverses col·lectius de museu, que hom topà amb una maxil·la no identificada (KIA-33350). Calia, doncs, fer un esforç per identificar-la. Es tractava d’una maxil·la de carnívor, d’un llop, en aparença. Però d’un llop especial, en el sentit que es tractava d’un gos. Així, la maxil·la es troba molt per sota de les dimensions que hom troba en les poblacions de llops, tant de les poblacions fòssils del Paleolític com de les actuals. També mostra diferències morfològiques amb les maxil·les i dents d’especímens fòssils de llops salvatges trobats a Kesslerloch.

La datació directa de la maxil·la ens parla de 14.100-14.600 anys d’antiguitat. I per això, Napierala i Uerpmann diuen que es tracta de “l’evidència més antiga indiscutible i directament datada d’un gos domèstic”.

La qüestió de la domesticació del llop

Fins fa no gaire, les dates més antigues amb evidència incontestable eren de fa 9.000 anys. Hi ha indicis de domesticació a l’Àsia Oriental més antics, i també al Pròxim Orient. Aquesta difusió geogràfica de la domesticació del llop fa pensar en una data possiblement pretèrita, de fins 30.000 anys o més.

Com fou aquesta domesticació paleolítica és quelcom que ha estat debatut intensament. Bé podria tractar-se dels descendents de camades de llops, capturades amb poques setmanes de vida. També podria ser que l’associació s’hagués produït amb llops adults, atrets per la carronya generada pels grups humans. I què treia l’home paleolític dels gossos? És possible que l’emprés com a bèstia de càrrega, com a font de carn i de pells, o com a company de cacera. Els estudis d’ADN encara no han aclarit si els gossos actuals són descendents d’una única població domesticada del Paleolític o de diverses.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada