Nili Fossae: un testimoni de la paleomicrobiologia marciana?

Cosmobiologia: Encara que la intuïció ens porta a pensar que a Mart hi ha hagut vida microbiana en el passat i que, probablement, encara n’hi ha, val a dir que no disposem de proves prou concloents. Cadascuna de les proves fornides en els darrers 20 anys o, fins i tot, les dades més antigues dels experiments dels Vikings, més que afermar la idea d’una «vida marciana», ens han servit per fer-nos entendre com els processos abiòtics poden donar lloc a «signes» de falsa aparença biogènica. Així doncs, ni les nanostructures de meteorits d’origen marcià, ni els processos metanogènics detectats in situ requereixen per a ésser explicats una hipòtesi d’origen biològic, remot o actual. De totes formes, els debats que es generen davant de cada nou indici són sempre enriquidors, no només per a la cosmobiologia sinó també, més fonamentalment, per la planetologia comparada. Les formacions hidrotermals de Nili Fossae han atret l’atenció científica de forma recurrent, per més d’un concepte, des de fa dues dècades. Ara, Simon J. Hook et al., acaben de publicar una recerca sobre algunes formacions geològics de Nili Fossae, i presenten una bona argumentació en pro d’una participació biològica en la seva generació, ara fa uns 4.000 milions d’anys.

Les Fosses del Nil

La regió de Nili Fossae es troba prop de la Syrtis Major. En el basalt volcànic de la regió s’hi detecta la presència de carbonats, especialment d’oliví. Un dels espectròmetres de l’estació orbital MRO, el CRISM, mostra com part d’aquests carbonats són rics en magnesi (Mg), si hem d’atendre a les bandes d’absorció de microones (2.30 i 2.50 μm). Les unitats de carbonat de magnesi es troben en estrats més “moderns” que formacions de fil·losilicats de magnesi (talc).

El Grup Warrawoona de l’Austràlia Occidental

La disposició d’aquestes formacions geològiques a Nili Fossae recorden als autors a les formacions basàltiques màfiques/ultramàfiques del Grup Warrawoona. En aquest cas, les formacions de carbonat haurien patit alteracions hidrotermals a pH neutre (6-8).

La formació de carbonat de magnesi a partir d’oliví

En la literatura prèvia s’havien examinat quatre possibilitats per explicar la formació de carbonat-Mg a partir d’oliví:
– una formació feta a temperatures mitjanes-elevades, promoguda per corrents subterranis d’aigua que haurien modificat les capes d’oliví.
– una deposició d’oliví, escalfat bé per processos volcànics o per impactes de meteorits, damunt de silicats hidratats (fil·losilicats), que hauria començat a transformar-se en carbonat-Mg per una alteració hidrotermal per contacte.
– exposició dels estrats rics en oliví a l’atmosfera, on les fredes temperatures haurien promogut la transformació a carbonat-Mg.
– formació del carbonat-Mg arran de l’evaporació de llacs estacionals.

Els autors s’orienten envers aquesta quarta possibilitat. Així doncs, tant les formacions de talc com les de carbonat-Mg derivarien d’un únic procés hidrotermal.

És difícil d’escatir fins quin punt les alteracions de l’argila i la formació dels carbonats foren un procés biològic. Fet i fet, només una anàlisi microscòpica podria treure l’entrellat. I per això caldrà esperar encara unes quantes dècades

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada