Les contribucions de John Tate a la teoria dels nombres algebraics (Premi Abel, 2010)

Avui s’ha anunciat, a dos quarts d’un, que el guardonat amb l’edició d’enguany del Premi Abel és John Torrence Tate Jr., “per les seves contribucions a la teoria dels nombres algebraics”. Els nombres algebraics són els que són solució d’expressions algebraiques, és a dir, el conjunt de nombres reals que no són transcendents. La geometria de la distribució dels nombres algebraics en la recta real, i l’ordenament d’aquests nombres algebraics en grups i anells fou de fet el camp d’acció del matemàtic que dóna nom al premi Abel.

John Tate va nàixer a Minneapolis el 13 de març del 1925. Als seus 85 anys encara és actiu a la University of Texas at Austin, on ha passat els darrers 20 anys. Es va doctorar a Princeton el 1950, sota la direcció d’Emil Artin. Entre el 1954 i el 1990, va treballar a Harvard.

La tesis de Tate

Una de les primeres contribucions, i més destacades de Tate, fou en el camp de les propietats analítiques de les funcions L de Hecke. Per obtindre els caràcters de Hecke, Tate aplicà l’anàlisi de Fourier als camps de nombres algebraics.

Els grups de cohomologia de Tate

Juntament amb Emil Artin, una altra línia de treball del jove Tate, perllongada posteriorment, fou l’extensió de la cohomologia de Galois (grups de cohomologia de Tate) a altres aspectes de la teoria de nombres algebraics i de la geometria algebraic (grup de Tate-Shafarevich, conjectures de Tate).

El mestratge en la teoria dels nombres

Entre les tesis doctorals dirigides per Tate podem esmentar les de Joe Buhler, Benedict Gross, Robert Kottwitz, Jame Milne, Carl Pomerance, Ken Ribet, Joseph H. Silverman.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada