Vallparadís, fa un milió d’anys

En el 2005, en el marc de les obres d’ampliació de l’estació dels FGC a Vallparadís (Terrassa), es descobrí un jaciment d’interès paleontològic i arqueològic. Diverses campanyes d’excavacions, entre el 2005 i el 2007, contribuïren al coneixement d’aquest jaciment. En un article a la revista PNAS, signat per membres de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, el Muséum National d’Histoire Naturelle (París), el Centro Nacional de Investigación en Evolución Humana (Burgos) i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, presenten aquest jaciment d’una antiguitat estimada d’1 milió d’anys.

El marc cronològic

El jaciment abasta un període situat entre el subcron Jaramillo (1.070.000-900.000 anys d’antiguitat) i el començament del Pleistocè Mitjà (780.000 anys d’antiguitat). Aquesta antiguitat ja justifica del tot la vàlua de l’emplaçament. La seqüència, de 200.000 anys és relativament rica, tant pel que fa a l’aspecte paleontològic com arqueològic. D’especial interès és una capa, datada de fa 1 milió d’anys. En aquesta cap hom ha trobat nombroses restes d’eines i fòssils de macromamífers (alguns dels quals, si més no, mostren incisions fetes per eines humanes).

La datació es fonamenta en una diversitat de tècniques: anàlisi paleomagnètica, resonància paramagnètica de sèrie d’urani, datació relativa a través de fòssils guia, etc.

Entre Orce i Atapuerca

Les restes de Vallparadís se situen cronològicament entre les del jaciment d’Orce (a Granada, d’una antiguitat de 1,3 milions d’anys) i d’Atapuerca (a Burgos, de 800.000 anys d’antiguitat). Deixant de banda troballes més antigues d’Atapuerca (amb 1,2 milions d’anys d’antiguitat), Vallparadís contribuiria a afermar la presència humana a la Ibèria del Pleistocè Inferior.

El Pleistocè inferior

A Vallparadís no s’ha trobat cap fossil humà més enllà de la indústria lítica. Aquestes eines de pedra corresponen al període olduvaià, és a dir al primer estatge del Paleolític Inferior. Per fer les eines, hom partia de cuarç, sílex o lidita, segons la disponibilitat de cada lloc.

La Terrassa d’aquella època comptava amb una megafauna abundant (hipopòtams, elefants, rinoceronts). La població humana s’orientava sobretot al consum de cérvols, bòvids i èquids. Havien de competir amb caçadors com els jaguars i carronyaires com les hienes.

A new Lower Pleistocene archeological site in Europe (Vallparadís, Barcelona, Spain). Kenneth Martínez, Joan Garcia, Eudald Carbonell, Jordi Agustí, Jean-Jaques Bahain, Hugues-Alexandre Blain, Francesc Burjachs, Isabel Càceres, Mathieu Duval, Christophe Falguères, Manuel Gómez, Rosa Huguet.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada