El “cometa” P/2010 A2: un impacte d’asteroides captat en directe per la LINEAR i el telescopi Hubble

El passat 6 de gener, Diada de Reis, el programa LINEAR descobria el que aviat s’identificà com un cometa, i va rebre la denominació provisional P/2010 A2 (LINEAR). En calcular-ne l’òrbita, s’estableix un període de 1267 dies (3,47 anys) de translació al voltant del Sol. Però hi havia una cosa encara més curiosa. En la seva òrbita no arriba ni tan sols a creuar l’òrbita de Mart.

Com s’ho fa aquest modest cometa, que no és pas visible a ull nu, per tindre cabellera i cua? Ja sabem que el cometa Holmes va desenvolupar cabellera i cua ben lluny del Sol. Però en el cas del cometa P/2010 A2 (LINEAR) la cosa és més senzilla. I, alhora, més apassionat.

El telescopi Hubble va ésser enfocat en la direcció del cometa. I hom va obtindre aquesta imatge:

L’equip de David Jewitt, de la UCLA, va prendre diverses imatges el 25 i el 29 de gener. Les del 29 són les més clares.

Si us hi fixeu veure unes estructures filamentoses properes a la zona on hauria de trobar-se el nucli cometari.

Jewitt i els seus col·laboradors creuen que els filaments han de ser material rocallós (pols i grava) ejectat des del nucli. La forma de la cua s’explicaria per l’acció de les partícules del vent solar damunt d’aquest material.

Ara bé, dins dels filaments hom distingeix una mena de boletes. Aquestes boletes marquen el punt on es trobarien tres o quatre nuclis. Es tractaria, doncs, d’un cometa polinucleat, en trànsit d’escindir-se? La cosa, però, és més complexa, ja que el nucli principal del “cometa” es troba fora de la pròpia “cabellera”.

D’acord amb les estimacions de Jewitt et al., el nucli podria tindre uns 140 metres de diàmetre. Situat a una distància de 140 milions de quilòmetres, ni tan sols el propi Hubble pot resoldre’n gaire detall.

De totes formes, Jewitt et al. aventuren una explicació. La cua no seria el producte de material volàtil ejectat per l’acció del vent solar sobre una escorça cometària formada majoritàriament per glaç d’aigua (i d’altres sòlids volàtils). Seria, més aviat, el resultat d’un impacte entre dos asteroides. Un impacte produït a una velocitat típica de 5 m•s-1 podria efectivament generar prou pols com per formar una falsa cua comentària. Aquesta idea té, a més, com a suport, el fet que anàlisis fets des de telescopis de la superfície terrestre han estat incapaços de detectar gasos en la suposada cua cometària.

Els impactes en el Cinyell de Piazzi

Situat permanentment entre les òrbites de Mart i Júpiter, l’objecte P/2010 A2 (LINEAR) pertany al Cinyell de Piazzi d’asteroides, també conegut com a Gran Cinyell. Concretament, per la seva òrbita, seria un dels asteroides de la família Flora. Aquests asteroides són, al seu torn, el resultat d’un impacte que es va produir fa uns centenars de milions d’anys. Se suposa que un asteroide d’aquesta família fou el que produí el cràter del Iucatan de fa 65 milions d’anys que desencadenà la cinquena extinció massiva de la Terra (en la qual van desaparèixer gairebé la totalitat dels dinosaures).

Si la interpretació de Jewitt és certa, es tractaria del primer procés d’impacte detectat en directe. El nucli cometari seria en realitat el tros més gran supervivent. El material més petit passaria a constituir un eixam de meteoroides (homòleg als eixams de meteoroides dels cometes, però d’una composició diferent, rocallosa i no-volàtil).

És certament casual haver-ho detectat. L’objecte, en el moment de l’impacte, es troba a 300 milions de km del Sol. Però la distància a la terra és de tan sols 140 milions de km. Si ara la Terra fos a la posició on es troba, per exemple, el mes de juliol, la distància al “fals cometa” seria de 450 milions de km. A aquesta distància, el Hubble encara hauria pogut fer alguna fotografia interessant, però el LINEAR difícilment l’hauria detectat i, en conseqüència, ningú no hauria demanat que el Hubble hi fes cap fotografia.

L’impacte ha estat resseguit en dies posteriors, i ja se’n prepara un article. La principal virtut d’aquest article serà ensenyar-nos que un impacte entre asteroides és un procés. En aquest procés dels dos asteroides en pot sorgir un (descomptant el material ejectat), o bé en poden sorgir diversos trossos.

Lligams:

Comunicat de Hubble Site.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada