L’olfacte del mosquit Anopheles gambiae: una descripció molecular

Fa unes setmanes parlàvem d’un estudi de camp sobre l’ús de mosquiteres impregnades amb repel·lent i insecticides per previndre la transmissió de la malària a l’Àfrica Occidental. En aquest estudi, Pennetier et al. (2009) insistien en la importància d’aprofundir en la complexitat dels senyals químics que fan decidir un mosquit anòfeles d’entrar o no en un habitatge i de picar o no a una persona. Això requereix, d’una banda, aprofundir en la base química de l’olor humana. I de l’altra, aprofundir en la percepció olfactiva del mosquit.

Això darrer és el que fan en un article publicat a Nature, un grup d’investigadors de la Universitat de Yale i de la Vanderbilt University, coordinadors per John R. Carlson. Els autors han anat a la percaça de les proteïnes quimioreceptores que s’expressen en les superfícies olfactives (principalment, en les antenes) d’Anopheles gambiae.

La percepció olfactiva és la percepció de substàncies volàtils. La base molecular de la percepció és comuna a gairebé tots els grups animals. Existeix un ampli ventall de proteïnes quimioreceptora. Cada tipus de proteïna quimioreceptora pot respondre a un nombre més o menys reduït de substàncies. Quan la substància corresponent s’uneix a la proteïna quimioreceptora, aquesta s’activa i tramet un senyal a l’interior de la cèl·lula (de la cèl·lula olfactiva). Normalment, cada cèl·lula olfactiva expressa predominantment un tipus de quimioreceptor. La integració cerebral dels senyals odorífers es produeix doncs a partir dels senyals procedents de les diferents cèl·lules olfactives. I segons els tipus de senyals, vindran les respostes de comportament corresponent (indiferència, atracció, repulsió, etc.). Un repel·lent de mosquits actua a través de l’alteració de la informació química que li arribarà al mosquit.

L’estudi que presenten Allison F. Carey et al. treu avantatge d’un fet: la immensa majoria de proteïnes quimioreceptors pertanyen a la mateixa família que el fotoreceptor de la retina, la rodopsina. D’altra banda, hom coneix exhaustivament el repertori de quimioreceptors que presenta la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster. A partir d’això, han realitzat un immens treball per a caracteritzar funcionalment el repertori de quimioreceptors d’una varietat d’Anopheles gambiae.

La caracterització funcional l’aconseguien a través de la introducció de cadascun dels gens corresponents a aquest repertori en la Drosophila melanogaster. El gen era introduït sota un promotor que el sobreexpressaria en les cèl·lules quimioreceptores de la mosca. Les mosques resultants eren sotmeses després a diferents substàncies químiques presents en l’olor humana. D’aquesta manera, hom pot descriure el rang de resposta química de cadascun dels gens del repertori.

Carey et al. mostren especial interès pels gens de quimioreceptors que mostren un patró de resposta especialitzat. També els interessa el fet que algunes de les principals substàncies de l’olor humana provoquen una forta resposta en tan sols uns pocs receptors. En algun cas hi ha una correspondència perfecta entre una substància volàtil i un receptor. Aquests són, justament, els receptors més importants, ja que vehiculen el gros de la informació que guiarà el mosquit cap a la víctima humana.

Carey et al. també fan una interessant comparació entre el repertori de D. melanogaster i el d’A. gambiae. Els trets comuns i les diferències les expliquen a través de les diferents “necessitats ecològiques” de les dues espècies.

La principal vàlua d’aquest estudi, diuen els autors, és que “identifica receptors que poden ésser dianes útils per a controlar la transmissió de la malària”.

Odorant reception in the malaria mosquito Anopheles gambiae Allison F. Carey, Guirong Wang, Chih-Ying Su, Laurence J. Zwiebel, John R. Carlson. Nature doi:10.1038/nature08834.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada