Un globus per acabar l’Any Joan Amades: com remullar-se a la mar sense patir pel temible tall de digestió

Avui 17 de gener del 2010 tanquem l’Any Amades, que ha commemorat el 50è aniversari de la seva mort i el 120è aniversari del seu naixement. Arreu del país, s’alcen globus i es fan tota altra mena d’activitats en pro de la cultura popular que Amades va contribuir tant a valoritzar.

La blogosfera catalana (o catosfera) també eleva els seus globus. I aquest blog fa el mateix. Triarem un aspecte de la saviesa popular, lligada als consells mèdics, o potser un consell mèdic lligat a la saviesa popular. De petits, en anar a la platja, a banda d’altres perills, ens amenaçava el tall de digestió. Una altra amenaça eren les rampes. No he conegut ni l’un ni les altres. Però, pel que deien els grans, eren coses de tèmer.

Contra el tall de digestió, el consell imperatiu era no entrar mai dins l’aigua si s’havia menjat res en les darreres dues hores. Aquesta era una de les raons per endur-se el rellotge a la platja. També era la causa de programar l’esmorzar amb prou antel·lació. Tota norma, però, té la seva excepció. I l’excepció era que, si per exemple, hom s’havia cruspit un entrepanet o es prenia un gelat, podia ficar-se a l’aigua sempre que ho fes tot seguit d’haver fet la darrera queixalada. Deixar-se perdre un minut en aquest cas, significava haver d’esperar-se les dues hores.

Podríem consultar el Pubmed per saber la base científica d’aquests consells. La idea, però, és clara. Digerir és una feina per al cos, la qual requereix força consum energètic i vehicular la sang cap als budells per tal d’absorbir els nutrients. Llençar-se a la mar, fins i tot a la mar d’agost, especialment a primeres hores del matí, també requereix energia i vehicular la sang cap a la pell i a les extremitats, per contrarestar la fredor. Les dues coses són, incompatibles. Però si ens hi llencem just abans de començar la digestió, conjurem el perill, car llavors el cos sí podrà comptar d’entrada amb quines forces pot fer l’absorció alimentària.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada