Un mapa de 125.000 galàxies: el 6dFGS retrata l’estructura de l’univers més proper

Cosmografia: D’acord amb les observacions del telescopi espacial Hubble hom ha calculat el nombre de galàxies de l’univers observable en 130.000 milions. És a dir, que si ens les repartíssim entre tots els habitants de la Terra ens sortiria a una vintena de galàxies per cap. És clar, que aquesta xifra ve a indicar que el nombre total d’estels en funcionament ha de vorejar la xifra de 5·1022, amb la qual cosa el nombre de planetes similars (en grandària, irradiància, etc.) al nostre no deu baixar de 1021 i el nombre de “civilitzacions planetàries” capaces de fer-hi el mateix raonament difícilment ha de ser inferior 1010. I tot plegat reduint-ho a l’univers observable (una bombolla de 8·1026 m de diàmetre), que és únicament una fracció de la nostra bombolla d’expansió iniciada ara fa (hora local) 4,3·1027 segons. En aquest context hem d’apreciar la publicació dels resultats del 6dF Galaxy Survey, que ha catalogat des d’Austràlia 125.071 galàxies, és a dir un 0,1% de les galàxies observables. Això pot semblar poc però defineix de manera molt precisa l’estructura de l’univers més proper. Naturalment això no vol dir que les galàxies catalogades siguin les 125.000 galàxies més properes a la nostra Via Làctia. Degut al fet que ens trobem dins de la Via Làctia, i encara no hem pogut enviar cap sonda extragalàctica, un gran sector de l’univers més proper (el que queda orientat en el mateix pla que el pla galàctic) ens queda gairebé completament ofuscat. D’aquesta forma disposem bàsicament d’una regió cònica doble truncada que assenyala vers el pol sud de les coordenades galàctiques de l’esfera celeste.

2001: arrenca el 6dFGS

El 2001 arrencava el 6dF Galactic Survey, amb l’objectiu de mesurar les distàncies que ens separen d’un total de 100.000 galàxies. Per fer-ho hom es basa en les diferents escales que aprofiten diferents tipus d’objectes astronòmics de lluminositat absoluta ben coneguda. La comparació entre la lluminositat relativa i l’absoluta forneix una estimació de la distància.

Algunes de les escales utilitzables en la determinació de distàncies galàctiques. Aquestes tècniques permeten estimar de forma independent la distància a galàxies situades fins a 300 milions d’anys llum de distància

Calculada la distància d’una galàxia a partir de la seva població d’estels de referències (variables cefeides, etc.), hom pot estimar les seves dimensions absolutes i, en relació a la tipologia de galàxia (espiral, elíptica, etc.), estimar-ne també la massa. El moviment de la galàxia també pot ser estimat en relació a dues components:
– la velocitat radial: és a dir, la velocitat relativa d’allunyament o apropament de la galàxia respecte de la Via Làctia. Aquesta velocitat radial s’estima d’acord amb l’efecte Doppler.
– el moviment propi: és a dir el desplaçament aparent de la galàxia en l’esfera celeste. Aquest moviment és molt més complex de precisar que la velocitat radial, ja que no es basa en una mesura puntual sinó en el desplaçament secular de les galàxies.

L’aportació especial del 6dF ha estat l’acoblament de l’instrument de “6 graus de camp” al telescopi UK Schmidt. Aquest instrumental ha permès augmentar en 100 vegades la potència inicial del telescopi (construït, d’altra banda, a principis dels anys 1970).

Sis anys per cobrir tot l’hemisferi sud

Entre el 2001 i el 2007 es van fer repetides observacions de tot l’hemisferi sud de l’esfere celeste, exceptuat el cordó corresponent a la pròpia Via Làctia. D’aquesta forma quedaven cobertes dues superfícies:
– una superfície menor corresponent a un segment minoritari de l’hemisferi nord de l’esfera galàctica
– una superfície major corresponent a la major part de l’hemisferi sud de l’esfera galàctica

En total això cobria menys de la meitat del cel. Però quedava compensat per les xifres: 136.304 espectres amb els quals s’ha pogut computar la velocitat radial de 110.256 galàxies. En el catàleg s’inclouen les coordenades precises de 125.071 galàxies, i d’aquestes unes 11.000 galàxies presenten dades acurades de masses i aproximades de moviments.

Ara s’ha posat a la disposició del públic un mapa en tres dimensions d’aquestes 125.000 galàxies. Si hom s’endinsa en els dos volums exhaustivament cartografiats pren consciència de la distribució agregada i filamentosa de les galàxies: estructures esfilagarsades que interrompen el buit intergalàctic generalitzat. Penseu que darrera de cada puntet, de cada formigueta, hi ha una galàxia.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada