Una altra de col·lisions improbables

Parlàvem el divendres de la improbable col·lisió entre satèl·lits artificials en l’òrbita baixa terrestre. Molt més probable que una col·lisió entre satèl·lits és la col·lisió entre submarins nuclears. I, de fet, la nit del 3 al 4 de febrer dos submarins nuclears, un d’anglès i un altre de francès, col·lisionaren en l’Oceà Atlàntic. Els mecanismes anti-sònar dels submarins van fer possible que les dues tripulacions no fossin conscients de la presència de l’altra nau fins al moment de l’impacte.

Les destrosses produïdes, per bé que de consideració, no afectaren la navegabilitat de cap dels dos submarins.

Els submarins anaven, efectivament, armats amb caps nuclears. Aparentment, aquesta mena de submarins tenen com a missió ser a l’aguait: si les metròpolis fossin atacades nuclearment, hi respondrien. Una mica el mateix mecanisme de "desencoratjament" que gastava el Doctor Strangelove.

Els mateixos responsables no han volgut "ni pensar" què hauria passat si s’hagués produït una detonació nuclear.

Aquestes joguines fan què pensar. Quan els saberuts economistes ens recorden que "the Great Depression was ended by massive fiscal expansion, in the form of World War II" (1) en resposta als qui proposen que superem aquesta amb la idea de deixar fer al cicle, cal ser conscients que una expansió fiscal massiva en forma d’una "World War III" és realment prohibitiva.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada