La dermatitis per dimetilfumarat: des del sofà fins al calçat

Toxicologia:La premsa gratuïta informava avui de diversos casos, denunciats a través de plataformes de consumidors, de violentes i sobtades reaccions al·lèrgiques a l’ús de diversos calçats de fabricació xinesa. Tot assenyala que la causa de la reacció no és pròpiament el calçat sinó les bosses de dimetilfumarat que es fan servir com a antifúngics en els embalatges de productes xinesos. Un cas similar s’havia donat fa uns mesos amb una epidèmia de dermatitis produïda per sofàs de fabricació xinesa.

El dimetilfumarat i els seus usos

H3C-O-CO-CH=CH-CO-O-CH3, dimetil (E)-butenedioat o dimetilfumarat és una molècula orgànica, que resulta de l’esterificació de l’àcid fumàric (o àcid (E)-butenedioic) amb un grup metil.

El dimetilfumarat s’utilitza per les seves propietats tòxiques per inhibir floridures. També és emprat com a tractament de la psoriasi. També és investigat per les seves potencials propietats tumoricides.

Les claus de la toxicitat

El dimetilfumarat és fàcilment absorbit per via cutània i per via oral. No obstant la seva toxicitat queda limitada pel fet que reacciona ràpidament amb el glutatió, un tripèptid present en els nostres teixits. El mecanisme detoxificador del nostre organisme és eficient, doncs, en l’eliminació del dimetilfumarat.

No obstant, el dimetilfumarat, mentre no és eliminat pel glutatió, pot tenir efectes “sensibilitzadors”. De fet es tracta d’un dels agents sensibilitzadors més potents que es coneix. Per bé que la resposta sensibilitzadora varia molt de persona a persona, concentracions d’1 part per milió de dimetilfumarat ja poden desencadena reaccions al·lèrgiques violentes i persistents: dermatitis, eczema, etc.

Una epidèmia de dermatitis per dimetilfumarat provocada per sofàs de fabricació xinesa

El 2007, Tapio Rantanen determinà que la causa d’una epidèmia de dermatitis de Finlàndia que afectà una seixantena de persones es trobava en els saquets de dimetilfumarat que el fabricant havia col·locat en sofàs de la marca Linkwise. Casos semblants foren detectats en altres països. Els saquets de dimetilfumarat s’introduïen en els sofàs com a preservadors contra floridures, bàsicament per protegir-los durant el transport i mentre restessin en estoc. Precisament han estat les investigacions fetes arran d’aquests casos que grups com el de Rantanen han comprovat la potent acció sensibilitzadora del dimetilfumarat.

I ara en calçat

A través de plataformes d’internet com Todo alergias, un grup d’afectats per una forta reacció al·lèrgica als peus després d’utilitzar calçat va començar a lligar caps. En les sabates hi havia unes bossetes etiquetades amb advertiments (“Niet Etten, Nichtessen, Do Not Eat, Pas Manger” o bé “Mould Proof. Do not Eat”). En un principi alguns usuaris pensaven que es tractava simplement d’un agent dessecador relativament inert, com la silica-gel. Però estirant el fil, i després d’aplegar 100 casos, van assenyalar al dimetilfumarat.

La pressió dels consumidors ha fet que les autoritats franceses hagin plantejat la prohibició o limitació de l’ús de bosses de dimetilfumarat en productes destinats al consum.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada