Xinesos, russos i finlandesos: únics aspirants a la propera finestra d’exploració marciana

Ara mateix, Mart i la Terra es troben en situació oposada respecte del Sol. Això implica que la distància entre els dos planetes es fa màxima (uns 3,7·1011 m). També implica que els observadors astronòmics de la Terra i Mart (és a dir, els robots d’origen terrestre que fan feina a Mart) ho tenen cru per observar, respectivament, Mart i la Terra. Aquesta és l’època pitjor per enviar cap cosmonau de la Terra cap a Mart. Però és l’època que cal treballar de valent si hom vol aprofitar la propera finestra de llençament: l’octubre del 2009, uns tres mesos abans de la "conjunció" (=màxima aproximació) de Mart i la Terra que tindrà lloc el 29 de gener del 2010. Aquesta mateixa setmana s’ha sabut que la NASA renuncia a la finestra de l’octubre del 2009 per a la missió Mars Science Laboratory. Això implica, doncs, que a la propera finestra únicament aspiren la Yinghuo 1 xinesa, la Phobos-Grunt russa i la MetNet russo-finlandesa, que serien llençades conjuntament per un Zenit-Fregat des del cosmòdrom de Baikonur.

 

L’exploració marciana és també un indici de com van les coses en l’economia de les grans potències amb capacitat d’enviar cosmonaus a Mart. Cada dos anys la conjunció de Mart i la Terra assenyala el moment dels llençaments. Des de l’eclipsi dels anys 1970 i 1980, la xifra de llençaments no acaba d’arrencar, però el percentatge d’èxits ha augmentat certament.

La Yinghuo 1

L’exploració xinesa de Mart hauria d’arrencar amb aquesta missió el proper octubre del 2009. El març del 2007, el projecte fou presentat en societat, en el marc de la signatura de l’Acord de Cooperació de l’Administració Nacional Xinesa de l’Espai i de l’Agència Espacial Russa per a l’Exploració Sino-Russa de Mart.

Yinghuo 1, amb una càrrega de 110 kg, és una missió orbital marciana. Si se la llença l’octubre del 2009, arribarà a Mart l’estiu del 2010. La missió operativa començaria llavors i duraria, en principi, un any, prorrogable a dos. El principal objectiu científic és l’estudi de la ionosfera marciana, i estudiar les interaccions entre el modest camp magnètic marcià i el vent solar.

La Phobos-Grunt

La Phobos-Grunt és un altre aspirant a la finestra del 2009. Es tracta d’una missió certament ambiciosa, ja que combina l’establiment en l’òrbita marciana, amb una aproximació i aterratge a Phobos. I no únicament això, sinó que després s’hauria d’enlairar de Phobos i fer el camí de tornada a la Terra. Si finalment entrés en el llençament de l’octubre del 2009, el retorn a la Terra no es produiria fins el 2012.

Els objectius científics de la Phobos-Grunt són:

– estudi de les capes altes de l’atmosfera marciana, amb especial interès per la dinàmica de les partícules en suspensió. El fet que Phobos tingui una òrbita tan baixa en relació a Mart també serà explorat quant a les pertorbacions que això causa en l’exosfera marciana.

– estudi in situ de la superfície de Phobos, a més de la recol·lecció de mostres que seran posteriorment estudiades a la Terra. Phobos és un antic asteroide capturat pel camp gravitatori de Mart, però hi ha controvèrsia quant als detalls d’aquesta captura.

Companys de viatge de la Phobos-Grunt

Si bé després del llençament, la Yinghuo 1 i la Phobos-Grunt seguiran trajectòries paral·leles però separades, hi ha un seguit d’elements que s’incorporaran a la missió Phobos-Grunt:

– el Living Interplanetary Flight Experiment (LIFE) és un biomòdul que contindrà diferents mostres de sòl terrestre, inoculades amb un total de fins a 10 espècies conegudes de microorganismes. La idea és comprovar si en el viatge de tres anys d’anada i tornada de la Phobos-Grunt, aquestes formes de vida poden resistir les condicions del medi interplanetari. La missió ha estat dissenyada per la Planetary Society.

MetNet és un projecte de l’Institut Meteorològic Finlandès, que compta amb participació tecnològica russa. De moment, la Phobos-Grunt carregaria dues estacions MetNet. En arribar a l’òrbita marciana, les deixaria anar. Les MetNet realitzarien un aterratge controlat en dues localitats diferents de Mart. Això, naturalment, només seria el principi, ja que el projecte contempla l’enviament de desenes d’estacions meteorològiques.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada