Suarem o surarem?: L’ERF de Ramon Folch i el canvi climàtic

 

"Suarem!" és la particular anàlisi divulgativa i exhortativa sobre el canvi climàtic i els canvis socials convenients per mitigar-lo i/o adaptar-s’hi que fan Ramon Folch (*Barcelona, 1946) i els seus col·laboradors d’ERF, Gestió i Comunicació Ambiental: Oriol Lladó (*Badalona, 1971), Lídia Hervàs (*Alberic, 1975), Carlos Enrique Bayo (*Barcelona, 1956), Ivan Capdevila (*Barcelona, 1972), Josep Escarrà (*Vic, 1981), Irene Martín (*Barcelona, 1972), Anna Moreso (*Barcelona, 1981), Josep M. Palau (*Barcelona, 1967), Laura Reñaga (*Barcelona, 1971), Albert Vendrell (*Artés, 1975), Irma Ventayol (*Barcelona, 1974), Ana Villagordo (*Barcelona, 1979). És un llibre que resulta, doncs, de col·laboracions i transaccions (en un entorn wiki), sota la personalíssima presidència de Folch no cal dir-ho, cosa que es plasma no tan sols en els continguts sinó en la forma poligràfica: un recull d’epistolari electrònic fictici. La metge Laia Garcia comença a estirar el fil del rebombori mediàtic a l’entorn del canvi climàtic per topar amb funcionaris, periodistes, investigadors, economistes, empresaris, que la condueixen successivament per les bases científiques del canvi climàtic;les disputes sobre la teoria (honestes unes, i interessades altres); els efectes meteorològics, biològics i socials; les qüestions polítiques i culturals; i reflexions quant a què cal fer.

El disseny de la portada és d’Opalworks, i de ben segur que a part dels autors els deu haver grinyolat la implicació d’una intrussió del desert sorrenc en el cor de la Catalunya romànica. Ho devem atribuir segurament a una estratègia de l’editorial Mina (que el va editar a la col·lecció l’Arquer, el passat mes de maig). Sovint hi ha qui troba que el Ramon Folch socioecòleg torna amb els anys ecosociòleg, cosa gens dolenta, i un punt contemporitzador, cosa més dubtosa. És com si fos el Paul Krugman dels problemes ambientals dels Països Catalans. De totes formes, el llibre Suarem!, sense caure en alarmisme, si deixa clar que no és possible contemporitzar més temps amb les formes de fer del segle XX i, en particular, qüestiona el model deslocalitzat que eleva a l’enèssima potència les necessitats de transport (i el consum de petroderivats que això exigeix). Dir això i repetir-ho en segons quins àmbits no deixa de ser una posició arriscada… Tampoc no és que Folch arribi a la posició (consegüentment lògica) que propugnen, com a exemple, des de Decreixement.net. Per a Folch el que cal és un altre mena de creixement, molt menys intensiu energèticament, molt menys dependent del transport, etc., ja que, altrament, les oportunitats econòmiques que obre el canvi climàtic (de conèixer-lo, de predir-lo, de mitigar-lo, d’adaptar-s’hi) s’anirien per l’aigüera…

Hi ha una frase repetida sovint pel Folch dels darrers anys, que cita la portada d’aquest llibre: "El canvi climàtic és una discreta qüestió ecològica, un considerable problema ambiental i un trasbals socioeconòmic molt seriós". Si observeu aquesta frase va justament a la contra del missatge dominant del canvi climàtic (com a mínim, el dominant en els anys 1990 i primers 2000), que el veia com un problema merament ecològic. De totes formes, la frase ens planteja alguns dubtes. El canvi climàtic és una discreta qüestió ecològica únicament si se la disseciona dels problemes ecològics derivats del creixement de la humanitat (creixement econòmic, i no merament demogràfic, car el creixement demogràfic és un epifenomen del creixement econòmic). Que sigui un considerable problema ambiental depèn del nostre coneixement climatològic i meteorològic (i del coneixement d’allò que hi ha a mig camí entre l’oratge i el clima): les relacions entre catàstrofes meteorològiques i el canvi climàtic són complexes. Quant al trasbals socioeconòmic, caldria dir que el canvi climàtic s’afegeix com un factor d’aquests trasbalsos (i alhora els trasbalsos socioeconòmics modularan, qui sap si positivament o negativament, les emissions de gasos amb efecte hivernacle). El mèrit de l’obra de Folch i dels seus col·laboradors és saber lligar els àmbits naturals i humans (que fa quinze anys rarament apareixien en un mateix text) i fer entendre que, tot i que el canvi climàtic és un fenomen mundial, els seus efectes es faran sentir a nivell nacional i a nivell local, i que hom no pot ser mer espectador del canvi climàtic, ja que qui ho pretengui ser en serà motor, ni que sigui modest, però motor.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada