Restes òssies i lítiques de més d’un milió d’anys a Atapuerca: les primeres activitats humanes a la Península Ibèrica

Paleoantropologia: La població humana del continent eurasiàtica
es remunta a 2-1,5 milions d’anys d’antiguitat. Les restes fòssils
d’aquest període i del directament successiu (1,5-0,8 milions d’anys)
són escasses. Per això resulten d’interès noves troballes a Atapuerca (Bureba, Castella), les més antigues d’aquest jaciment fins ara identificades, protagonistes d’un article al darrer número de la revista Nature.

 

Fotografia de l’especímen, realitzada per Jordi Mestre, responsable
de fotografia científica de l’Institut de Paleoecologia Humana (IPHES).
Pels autors de la troballa es tractaria d’una femella. La datació
proposada és de 1,2-1,1 milions d’anys d’antiguitat. No obstant això,
cal tindre present que en diferents punts de l’Europa Occidental,
continental i peninsular (itàlica i ibèrica) hom ha trobat jaciments
corresponents a la indústria lítica més primitiva i que podria tindre
una antiguitat de fins a 1,5 milions d’anys. 

La troballa

En el nivell estratigràfic TE9 de la Sima del Elefante (Atapuerca) hom
havia trobat una sèrie d’instruments lítics (o, més ben dit, de peces
d’instruments) i restes òssies d’animals amb indicis d’haver estat
manipulades per aquests instruments. Però el més important és la
troballa, associada a aquest ensamblatge, d’un tros de mandíbula
inferior humana.

El nivell estratigràfic TE9 ha estat datat en 1,2-1,1 milions d’anys
d’antiguitat, d’acord amb un seguit de tècniques (paleomagnetisme,
relacions d’isòtops, presència de fòssils guia, etc.). Això fa de la
mandíbula recuperada la resta humana més antiga mai trobada a l’Europa
Occidental.

Els orígens d’Homo antecessor

Pels autors de l’article, encapçalats per Eudald Carbonell i José M. Bermúdez de Castro, la troballa referma la idea d’Homo antecessor com un exemple d’especiació primerenca dins el gènere Homo
en l’extrem occidental d’Euràsia. El més probable és que els
avantpassats d’aquest llinatge provinguessin de l’Euràsia Central (a on
haurien arribat procedents d’Àfrica). Les restes humanes més antigues
de l’Euràsia Central corresponen al jaciment de Dmanisi (Geòrgia) i
tenen una antiguitat de 1,7 milions d’anys. Hi ha restes d’instruments
de pedra (Paleolític inferior) en diversos jaciments de l’Europa
Occidental, que podrien tindre una antiguitat de 1,5 milions d’anys
(per bé que hi ha controvèrsies quant a la datació, i que aquests
jaciments no mostren restes humanes associades).

Els autors creuen que aquestes restes del nivell TE9 són els
ancestres directes de les restes ulteriors (de 800.000 anys
d’antiguitat) que hom ha trobat en el nivell TD6 d’un jaciment proper
(la Gran Dolina). El llinatge de l’Homo antecessor es trobaria a la base de les formes humanes (Homo heidelbergensis) que van poblar l’Euràsia Occidental i que, eventualment, s’estendrien a l’Àfrica (Homo rhodesiensis). D’aquestes formes derivarien l’Homo neandertalensis (Euràsia Occidental) i l’Homo sapiens
(originari d’Àfrica, i després estès a tot el món, com l’única espècie
humana amb representants vius en l’actualitat). Les restes d’Atapuerca
cobreixen, amb interrupcions, tot aquest llarg període de més d’1 milió
d’anys.

Lligams:

The first hominin of Europe.
Eudald Carbonell, José M. Bermúdez de Castro, Josep M. Parés, Alfredo
Pérez-González, Gloria Cuenca-Bescós, Andreu Ollé, Marina Mosquera,
Rosa Huguet, Jan van der Made, Antonio Rosas, Robert Sala, Josep
Vallverdú, Nuria García, Darryl E. Granger, María Martinón-Torres, Xosé
P. Rodríguez, Greg M. Stock, Josep M. Vergès, Ethel Allué, Francesc
Burjachs, Isabel Cáceres, Antoni Canals, Alfonso Benito, Carlos Díez,
Marina Lozano, Ana Mateos, Marta Navazo, Jesús Rodríguez, Jordi Rosell
& Juan L. Arsuaga. Nature 452, 465-469 (27 March 2008) |
doi:10.1038/nature06815.

Fossil find is oldest European yet. Michael Hopkin. Nature | doi:10.1038/news.2008.691

Fundación Atapuerca

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *