La invasió de Ndzuwani i la reunificació pendent de Komori

Internacional: La pugna entre el govern federal de Komori
(Comoros) d’Ahmed Abdallah Sambi i el president de Ndzuwani (Anjouan),
Mohamed Bacar, ha culminat amb la invasió de Ndzuwani per part de
tropes comoreses, assistides per una força multinacional de la Unió
Africana. L’objectiu de la missió, acomplert, era enderrocar Bacar que,
segons el govern comorès, hauria fugit a Maore (Mayotte), illa sota
sobirania francesa. Si bé l’operació sembla haver estat un èxit, i el
fet que Sambi sigui anjouanès facilita que no se la vegi com una
interferència grand-comoresa, no hi ha dubte que afebleix encara més en
Maore els partidaris de la reunificació.

Mapa de l’arxipèlag de Komori. Les illes són habitades des de fa
prop de dos milennis. Els primers colonitzadors, austronesis, provenien
de Madagascar i Indonèsia. Després vindria la colonització bantú
(segles IX-X) i arabo-iraniana (segles XI-XV). La colonització francesa
arrenca el 1841, i es proclama l’estatus de colònia de tot l’arxipèlag
el 1912. La població és majoritàriament de llengua bantú: el comorès és
integrat per quatre variants insulars (shingadzija, shimwali,
shindzuani i shimaore) i és proper al swahili. A Maore també hi ha una
població de llengua bushi (austronèsica, originària de Madagascar).
L’ús del francès per a usos formals és generalitzat. També hi ha
elevats coneixement, sobretot entre la població culta, de l’àrab i del
swahili.

El conflicte inter-insular

La Unió de Komori es troba integrada per tres illes principals,
Njazidja (Gran Comoro), Mwali (Mohéli) i Ndzuwani. Una quarta illa,
Maore (Mayotte), va refusar en dos referèndums (1974 i 1976) la
independència, i va continuar lligada fins avui a la República
Francesa. Les altres tres illes s’independitzaren unilateralment de
França el 6 de juliol del 1975. Les tensions inter-insulars, acumulades
al llarg dels anys 1990, particularment a Ndzuwani, culminaren en les
declaracions d’independència de Mwali i Ndzuwani (1997). Els nous
estats no reberen cap reconeixement internacional oficial, i el govern
de Njazidja hi reaccionà amb hostilitat. La invasió njazidjana del
1997, però, fou refusada, i la independència de facto de Mwali i
Ndzuwani es consolidà. Els governs de Mwali i Ndzuwani havien arribat a
suggerir la possibilitat de reintegrar-se, com Maore, a la sobirania
francesa.

L’agost del 2001, el coronel Mohamed Bacar (*Barakani, Ndzuwani,
5.5.1962), llavors cap de policia, va encapçalar un colp d’estat.
Després de les eleccions del març del 2002, esdevingué el primer
president de Ndzuwani. Des d’aquest càrrec, i amb el prestigi de la
seva participació històrica en el moviment ndzuwanista, participà en
les negociacions per a la reunificació de Komori, sota una nova
constitució federal. Segons aquesta constitució, la Unió de Komori
disposaria d’un president federal, i de dos presidents insulars, un per
a Mwali i l’altre per a Ndzuwani. En les eleccions del 2002, Bacar fou
confirmat com a president de Ndzuwani. En canvi, a Mwali resultà elegit
el dirigent unionista, Mohamed Said Fazul.

El mandat dels presidents elegits el 2002 s’exhauria cinc anys
després. El 14 d’abril del 2007, Bacar abandonava la presidència de
Ndzuwani amb la voluntat de cercar la reelecció. El president de
l’Assemblea de Ndzuwani, Houmadi Caambi assumí la presidència interina
fins al 10 de maig. Llavors, el Tribunal Constitucional Federal declarà
la presidència de Ndzuwani vacant, i nomenà Dhoihirou Halidi com a
president interí. Aquesta decisió no fou assumida pel govern de
Ndzuwani.

Amb el suport de la sentència del Constitucional, tropes federals
van provar de prendre per la força el control dels edificis públics de
Ndzuwani el maig del 2007, infructuosament. Victoriós, Bacar va poder
celebrar eleccions el juny, on va obtindre una previsible victòria amb
un 90% dels vots.

El govern federal no havia reconegut la convocatòria d’eleccions
presidencials a Ndzuwani. S’arguïa un clima d’irregularitat i
d’intimidacions contra l’oposició.

Fallit l’intent militar, el govern federal de Komori s’esforça per
la via diplomàtica. Membre de la Unió Africana, va aconseguir que
l’octubre del 2007, aquesta associació d’estats africans (tots, amb
l’excepció del Marroc) imposà diverses sancions contra Bacar i alts
càrrecs del govern de Ndzuwani. Les sancions consistien en limitacions
de visat i en la congelació de capitals. També es prengueren mesures de
bloqueig naval contra l’illa. La posició oficial francesa, similarment,
donava suport a les institucions federals comoreses.

El febrer del 2008, la Unió Africana i el govern federal de Komori
van topar sobre els plans d’estendre les sancions a Ndzuwani. La Unió
Africana aposta per aquesta via mentre que Komori defensava la
intervenció armada.

Cartell electoral d’Ahmed Abdallah Sambi (*5.6.1958, Mutsamudu,
Ndzuwani). En els comicis del 2006 resultà vencedor aquest clergue
sunní, format a Aràbia i a Iran. La seva assumpció presidencial ha
estat la primera realitzada en condicions de normalitat constitucional.
Ell mateix ndzuwaniès, ha donat suport a l’oposició a Mohamed Bacar
(president de l’illa des del 2001).

La intervenció militar

El nom de l’operació militar fou "Operació Democràcia en Komori", al
més pur estil nord-americà. Al llarg d’aquest mes de març es van
transportar tropes des de Njazidja fins a Mwali. També hi arribà una
primera força de 750 soldats de la Unió Africana (sudanesos i
senegalesos), i una segona força de 500 (tanzanians). També hi ha hagut
suport logístic de Líbia. Finalment, França ha contribuït al transport
aeri de tropes.

De mentre, el president sud-africà, Thabo Mbeki, duia a terme
gestions per trobar una sortida pacífica a la situació. Bacar, que
afirmava que resistiria militarment l’operació, es va comprometre a fer
noves eleccions el maig del 2008. Per al govern federal de Komori això
no solucionaria res mentre Bacar fos en el poder.

Al llarg del mes de març van haver-hi diversos incidents. El més
destacat, però, fou l’estavellament d’un helicòpter de la policia
francesa, procedent de Mayotte, a Ndzuwani. Ningú no resultà ferit,
però des de Moroni se suggeria que França havia tramès l’helicòpter per
treure Bacar de l’illa. L’atitud ambivalent de França al llarg de tots
aquests anys quant a Komori feia plausible l’acusació.

El gruix de l’operació, però, no començà fins el 24 de març. Cinc
vaixells deixaren el port de Fomboni, a Mwali, en direcció a Ndzuwani.
El 25 de març dels vaixells desembarcaren 450 soldats. Van prendre
l’aeroport i van entrar a Ouani i a Mutsamudu, en mig d’una forta
resistència dels partidaris de Bacar.

El govern ndzuwaniès va abandonar la capital i la seua
presidencial. Des de Moroni, el portant-veu del govern federal diu que
van abandonar l’illa d’incògnit, en direcció a Maore.

La invasió ha tingut un èxit inicial, amb l’enderrocament de Bacar.
Però els partidaris de Bacar podrien iniciar una lluita guerrillera des
de l’interior de l’illa. El president sud-africà, Mbeki, ha deplorat
per això mateix la intervenció armada, ja que creu que la situació es
podria haver resolt amb negociacions.

El conflicte present té molts aspectes. D’una banda apareix com un
conflicte intern a Ndzuwani, entre partidaris i opositors a Bacar. De
l’altra això s’associa, dins el mateix Ndzuwani, entre detractors i
partidaris de la Unió de Komori. L’actual constitució federal, en no
assumir un caràcter voluntari per a la Unió, i no respectar
l’autodeterminació de cadascuna de les quatre illes majors de
l’arxipèlag, deixa sense resoldre el problema central.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada