Procreació biològica en matrimonis del mateix sexe

Biologia de la reproducció: La campanya de les eleccions del 9-M és un xic ensopida, tant parlar d'economia… I total per canviar no res, car gairebé totes les llistes combreguen amb els dogmes vigents. Per passar l'estona, hauria anat millor una campanya orientada a les "guerres culturals", i quina guerra cultural millor que les guerres sobre cultura sexual. Vam delir d'allò més quan els catòlics conservadors blasmaven la llei de matrimonis de Zapatero tot dient que el pas següent era la legalització de la poligàmia, del matrimoni mare-fill, de la zoofília, i que en definitiva fos legalitzada qualsevol relació sexual de qualsevol ciutadà espanyol amb tot ésser imaginable, home, dona, animal, vegetal o mineral. Al capdavall, els parafílics sempre són els altres. Jo crec que el temor dels tradicionalistes en la qüestió no és tant la pràctica sexual (els escolanets del món catòlic en són testimoni!) com l'ensorrament de l'oposició home-dona. I més que s'ensorrarà. Al capdavall, en l'horitzó de la història de la humanitat, el transhumanisme ens transformarà en una xarxa cibernètica sense individus (i ja no diguen sense sexes). De mentres, però, i en qüestió de dècades hom podria assistir a la procreació biològica entre persones del mateix sexe. O això creuen els de SameSexProcreation.com.[@more@]

La partenogènesi en humans

La partenogènesi, l'infantament per part d'una verge, forma part de molts cicles mitològics i, assenyaladament, dels vinculats a la figura de Jesús de Natzaret. Però també forma part de la natura. S'han descrit desenes d'espècies de vertebrats on la partenogènesi és la forma reproductiva obligada o facultativa (p. ex, drac de Komodo o tauró martell). En canvi, en mamífers no se n'ha descrit cap cas, segurament per l'existència d'un mecanisme de control que impedeix l'òvul no fecundat per un espermatozoide de donar lloc a un embrió. Però que s'esdevindria si s'eliminés aquest mecanisme de control? Tomohiro Kono va aconseguir d'eliminar aquest mecanisme de control, a través d'una deleció parcial del gen H19 (Kono, 2004).

En l'actualitat la International Stem Cell Corporation ja ha aconseguit de produir embrions humans mitjançant partenogènesi in vitro. En aquestes tècniques un òvul normal és injectat amb el nucli d'un altre òvul el genoma del qual ha estat prèviament modificat per tal que sigui reconegut com a complementari.

Per tal de reproduir una partenogènesi més autònoma, sense necessitat de recòrrer a la 'fecundació' in vitro, hom hauria de poder emular (mitjançant una manipulació genètica prèvia, és clar) un dels dos tipus de partenogènesi descrits en vertebrats:

– la partenogènesi clonal consisteix en el desenvolupament embrionari a partir d'un òvul amb una dotació cromosòmica completa (46; XX). En aquest cas les filles serien genèticament idèntiques a la mare.

– la partenogènesi apomíctica consisteix en la fecundació d'un òvul de dotació cromosòmica reduïda (23; X) per part d'un cos polar (una de les cèl•lules germanes de l'òvul que sorgeix del mateix procés de oogènesi). En aquest cas les filles no són genèticament idèntiques a la mare, però alhora presenten un grau d'homozigosi molt superior al de la mare, amb les conseqüències indesitjables que això comporta.

Hi hauria tres grans formes per fer que un òvul doni lloc a un embrió. En el primer cas, la forma natural, l'òvul és fertilitzat per un espermatozoide. En el segon cas, l'òvul és anucleat i se li introdueix el nucli d'una cèl•lula somàtica (p. ex. un queratinòcit, de la pell): l'embrió serà un clon de l'individu d'on procedia la cèl•lula somàtica en qüestió. En el tercer cas, la partenogènesi pròpiament dita, l'òvul és "fertilitzat" per la seva cèl•lula germana, el tercer cos polar.

Descendència de dues mares

La partenogènesi, malgrat que utilitza estructures i processos propis de la reproducció sexual, no és més que una forma de reproducció asexual. A llarg termini, únicament la partenogènesi clonal és viable per ella mateixa, mentre que la partenogènesi apomíctica actua tan sols de reproducció alternativa davant la manca de disponibilitat de mascles (i, simptomàticament, en el drac de Komodo, els embrions d'origen partenogenètic són sempre de sexe masculí).

Una alternativa per a la reproducció sense mascle, però que impliqui una reproducció veritablement sexual, consistiria en la producció de zigots a partir d'òvuls de dues dones diferents. Però degut a l'existència de mecanismes de protecció que impedirien la viabilitat d'un zigot produït d'aquesta manera, hi hauria dues alternatives:

– eliminació dels mecanismes de protecció, o bé modificació epigenètica d'un dels dos òvuls per tal que puguin depassar-los.

– confecció d'espermatozoides que continguessin el genoma d'una de les dues mares. Aquests espermatozoides femenins servirien per fecundar òvuls de l'altra mare. Com que tots els espermatozoides femenins tenen la configuració cromosòmica 23;X, tota la descendència de dues mares serà també femenina.

Karim Nayernia, que treballa a la University of Newcastle-upon-Tyne, ha presentat un protocol en aparença factible per desenvolupar in vitro espermatozoides a partir de cèl•lules de moll de l'os de dones. No cal dir que seria tecnològicament viable utilitzar aquesta tècnica per realitzar una autofecundació: és a dir l'espermatozoide aconseguit in vitro serviria per fecundar un òvul de la mateixa dona.

Injecció intracitoplasmàtica d'un espermatozoide a un òvul. Aquesta és únicament una de les metodologies emprades en la fecundació "in vitro"

Descendència de dos pares

Hem definit la paternatitat o maternitat biològiques des d'un punt de vista cromosòmic (i, específicament, d'acord amb l'origen dels cromosomes sexuals). Però és evident que la maternitat biològica s'associa també a gestació i a la lactància. Ja fa molts segles de l'existència de dides humides, i molt abans encara moltes dones adoptaren des de la lactància fills orfes, que criaren com als seus propis. De fa unes generacions ençà, la possibilitat d'una lactància no-materna (llets maternitzades d'animals no-humans) és present. Pel que fa a la gestació no-materna, la qüestió esdevé tècnicament més complexa. Ara bé, no van errades les que pensen que si els mascles haguessin hagut de parir fa temps que la ciència i la tècnica androcèntriques ja hauria desenvolupat un instrumental complet per a la gestació artificial. Els avenços en la fecundació i embriogènesi in vitro, des d'una banda, i en les incubadores per a nadons prematurs, abreugen de forma efectiva el temps obligat de gestació. Naturalment, si hom ha vist efectes deleteris estatísticament significatius en la lactància no-materna, de ben segur n'hi haurà en aquesta gestació no-materna (i, particularment, en els primers estadis tecnològics).

Tot això ve a tomb pel fet que en la descendència d'una parella homosexual masculina, qualcú o quelcom ha de cobrir les necessitats de gestació i de lactància del desenvolupament pre- i post-natal.

Però primer passem a la fase de fecundació. Per analogia amb l'espermatozoide femení, aquí hauríem de parlar d'òvul masculí. L'òvul masculí es podria fabricar a partir d'un espermatozoide 23;X. Com que la parella aportaria espermatozoides 23;X i 23;Y, en aquest tipus de reproducció hi podrien nèixer tant homes com dones.

Ara bé, per fabricar l'òvul masculí hom necessita el citoplasma d'un òvul femení. L'opció més dreturera és l'òvul d'una donant: ara bé aquesta donant no tan sols donarà citoplasma sinó també mitocondris i per tant serà la mare mitocondrial de la descendència. Una opció més complexa consistiria en la confecció d'un òvul masculí directament a partir de cèl•lules mare del donant (per exemple, de moll de l'os). Però això resulta més complicat que no pas l'obtenció d'espermatozoides femenins. De moment, la proposta d'òvul masculí no és gaire més que un thought-experiment de Calum McKellar, expert en bioètica.

Si tornem a la qüestió de la gestació i la lactància tenim:

– ara com ara, pel que fa a la gestació és indispensable la participació d'una dona, i aquesta dona serà considerada 'mare biològica' per part de la majoria de legislacions del món. També s'ha proposat la possibilitat de realitzar una implantació ectòpica en la cavitat abdominal, tot recorrent després a una laparatomia.

– pel que fa a la lactància, la utilització de llets maternitzades seria l'opció més directa. La inducció de lactància en els homes és possible mitjançant tractaments hormonals

La qüestió transexual

Fins ara hem presentat les categories masculina i femenina des d'una perspectiva exclusivament cromosòmica. Concedíem, doncs, la possibilitat excloent d'unes parelles heterosexuals i d'unes parelles homosexuals. Però en la determinació de la identitat de sexe no hi entren únicament els factors cromosòmics i els factors psico-socials de l'orientació sexual. Per referir-nos a la 'dissonància' entre el sexe cromosòmic i la identitat sexual de l'individu, parlem de 'transexualitat'. En la majoria de casos de transexualitat apareix la necessitat de modificar les característiques primàries i secundàries del propi cos per adir-se a la pròpia identitat sexual. Però aquesta modificació no és completa si el resultat no condueix també a la fertilitat. Hi ha, és clar, la possibilitat d'assolir la paternitat a través del 'sexe d'origen': així, Matt Rice fou pare (cromosòmicament, mare) d'un fill després d'haver-se sotmès a una inseminació artificial; o l'economista Deirdre McCloskey, que és mare (cromosòmicament, pare) de dos fills. Les tècniques abans exposades de formació de gàmetes, de gestacions ectòpiques i de lactació induïda, però, oferirien una solució més completa. Rematem-ho, a més, dient que totes aquestes tecnologies també poden aplicar-se a casos d'infertilitat en parelles heterosexuals, i que així podrien estalviar-se haver de recòrrer a l'anomenada "reproducció per tercers".

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada