Dues cròniques del naixement del rei en Jacme

Aquesta Candelera farà 800 anys del naixement de Jaume, rei d'Aragó i de València, i de Mallorques, comte de Barcelona i d'Urgell, senyor de Montpeller, etc. El darrer número de Lluita li dedica el dossier. I diferents entitats catalanes, aragoneses i occitanes recorden l'efemèride. El que farem en aquest post serà llegir dos relats sobre la concepció i el naixement del rei en Jacme, amb la seva inevitable mitologia.
[@more@]

Libre des feits

Ara comptarem en qual manera nos fom engenrats, e en qual manera fo lo nostre neiximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rei en .P. no volia veser nostra mare la Reina, e endevenc-se que una vegada lo Rei nostre pare fo en Lates, e la Reina nostra mare fo en Miravals. E venc al Rei .i. ric hom per nom en .G. D'Alcalà, e prega’l tant quel feu venir a Miravals on era la Reina nostra mare. E aquela nuit que abdós foren a Miravals, volc nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reina nostra mare se sentí prenys, entrassen a Montpestler. E aquó volc nostre Senyor que fos lo nostre naiximent en casa d’aquels de Tornamira, la vespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos fom nats envians a sancta Maria, e portaren-nos en los braces, e deien matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost com nos meseren pel portal cantaren Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar allí: mas, entram quant cantaven aquel càntic. E país levaren-nos a sent Fermí: e quant aquels qui ens portaven entraren per la esglesia de sent Fermí, cantaven Benedictus Dominus Deus Israel. E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt alegra d’aquestes prenòstigues que ens eren esdevengudes. E feu fer .xii. candeles totes de .i. pes e d’una granea, e feu-les encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apòstols, e promés a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom hauríem nós. E durà més la de sent Jacme bé .iii. dits de través que les altres. E per açò e per la gràcia de Déu havem nós nom en Jacme. E així nós fom venguts de part de la que fo nostra mare, e del Rei en .P. nostre pare. E sembla obra de Déu, car les covinences que nostre avi havia feites dauer aquesta per muller, torna de puis que d’aquela natura de l’Emperador Manuel e de nostre pare lo Rei en .P. que per matrimoni se cobràs la falida que l’altre matrimoni havia estada. E aenant nos jaen en lo breçol, tiraren per una trapa sobre nos .i. cantal, e caec prop del breçol: mas nostre Senyor nos volgué estorsre que no morissem

Fixeu-vos que en Jacme ha d'explicar de quina forma fou concebut, ja que era sabut que els seus pares, en Pere i na Maria, no convivien, i cadascú governava per separat els seus territoris. La gira per les esglésies i la justificació del nom de Jacme (sense gaire tradició en els casals reials) es complementen amb un salvament miraculós de l'infant quan encara dormia n el breçol.

Crònica de Ramon Muntaner

Car manifestament pot hom entendre que la gràcia de Déu és e deu ésser ab tots aquells qui deixenduts són del senyor rei en Jacme davant dit, fill del dit senyor rei en Pere e fill de la molt alta dona Maria de Montpestller, com la sua neixença fo miracle senyaladament de Déu e per obra sua. E per ço que tots aquells ho sàpien qui d’aquí avant oiran aquest llibre, ho vull jo recontar. Veritat és que el dit senyor rei en Pere pres per muller e per reina l’alta madona Maria de Montpestller, per la gran noblea que havia de llinatge e per la seua noblea, e per ço com se’n creixia de Montpestller e de la baronia la qual havia en franc alou. E per temps avant, lo dit senyor rei en Pere, qui era jove com la pres, per escalfament que hac d’altres gentils dones, estec que no tornà ab la dita dona Maria, ans venia alcunes vegades a Montpestller que no s’acostava a ella, de què eren molt dolents e despagats tots los sotsmeses e senyaladament los prohòmens de Montpestller. Sí que una vegada s’esdevenc que el dit senyor rei en Pere venc a Montpestller, e enamorà’s d’una gentil dona de Montpestller, e per aquella bornava e anava ab armes e traïa a taulat, e feïa tant que a tothom ho donava a conèixer. E els cònsols, e els prohòmens de Montpestller, qui saberen açò, feeren-se venir un cavaller qui era privat del dit senyor rei en aitals afers, e dixeren-li que si ell volia fer ço que ells li dirien, que ells el farien per tots temps ric e benanant. E ell dix que li diguessen ço que els plagués, que no era res e’l món que ell fer pogués a honor d’ells que no feés, salvant la sua fe. E d’aquesta raó demanaren secret los uns als altres; es sí dixeren: «Ara, sabets vós què us volem dir? La raon és aquesta: que vós sabets que madona la reina és de les bones dones del món e de les santes e de les honestes, e sabets que el senyor rei no torna ab ella, de què és gran minva e dan de tot lo regne. E la dita madona reina passa-s’ho així com a bona dona, que no en fa res semblant que greu li sia; mas a nós torna lo dan: que si lo dit senyor rei moria e no havia hereu, seria gran dan e deshonor de tota sa terra, e senyaladament seria gran dan de madona la reina e de Montpestller, qui convendria que vengués en altres mans. E nós per neguna raó no volríem que Montpestller isqués null temps del realme d’Aragó. E així, si vós vos volets, hi podets consell donar». Respós lo cavaller: «Dic-vos, senyors, que ja no romandrà en mi que en tot ço que jo pusca consell donar qui sia honor e profit de Montpestller e de mon senyor lo rei e de la reina madona Maria e de tots los pobles, que jo no faça volenters». «Ara, doncs, pus tan bé ho deïts, nós sabem que vós sots privat del senyor rei de l’amor que ha aital dona, e que vós percaçats que ell la haja; per què, nós vos pregam que vós que li digats que vós havets acabat que ell haurà aquella dona e que vendrà a ell tot secretament en la sua cambra, mas que no vol que llum hi haja, per ço que per negun no sia vista. E d’açò haurà ell gran plaer. E con ell serà gitat e tothom haurà despatxada la cort, vós vendrets a nós ací e’l lloc del consolat de Montpestller, e nós serem, los dotze cònsols, e haurem, entre cavallers e ciutadans, altres dotze dels mellors de Montpestller e de la baronia; e haurem madona Maria de Montpestller, reina, que ab nós, ensems ab dotze dones honrades, de les pus honrades de Montpestller, a ab dotze donzelles, irà ab nós al dit senyor rei. E sí vendran ab nós dos notaris, los mellors de Montpestller, e l’oficial del bisbe e dos canonges e quatre bons hòmens de religió. E cascun hom e cascuna dona e donzella portarà un ciri en la mà, lo qual encendrà con la dita dona Maria entrarà en la cambra del senyor rei. E a la porta de la dita cambra tuit estaran justats entrò qui sia prop de l’alba, que vós obrirets la cambra. E con oberta serà, nós ab los ciris cascun en la mà entrarem en la cambra del senyor rei. E aquí se meravellarà, e llavors nós li direm tot lo fet, e mostra-li hem que té de prop la dita madona Maria, reina, e que havem fe en Déu e en madona santa Maria que en aquella nit engenrarà tal fruit de què Déu e tot lo món ne serà pagat e el seu regne ne serà proveït.

Per Ramon Muntaner, que de jovenet, va arribar a conèixer en persona el rei Jacme en la seva vellesa, el personatge ja s'ha transformat en un mite. El considera ja un rei fundacional. I ens explica la concepció. Si en el Libre des feits, el contacte entre els dos monarques i esposos és voluntari, en el cas de la Crònica únicament Maria n'és conscient. Muntaner és comprensiu amb tots els actors de l'escena, rei inclòs, ja que és la joventut la que li fa tan enamoradís de totes dones tret de la legítima.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada