Una guerra evolutiva química entre una papallona i una formiga

Biologia evolutiva: Quan pensem en les relacions parasitàries, pensem en un tipus especial de "depredació", on el "depredador" es menja la "presa" de mica en mica, sovint vivint-hi a dins (endoparasitisme). Però també és una relació parasitària el que fa la papallona Maculinea alcon amb formigues del gènere Myrmica. Les erugues d'aquesta papallona, poc després de sortir de l'ou, són recollides per obreres exploradores d'aquestes espècies de formigues, i se les emporten al niu, on són alimentades. Allà entraran en estadi de crisàlida, i en sortiran com a papallona. Un grup de científics de Dinamarca analitza aquesta relació parasitària en un article publicat a Science.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Una guerra evolutiva química entre una papallona i una formiga

Biologia evolutiva: Quan pensem en les relacions parasitàries, pensem en un tipus especial de "depredació", on el "depredador" es menja la "presa" de mica en mica, sovint vivint-hi a dins (endoparasitisme). Però també és una relació parasitària el que fa la papallona Maculinea alcon amb formigues del gènere Myrmica.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Una guerra evolutiva química entre una papallona i una formiga

Biologia evolutiva: Quan pensem en les relacions parasitàries, pensem en un tipus especial de "depredació", on el "depredador" es menja la "presa" de mica en mica, sovint vivint-hi a dins (endoparasitisme). Però també és una relació parasitària el que fa la papallona Maculinea alcon amb formigues del gènere Myrmica. Les erugues d'aquesta papallona, poc després de sortir de l'ou, són recollides per obreres exploradores d'aquestes espècies de formigues, i se les emporten al niu, on són alimentades. Allà entraran en estadi de crisàlida, i en sortiran com a papallona. Un grup de científics de Dinamarca, coordinats per David R. Nash, analitza aquesta relació parasitària en un article publicat a Science.[@more@]

Un reconeixement químic

Els autors confirmen la idea més estesa sobre aquesta relació parasitària. La cutícula de les erugues mimetitza químicament la cutícula de les formigues. Aquesta mimèsi és la que altera el comportament de les diferents castes de formigues obreres: les exploradores les porten al niu, i les formigues que tenen cura de larves i pupes al formiguer, "adopten" les erugues.

Els autors estudiaren diferents poblacions de papallones i formigues del nord d'Europa i observaren una correlació entre la similitud química general de la cutícula i el reconeixement de les erugues com a "formigues adoptives".

Una cursa evolutiva

Si hom compara els perfils químics de les cutícules de la papallona Maculinea alcon i les de la formiga Myrmica rubra en diferents localitats geogràfiques s'assisteix a una autèntica guerra evolutiva. Una guerra complexa, és clar, ja que a les formigues els convé el desenvolupament d'un patró diferent al de la papallona, mentre que a la papallona li convé de seguir aquest patró. Ara bé, una diferenciació excessiva del patró químic de la formiga podria destruir el reconeixement entre les formigues d'un mateix formiguer.

Els investigadors consideren que la pressió selectiva per aquesta relació parasítica ha estat crucial en l'evolució de Myrmica rubra. Es tracta d'una espècie amb una gran diversitat geogràfica de la química cuticular. Aquesta diversitat deu constituir una barrera en el reconeixement entre les formigues voladores d'aquesta espècie, i condueix a la fragmentació de l'espècie. Però la diversitat resulta essencial per minimitzar el reconeixement fals d'erugues.

Una altra espècie de formiga, Myrmica ruginodis, també pateix aquesta relació parasítica, però amb una pressió inferior (la taxa de reconeixement és més petita). Aquesta espècie mostra un patró químic cuticular més uniforme i no hi ha indicis de fragmentació geogràfica.

Els autors postulen que Myrmica ruginodis fa d'hoste alternatiu a les erugues de Maculinea alcon allà on la Myrmica rubra no les reconeix. Aquest hoste alternatiu constitueix un "refugi evolutiu" allà on la "contradaptació" de M. rubra funciona. Però si eventualment mutacions en M. alcon generen una població que pot explotar de nou les M. rubra d'aquella localitat, tornarà a parasitar el seu hoste òptim.

Lligam:

A Mosaic of Chemical Coevolution in a Large Blue Butterfly. David R. Nash, Thomas D. Als,  Roland Maile, Graeme R. Jones, Jacobus J. Boomsma. 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada