Memòria visual transitòria en ximpanzès: o com no sempre els humans puntuen millor

Psicologia comparada: Fa unes setmanes comentàvem un estudi sobre les capacitats cognitives d'infants humans, comparades amb les de ximpanzès i orangutans d'edats similars. En línies generals, ja en aquella edat, els humans mostren unes capacitats cognitives quantitativament i qualitativament més elevades. Les comparacions, és clar, sempre són odioses: si hom defineix la cognició general a partir de la cognició humana, per fina força els humans han de puntuar-hi millor. Hi ha excepcions, però, i en un estudi publicat a Current Biology, Sana Inoue i Tetsuro Matsuzawa comproven com la memòria transitòria en un test de numerals es manifesta més potent en ximpanzès de 5-10 anys que en humans universitaris.[@more@]

La prova

L'equip de Tetsuro Matsuzawa va començar a ensinistrar ximpanzès per poder sotmetre'ls als seus tests numèrics fa uns vint anys. El primer pas és aconseguir que els ximpanzès reconeguin els deu numerals (0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9), de forma ordenada, en un monitor. El primer ximpanzè sotmès a aquest aprenentatge fou Ai. El segon pas és fer que el ximpanzè comprengui el mecanisme del test: la memorització de nombres a mesura que apareixen en forma de flaix en la pantalla, i una vegada els nombres queden coberts per quadres blancs, el ximpanzè ha d'assenyalar consecutivament l'ordre dels nombres ara amagats. Superada una llarga corba d'aprenentatge, hom arriba a estimar la capacitat memorística a curt termini d'un ximpanzè… o d'un humà.

Pel present estudi, Matsuzawa i Inoue treballaren amb tres parelles de ximpanzès, mare i fill. Una de les mares era Ai. En la majoria de casos, cada fill superava en puntuació la mare. I qui puntuava millor era el fill d'Ai, Ayumu, de 7 anys d'edat.

Els autors compararen els resultats obtinguts per Ayumu i els altres cinc ximpanzès, amb els resultats obtinguts per estudiants universitaris. En general, les puntuacions d'Ayumu eren més favorables. Quan el temps d'exposició dels números es reduïa a 0.2 segons, Ayumu encertava en un 80% dels casos, mentre que els humans ho feien únicament en un 40%. (……………..vídeo………….).

En una de les proves encertades per Ayumu, aquest fou distret per un soroll. Va trigar 10 segons en reemprendre el joc, però de totes formes va reeixir (………..vídeo………….). Un dels objectius d'un futur estudi de Matsuzawa, és conèixer quant de temps dura aquesta memòria transitòria en els ximpanzès.

La interpretació dels resultats

La prova és certament criticable. Les proves de capacitats cognitives han d'ésser més o menys fidels a la realitat etològica de l'espècies en qüestió. I unes xifres en una pantalla s'hi aparten força. Encara més quan aquestes xifres són en realitat símbols de quantitats o d'ordenament.

Altrament, la puntuació favorable d'Ayumu i d'altres ximpanzès respecte els humans pot tenir causes diferents a la mera capacitat memorística. Per exemple, Ayumu ha estat exposat a la prova des que va nèixer. I, al capdamunt, la seva mare havia estat exposada prèviament durant més d'una dècada. Matsuzawa respon recordant que els estudiants no començaren a fer la prova de debò fins després de sis mesos d'ensinistrament. En aquests sis mesos, els estudiants van arribar al seu màxim en la corba d'aprenentatge: senzillament no poden anar gaire més lluny del 40% d'encerts.

Tetsuro Matsuzawa vincula els resultats de la prova amb una especial capacitat dels ximpanzès per recordar a curt termini fets del seu entorn com la posició dels fruits en un arbre, o la disposició d'aquests arbres en un territori determinat. En els humans, aquesta capacitat o no s'hauria desenvolupat tant o s'hauria perdut a canvi de l'adquisició d'un fort pensament simbòlic (condició sine qua non pel llenguatge articulat). I és que la capacitat cognitiva no és un bloc, sinó un ensems d'habilitats: l'evolució de cada espècie promou unes habilitats damunt les altres d'acord amb l'entorn natural i amb el nítxol ecològic que hi ocupa.

Lligams:

– Working memory of numerals in chimpanzees. Sana Inoue & Tetsuro Matsuzawa. Current Biol r1004 … http://www.current-biology.com/content/current …

Young chimpanzee can recall number placement better than people can. Ellen Callaway. Nature News.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Memòria visual transitòria en ximpanzès: o com no sempre els humans puntuen millor

Psicologia comparada: Fa unes setmanes comentàvem un estudi sobre les capacitats cognitives d'infants humans, comparades amb les de ximpanzès i orangutans d'edats similars. En línies generals, ja en aquella edat, els humans mostren unes capacitats cognitives quantitativament i qualitativament més elevades. Les comparacions, és clar, sempre són odioses: si hom defineix la cognició general a partir de la cognició humana, per fina força els humans han de puntuar-hi millor. Hi ha excepcions, però, i en un estudi publicat a Current Biology, Sana Inoue i Tetsuro Matsuzawa comproven com la memòria transitòria en un test de numerals es manifesta més potent en ximpanzès de 5-10 anys que en humans universitaris.[@more@]

 

La prova

L'equip de Tetsuro Matsuzawa va començar a ensinistrar ximpanzès per poder sotmetre'ls als seus tests numèrics fa uns vint anys. El primer pas és aconseguir que els ximpanzès reconeguin els deu numerals (0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9), de forma ordenada, en un monitor. El primer ximpanzè sotmès a aquest aprenentatge fou Ai. El segon pas és fer que el ximpanzè comprengui el mecanisme del test: la memorització de nombres a mesura que apareixen en forma de flaix en la pantalla, i una vegada els nombres queden coberts per quadres blancs, el ximpanzè ha d'assenyalar consecutivament l'ordre dels nombres ara amagats. Superada una llarga corba d'aprenentatge, hom arriba a estimar la capacitat memorística a curt termini d'un ximpanzè… o d'un humà.

Pel present estudi, Matsuzawa i Inoue treballaren amb tres parelles de ximpanzès, mare i fill. Una de les mares era Ai. En la majoria de casos, cada fill superava en puntuació la mare. I qui puntuava millor era el fill d'Ai, Ayumu, de 7 anys d'edat.

Els autors compararen els resultats obtinguts per Ayumu i els altres cinc ximpanzès, amb els resultats obtinguts per estudiants universitaris. En general, les puntuacions d'Ayumu eren més favorables. Quan el temps d'exposició dels números es reduïa a 0.2 segons, Ayumu encertava en un 80% dels casos, mentre que els humans ho feien únicament en un 40% (vídeo del ximpanzè; vídeo de l'humà).

En una de les proves encertades per Ayumu, aquest fou distret per un soroll (video). Va trigar 10 segons en reemprendre el joc, però de totes formes va reeixir. Un dels objectius d'un futur estudi de Matsuzawa, és conèixer quant de temps dura aquesta memòria transitòria en els ximpanzès.

La interpretació dels resultats

La prova és certament criticable. Les proves de capacitats cognitives han d'ésser més o menys fidels a la realitat etològica de l'espècies en qüestió. I unes xifres en una pantalla s'hi aparten força. Encara més quan aquestes xifres són en realitat símbols de quantitats o d'ordenament.

Altrament, la puntuació favorable d'Ayumu i d'altres ximpanzès respecte els humans pot tenir causes diferents a la mera capacitat memorística. Per exemple, Ayumu ha estat exposat a la prova des que va nèixer. I, al capdamunt, la seva mare havia estat exposada prèviament durant més d'una dècada. Matsuzawa respon recordant que els estudiants no començaren a fer la prova de debò fins després de sis mesos d'ensinistrament. En aquests sis mesos, els estudiants van arribar al seu màxim en la corba d'aprenentatge: senzillament no poden anar gaire més lluny del 40% d'encerts.

Tetsuro Matsuzawa vincula els resultats de la prova amb una especial capacitat dels ximpanzès per recordar a curt termini fets del seu entorn com la posició dels fruits en un arbre, o la disposició d'aquests arbres en un territori determinat. En els humans, aquesta capacitat o no s'hauria desenvolupat tant o s'hauria perdut a canvi de l'adquisició d'un fort pensament simbòlic (condició sine qua non pel llenguatge articulat). I és que la capacitat cognitiva no és un bloc, sinó un ensems d'habilitats: l'evolució de cada espècie promou unes habilitats damunt les altres d'acord amb l'entorn natural i amb el nítxol ecològic que hi ocupa.

Lligams:

Working memory of numerals in chimpanzees. Sana Inoue & Tetsuro Matsuzawa. Current Biology, Vol 17, R1004-R1005, 04 December 2007

Young chimpanzee can recall number placement better than people can. Ellen Callaway. Nature News.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Memòria visual transitòria en ximpanzès: o com no sempre els humans puntuen millor

  1. Acabo de sentir en el programa del Bassas que es va observar a un ximpanzè amagar en una capsa certa quantitat de plàtans i desprès amagar la capsa entre altres de buides i despistant, després, al conjunt de la camada perquè no cerquessin els plàtans on ell els havia amagat. Se’n dedueix un sentit de la propietat privada anterior als humans i que podria explicar l’arrel ancestral i d’aquest sentiment tan fort.
    Pregunta: Em podries dirigir cap a l’experiència original a què fan referència? L’enllaç, la revista o universitat?
    Agraït

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada