Un fòssil d’hadrosaure amb teixits tous preservats

Paleontologia: La troballa en un fòssil d'hadrosaure de 67 milions d'anys d'antiguitat de teixits tous preservats (pell, tendons, lligaments) no és un fet del tot excepcional. Però, és clar, amb l'instrumental i tècniques actuals (tomografia computeritzada, etc.), la possibilitat d'analitzar-lo ofereix unes interessantíssimes perspectives sobre la biologia d'aquesta espècie i dels dinosaures en general. Qüestions que mai hom no hauria formulat a un paleontòleg, podrien rebre ara resposta. Per més imatges i detalls podeu veure aquest vídeo de National Geographic.
[@more@]

 

 

Els hadrosàurids

Els hadrosàurids són un grup d'ornitòpodes herbívors, que van viure a finals del Cretàcic, en els continents boreals (corresponents a les actuals Euràsia i Nord-amèrica). Les crestes cranials no apareixen en tots els grups. En tot cas, la majoria d'espècies presenten un rostre pla i ample, especialment adaptat a prendre fulls i brots d'una certa alçada d'una vegetació més o menys forestal. La dentició presenta una especialització entre "incisius" i "molars", que feia la digestió menys dependent d'un pre-estòmac que fes de "pedrer".

La troballa

El fòssil en qüestió fou desenterrat el 1999 per Tyler Lyson (*1983), que el trobà en terrenys de la seva propietat, a Dakota del Nord. Ha estat l'anàlisi posterior la que ha permès determinar la importància del fòssil quant a preservació de teixits blans.

Les restes es corresponen a un individu juvenil del gènere Brachylophosaurus. Aquesta espècie, com la resta d'hadrosàurids, era herbívora, bípeda i amb un rostre que recorda el bec d'un ànec. L'especímen en concret faria 12 metres de llarg.

Els terrenys on fou trobat el fòssil es corresponen a la formació Hell Creek, datada en uns 67 milions d'anys. En aquella època ben poques coses podien fer presagiar que, en qüestió de 2 milions d'anys, el gènere Brachylophosaurus i, de fet, tots els dinosaures no-aviars existents, serien agranats en mig d'una extinció massiva.

  

L'especimen mostra les escates pròpies d'aquesta espècie. 

L'anàlisi del fòssil

El fòssil ja s'ha guanyat la denominació de 'Dakota'. L'aplicació de la tomografia computeritzada ha permès conèixer el seu interior. El tomògraf necessari per fer aquesta exploració és el més gran del món, propietat de Boeing Co., i que s'utilitza en l'anàlisi d'enginyeria de grans objectes (com la comprovació de falles en l'estructura dels motors de les llençaderes espacials). Els estudis biomètrics sobre el fòssil duen a les següents conclusions sobre Brachylophosaurus:

– la massa muscular és més gran que no s'havia pensat. Probablement aquests animals tenien prou potència com per fugir de possibles depredadors com Tyranosaurus rex.

– l'espai interdiscal és més gran que no reflecteixen la majoria de fòssils de columna vertebral d'aquest tipus de dinosaures. Això indicaria una flexibilitat més elevada, i també fa reconsiderar les llargades acceptades fins ara.

Per més endavant, queda oberta la possibilitat d'una anàlisi bioquímica de les parts blanes del fòssil. Val a dir, però, que la preservació de les estructures blanes no garantitza una preservació similar a nivell proteic o d'àcids nucleics.

Lligams:

Mummified dinosaur reveals surprises: scientists, de Maggie Fox (Reuters).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada