Un Premi Nobel de la Pau contra el negacionisme (IPCC i Al Gore – 2007)

Ciències ambientals: Què és el negacionisme? Els germans Hoofnagle ens ho defineixen així: "l'ús de tàctiques retòriques per donar l'aparença de discusió o debat legítims, quan en realitat no n'hi ha cap. Aquests falsos arguments s'usen quan hom té pocs fets o cap ni un per donar suport a la visió pròpia contra un consens científic o contra proves aclaparadores en el sentit contrari. Són efectives per desviar el debat útil amb l'ús de crides emocionals, però condueixen a afirmacions buides i il·lògiques". El negacionisme és un mètode: és el mètode anti-científic per excel·lència. El negacionisme pot emprar-se per moltes coses. Fins i tot, en un mateix debat, podem veure actituds negacionistes en un bàndol i en l'altre. No cal dir que la majoria de persones, que es guanyen la vida amb el propi esforç responsable i metòdic, troben el negacionisme repugnant quan es presenta nu, nodridor de xarlatans mercenaris. Però no sempre és possible identificar detrurerament el negacionisme, i destriar-lo de l'escepticisme legítim i imprescindible. Hi ha un criteri molt bo i és el criteri fusterià de les conviccions: l'escèptic en té poques, el negacionista en té moltes. És sota aquesta lectura de "cansament" davant del negacionisme, que cal interpretar la decisió del Comitè Nobel de la Pau. El premi Nobel s'ha atorgat a parts iguales al Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) i a Al Gore, ex-vicepresident dels EUA i diana favorita d'arguments 'ad hominem' dels 'negadors' del canvi climàtic antropogènic. El jurat noruec ha considerat positius "els seus esforços per construir i disseminar un coneixement més gran del canvi climàtic fet per l'home, i per posar els fonaments de les mesures necessàries per contrarestar aquest canvi".

[@more@]

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València acollirà entre el 12 i el 17 de novembre la 27a Sessió de l'IPCC. Serà la primera trobada després de la recepció d'aquest Premi Nobel. El Premi arriba en mig d'una campanya "d'estil creacionista" als Estats Units i Gran Bretanya contra l'IPCC, Al Gore i el Protocol de Kioto.

El Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC)

El Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic fou creat el 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial (WMO) i el Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP). Aquest panell té com a missió recollir recerques rellevants publicades en revistes científiques, i fornir informació útil a la aplicació de la Convenció sobre Canvi Climàtic en el Marc de les Nacions Unides (UNFCCC). Si bé la possibilitat d'un canvi climàtic, en el sentit d'augment global de la temperatura mitjana com a conseqüència de les emissions antropogèniques netes de CO2, ja havia estat predit en la primera meitat del segle XX, foren els registres sobre l'augment del CO2 atmosfèric els qui van estimular en els anys 1970 i 1980 les recerques sobre aquesta possibilitat. Gairebé vint anys després de la creació de l'IPCC, hom considera que hi ha una tendència indiscutible a l'escalfament mundial i que la causa més probable es troba en les emissions de CO2 lligades a activitats humanes com la combustió de petroli, gas natural i derivats, i la deforestació.

Al Gore

Al Gore jr. va nèixer el 31 de març del 1948 a Washington DC. El seu pare era representant d'un districte de Tennessee al Congrés, i més tard fou senador d'aquest estat. A diferència del pare i la mare, graduats en dret, Al Gore es va graduar en ciències polítiques i mai no acabar la carrera de dret. Contrari a la intervenció nord-americana en la guerra del Vietnam, a diferència d'altres "partidaris" de la guerra, sí que hi va anar, en qualitat de reporter militar. Com el seu pare, ha estat representant (1977-85) i senador (1985-93) per Tennesssee. Fou vicepresident dels EUA entre el 1993 i el 2001. En les eleccions del 2000 va guanyar en nombre de vots el candidat republicà George W. Bush, però va perdre en nombre d'electors. L'any 2006 va estrenar el documental "An inconvenient truth", de divulgació sobre el canvi climàtic antropogènic; el 2007 ha publicat el llibre "The assault on reason", on denuncia la tendència de l'administració americana d'ignorar fets i anàlisis en la decisió política, tot seguint únicament unes conviccions predeterminades.

Un premi en el seu context: debats actuals sobre el canvi climàtic

El premi arriba en un moment on la dreta religiosa nord-americana protagonitza una hàbil campanya de desprestigi de l'IPCC, d'Al Gore, del Protocol de Kioto, i del canvi climàtic en general. Hom atribueix al "lobby" petroler el finançament d'aquesta campanya. Val a dir, però, que la campanya no mostra un signe unitari: hi ha qui nega la possibilitat del canvi climàtic, hi ha qui l'atribueix a causes no-antropogèniques (sobretot oscil·lacions en el cicle d'activitat del Sol) i qui considera que el canvi climàtic antropogènic és una realitat però que no cal fer-hi res ja que les propostes de Kioto són un remei pitjor que la malaltia. La segona i tercera actituds són defensades legítimament per científics i polítics, però és l'estil de la majoria dels seus propugnadors el que preocupa. Ja que la base de l'atac contra l'IPCC té molt d'irracionalista, recorda molt els arguments de creacionistes i partidaris del disseny intel·ligència contra la biologia atea. Com diu Toni Gisbert, fent referència als "debats" sobre la unitat de la llengua catalana, "hi ha coses que, simplement, no té cap sentit de discutir. Primer, perquè discutir-les és un exercici que en el fons busca -conscientment o no- la destrucció d'allò que diu voler discutir. I segon, perquè senzillament no tinc ganes de perdre el temps reiterant els arguments a favor de l'evidència que només no veu qui no vol".

Al Gore examina a "The assault on reason" les tendències antiracionalistes que s'escampen entre la direcció política dels Estats Units.

Enguany, l'IPCC ha publicat el seu quart report sobre canvi climàtic. Aquest report recull informació que mostra "inequívocament" un escalfament del sistema climàtic. Alhora d'analitzar-ne les causes, el report considera que la més probable és la causa antropogènica a través de l'alliberament net de gasos amb efecte hivernacle, particularment el CO2.

Aquestes són les premisses de la situació. Quines són les conclusions? El debat legítim comença en aquest punt. Perquè no n'hi ha prou amb dir que "el sistema climàtic" s'escalfa, sinó que cal veure amb quina intensitat i modulitat (amplitud circadiana, variació entre les regions climàtiques, oscil·lacions intra- i interannuals) ho fa. També és completament oberta la qüestió de l'impacte que el canvi climàtic pot tindre en els ecosistemes de la Terra i en les poblacions humanes. És un impacte acceptable al qual hom pot adaptar-se paulatinament? Això darrer ja depén de còmputs econòmics, de balanç de "cost-benefici" de tal o tal mesura de "combat" o d'"adaptació". Des del sistema de Nacions Unides hom ha impulsat, sense èxit, el Protocol de Kioto per reduir les taxes d'emissions de CO2. Aquí entrem en el debat sobre les fonts energètiques de les societats mdoernes, sobre la dependència dels combustibles fòssils, i com això es lliga a les emissions netes de CO2 a l'atmosfera i a un encariment de l'energia a mesura que les reserves de combustibles fòssils es fan cada vegada més costoses d'explotar.

En la ciència del canvi climàtic és impossible separar "la ciència del sistema Terra" (construïda a partir de la meteorologia, l'oceanografia, la geografia física), de la ciència econòmica, sociològica o política. Als compartiments físics de l'atmosfera, la hidrosfera (inclosa la criosfera) i la litosfera, cal sumar-hi el compartiment biològic (biosfera) i, dins d'aquest compartiment, el sub-compartiment humà (l'antroposfera material però també la noosfera informativa). I no es tracta de cap manera, d'una ciència "contemplativa", d'una mera història natural, ja que no som simplement "una part inert del sistema Terra" sinó "una part conscient i deliberativa del sistema Terra".

Potser la crítica més justificada d'Al Gore i d'altres divulgadors sobre el canvi climàtic antropogènic és perdre de vista que la "humanitat" no és un cos deliberatiu organitzat, malgrat la ficció del "sistema de les Nacions Unides". Les decisions planificades que tenen un impacte sobre el canvi climàtic antropogènesi es prenen des del camp individual, des del camp de les corporacions privades individuals. La relació entre aquestes "decisions individuals" sobre la producció i el consum i les oscil·lacions en la taxa d'emissions de CO2 no es poden predir linialment. Com tampoc no són linials les relacions entre la presa de decisions en aquesta esfera individual i la presa de decisions per part d'organismes col·lectius (ministeris d'energia, grans consorcis energètics, organismes inter-estatals, etc.). Dit d'una altra manera: hi ha oposicions i antagonismes entre classes socials, i entre les classes dirigents de les diferents grans unitats regionals, i entre diferents sectors econòmics de les classes dirigents dels grans centres mundials (Nord-amèrica, Europa i Àsia oriental). La partida la guanyen de moment, i de llarg, els sectors interessats en conservar les actuals relacions de poder i els mètodes actuals d'obtenció de beneficis. I això implica que, mentre hi hagi reserves econòmicament viables de petroli i de gas natural, aquestes seran les fonts d'energia principals. Comptant realistícament, aquestes reserves poden durar dècades i dècades, i fer-ho a més d'una forma que sigui possible una transició controlada cap a d'altres fonts energètiques. Aquest escenari realista ofereix augments de temperatura mitjana fins el 2100 de fins a 5-6 K. El clima, certament, canviarà, i ho farà inequívocament a ulls de tothom. Però cap cataclisme climàtic, per si sol, no aturarà aquesta tendència (si més no, en els segle XXI i XXII): una tendència a l'empobriment relatiu de la immensa majoria de la humanitat i una concentració fenomenal dels recursos del planeta en mans d'un petit grapat d'immenses corporacions. O, sigui el que tenim ara, però ampliat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.