L’autora de “Canopus in Argos” rep el Premi Nobel de Literatura – 2007

Literatura: Doris Lessing ha estat nominada avui guanyadora del Premi Nobel de Literatura. El jurat la qualifica d'"epicist de l'experència femenina qui, amb escepticisme, fosc i poder visionari ha sotmès una civilització dividida a l'escrutini". L'autora va recòrrer a la ciència ficció ("Canopus in Argos"), entre d'altres gèneres, per fer una reflexió i crítica socials.[@more@]

Doris Lessing

Doris Lessing, vers l'any 1980

Doris May Tayler va nèixer a la localitat persa de Kermanshah, el 22 d'octubre del 1919. Rebrà, doncs, el premi Nobel als 88 anys, la qual cosa la fa la guardonada d'edat més avançada de la llista. Pèrsia, formalment independent, era llavors sota l'òrbita quasi-colonial d'un Imperi Britànic que, amb penes i treballs, havia sortit victoriós d'una guerra mundial. El 1925, la família Tayler es traslladà a la Rodèsia del Sud (llavors colònia britànica) per obrir una plantació de blat de moro en un terreny semi-boscós d'uns 4 km2 de superfície. La plantació mai no va complir les expectatives familiars. Doris va assistir fins als 15 anys en una escola femenina catòlica. Als 20 anys es casà per primera vegada i, després d'un divorci ho faria per segona vegada als 26 anys. Aquest matrimoni, com l'anterior, duraria uns quatre anys abans del divorci. Del segon marit, Gottfried Lessing, destinat a una carrera en el cos diplomàtic de la República Democràtica d'Alemanya, va prendre el cognom. Ha estat mare en tres ocasions.

La primera etapa literària de Lessing, entre el 1949 i el 1956, queda marcada per les simpaties envers el moviment comunista internacional i les causes socials en general. Entre el 1956 i 1969 hi dominen més aviat les qüestions psicològiques. La represa de les qüestions socials arriba després, amb l'entrada de Lessing en la ciència ficció.

La sèrie 'Canopus'

La consciència de la immensitat del cosmos i el desplaçament ultracopernicà de la humanitat del "centre de l'univers" ha marcat la ciència ficció de bona part del segle XX. Però les novel·les sobre fundacions interestel·lars i guerres intergalàctiques són, a parer de Lessing, un bon escenari sobre ficció social. I és doncs en aquest sentit que cal llegir l'obra "espacial" de Lessing.

La sèrie 'Canopus in Argos' es va publicar entre el 1979 i el 1983, en forma de cinc novel·les: Shikhasta, The Marriages Between Zones Three, Four and Five, The Sirian Experiments, The Making of the Representative for Planet 8, The Sentimental Agents in the Volyen Empire. La reflexió sobre el bé i el mal, sobre civilitzacions més o menys avançades, amb una influència explícita del pensament sufí persa, marquen aquestes novel·les.

En aquesta ficció, l'evolució social de la humanitat ha estat fortament influïda per civilitzacions extraterrestres més avançades. Lessing va triar els dos estels més brillants de l'hemisferi nord (Sírius) i de l'hemisferi sud (Cànopus) per emplaçar les dues societats que més destacadament haurien influït en el nostre planeta. La de Cànopus és una influència netament benèfica, mentre que la de Sírius és més ambígua. I més que no pas la tecnologia material, allò que interessa és l'estatge en zones de cada civilització: des de l'estatge bàrbar (zona 5) o l'estatge patriarcal (zona 4), als estatges progressivament més equilibrats (de zona 3 a la zona 1).

Però retornant a la crua realitat de la nostra zona 4, farem bé de suposar que no hi ha cap fil connector indetectable amb Cànopus, i procurar, amb els nostres esforços, d'acaronar, ni que sigui una mica, les promeses de la zona 3.

Des de Filipines, Jun Lao va fer aquesta fotografia dels dos estels protagonistes de la sèrie 'Canopus in Argos'

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.