El Premis Ig Nobel – 2007: què s’hi cou en la recerca internacional

Recerca: La primera quinzena d'octubre ve marcada per l'anunci dels Premis Nobel anuals en el marc de la física, la química, la medicina i fisiologia, i també la literatura i la pau, i fins i tot l'economia. Però també ve marcada, abans de res, per la cerimònia de lliurament del Premis Ig Nobel. Aquesta és possiblement la tasca més coneguda d'Annals of Improbable Research (AIR), una de les publicacions humorístiques sobre ciència més difoses. Prova d'aquesta difusió és que, des de dijous (el dia que s'havia de fer pública la llista de guardonats), és que el servidor els hi va caure per l'afluència de gent. Per això crec que hem de nominar pels Ig Nobel dels 2008, a l'AIR pel Premi Nobel de Telecomunicacions, «per demostrar que la tecnologia moderna en el camp de la comunicació falla preferentment quan realment se la necessita». Fem una ullada, sense més, a la llista de guardonats.

[@more@]

Premi Ig Nobel d'Aviació: el sildenafil per combatre el jet lag, un estudi en hàmsters

El sildenafil és el component actiu del fàrmac comercialitzat amb el nom de Viagra, de la casa Pfizer. Indicat per combatre les impotències d'origen orgànic, els tarabastejadors ens omplen la bústia de correu-electrònic per vendre'ns-en com a afrodisíac. Aixecar, aixeca, i sobretot les perspectives de la casa Pfizer. També ha aixecat els ànims dels qui creuen que la biologia molecular ha d'orientar sempre el procés d'obtenció de nous fàrmacs, fins i tot en els primers passos d'aquest procés. Així doncs, el sildenafil fou obtingut amb la idea d'aconseguir un inhibidor d'una fosfodiesterasa (PDE). Les PDE són els enzims que degraden en l'organisme el GMPc. El GMPc és un nucleòtid que sintetitzen alguns tipus cèl·lulars en resposta de diferents estímuls, com ara l'òxid nítric (NO) i d'altres missatgers intercel·lulars. La descoberta del paper fisiològic del NO i el seu lligam amb el GMPc data de fa una cosa de 20 anys. La via de senyalització NO-GMPc és important en pràcticament tots els sistemes biològics (especialment, en els vasos sanguinis, en el sistema nerviós, etc.). És lògic, doncs, pensar que el sildenafil, en allargar… la vida mitjana del GMPc, actuarà pleiotròpicament. I així hom l'ha vist (o volgut veure) com a protector cardíac, potenciador vascular, reforçador neuronal, etc., etc., etc.

El 2004, el grup de Diego A. Bolombek, del Laboratori de Cronobiologia de la Universidad Nacional de Quilmes, publicava una revisió sobre la participació de la via de senyalització NO-GMPc en el nucli supraquiasmàtic de l'hipotàlam, estructura cerebral cabdal en l'establiment i manteniment dels ritmes circadians. L'interès conduïa fatalment a relacionar el sildenafil amb l'aspecte potser més pràctic del ritme circadià: el seu trencament com a conseqüència d'un vol transoceànic que ens transporta a un altre fus horari.

La recerca de Patricia V. Agostino, Santiago A. Plano i Diego A. Golombek és de qualitat. N'és una prova que l'article que recull els seus estudis hagi estat publicat en una revista com el PNAS. En l'abstract diuen: "reportem que la PDE 5, específica de GMPc, és present en el nucli supraquiasmàtic del hàmster, i que l'administració de l'inhibidor sildenafil (3.5 mg/kg, per injecció intraperitonial) reforça les respostes circadianes a la llum i disminueix la quantitat de temps necessària per l'adaptació a avenços de fase en el cicle de llum-foscor. Aquests resultats suggereixen que el sildenafil pot ésser útil pel tractament de l'adaptació circadiana a canvis ambientals, inclosos els vols transmeridians en direcció a llevant". Els hàmsters en qüestió eren exposats a canvis en el cicle llum-foscor sense sortir pas de l'animalari, seguint protocols ben establerts pel grup de Golombek. L'Ig Nobel, en tot cas, se l'han guanyat per lligar tan alegrement una recerca bàsica en cronobiologia amb el "problema" del jet lag. Però, si no haguessin fet, aquest suggeriment, haurien publicat l'article a PNAS?

Diego A. Golombek

Premi Ig Nobel de Biologia: un cens dels nostres desapercebuts companys de llit

Johanna E. M. H. van Bronswijk és una entomòloga una mica especial. A la majoria dels entomòlegs els associem en espais naturals i a la percaça de rars exemplars de lepidòpters. Però hi ha tota una entomologia mèdica dedicada a les espècies paràsites de l'home, que poden transmetre malalties, inocular toxines, produir al·lèrgies, etc. En els països occidentals (van Bronswijk treballa a Eindhoven), les poblacions domèstiques d'àcars poden constituir un problema respiratori greu per la gent que ha desenvolupat al·lèrgia contra components de la cutícula o dels excrements d'aquests animals. Així, allà on altres entomòlegs, fan censos sobre la distribució geogràfica de tal o tal grup d'insectes o d'aràcnids, van Bronswijk ho fa en la llar. I, especialment, en el llit i en la pols que s'hi acumula damunt dels matalassos. No cal dir que les comercials matalasseres s'afanyen per conscienciar de la importància de canviar cada dos per tres de matalàs. Potser un catàleg dels artròpodes que van Bronswijk descriu en els seus articles dels anys 1970 i 1980, il·lustrat amb profuses imatges d'electromicrografia d'escaneig, ens animaria a dormir a terra, i tot.

L'Ig Nobel li han donat precisament per aplicar tècniques típicament faunístiques a la fauna que pobla les nostres llars. Però quina altra aproximació s'ha de fer si no és faunística? Altrament, van Bronswijk ha participat recentment en una recerca sobre la importància d'una bona qualitat d'aire per disminuir l'impacte de les al·lèrgies en la població europea.

Electromicrografia d'escaneig d'un àcar

Premi Ig Nobel de Química: com extreure un aromatitzador dels fems de vaca

El 2006, Mayu Yamamoto i els seus col·laboradors presentaven una comunicació "Novel Production Method for Plant Polyphenol from Livestock Excrement Using Subcritical Water Reaction". El problema dels residus al Japó ha esperonat la recerca en el tractament de residus orgànics i el seu reaprofitament (que es troba en l'actualitat a una taxa de tan sols un 10%). Entre les tècniques de pre-tractament hi ha la deshidratació i rehidratació controlades dels residus orgànics. Yamamoto i els seus col·laboradors l'han aplicada a la recuperació de polifenols vegetals presents en els excrements de vaca. Els polifenols recuperats tenen diferents aplicacions, però destaca el seu ús com a aromatitzants naturals.

L'Ig Nobel el guanyen per l'associació entre "fems de vaca" i "aromatitzants". La teoria molecular moderna ens ensenya que els fems de vaca i de qualsevol animal no són més que una barreja de substàncies, de components que no han estat absorbits per l'animal o que han estat excretats en la bilis i altres secrecions intestinals. En la barreja, ni que sigui en quantitats infinitessimals, hi ha polifenols procedents de la dieta, més o menys artificial, que hagin pres les bèsties. Però quantes tones d'excrements no s'arriben a necessitar per obtindre uns pocs miligrams de polifenols, i uns poquíssims micrograms de polifenols d'interès com a aromatitzadors!

Premi Ig Nobel d'Economia: la utilització de xarxes en la seguretat d'entitats financeres

El 1999, Kuo Cheng Hsieh registrà davant de les autoritats de la República de Xina (Taipei) una patent titulada "Sistema de trampa amb xarxa per capturar un lladre de bancs immediatament". Vuit anys després el sistema no s'ha universalitzat en bancs i caixes. Qui sap si ara un pànic financer no animarà els responsables de les entitats bancàries a instal·lar el sistema de Kuo per retindre clients descontents?

Premi Ig Nobel de Linguística: el reconeixement lingüístic (de llengües humanes) en rates

Quin és l'estat de la recerca que es fa a casa nostra? Abans de respondre, però, assenyalem un motiu per l'optimisme. Tres investigadors barcelonins han guanyat l'Ig Nobel per ocupar-se de la discriminació lingüística en rates. L'any 2003, Juan Manuel Toro, Josep B. Trobalon i Núria Sebastian-Gallés, publicaven un article breu on assenyalaven que les rates, degudament ensinistrades, són capaces de discriminar gravacions fetes en japonès de gravacions fetes en neerlandès. La condició perquè l'ensinistrament funcioni és que les gravacions es passin en el sentit correcte i no en el sentit invers (ja sabeu, el sentit dels missatges subliminals de les cançons dels Beatles).

L'Ig Nobel se'l guanyen per triar les rates com a animal d'experimentació en la discriminació de llengües humanes. En tot cas, els autors demostren que eines psicològiques de discriminació de llenguatges que hom pensaria exclusives de l'espècie humana, són presents probablement en la majoria de mamífers.

Premi Ig Nobel de Literatura: recerques sobre l'article determinat en la llengua anglesa

Glenda Browne és indexadora bibliogràfica, amb interessants contribucions en el camp de la gestió de bases de dades i de cercadors d'internet. Un dels problemes als quals cal fer front és la partícula "the": l'absència o presència d'article determinat destarota qualsevol índex si hom no adopta un criteri precís de com tractar-lo. Tantes examinacions sobre l'article "the" en llibres i articles sobre indexació, li han fet a Browne guanyar l'Ig Nobel de Literatura.

Premi Ig Nobel de Medicina: els riscos de la professió de l'engola-sabres

Hi ha articles que, per la seva importància, són accessible de manera gratuïta a les pàgines web de les revistes que s'han fet càrrec de publicar-los. És el cas del British Medical Journal, que publicà el 2006 "Sword swallowing and its side effects", de Brian Witcombe i Dan Meyer.

L'estudi en qüestió és certament ambiciós. Es contactaren 110 engola-sabres professionals de 16 estats diferents. Uns 46 hi van respondre. Les conclusions es poden resumir "les complicacions greus són més probables quan l'engola-sabres va distret o engoleix més d'una espasa o espases poc habituals, o bé quan una ferida anterior és present. Les perforacions afecten principalment l'esòfag i habitualment tenen bon pronòstic. Les nafres a la gola són comunes, particularment mentre s'aprén l'ofici o quan les actuacions són massa freqüents. De vegades hi ha hemorràgies gastrointestinals d'importància, i els dolors ocasionals de pit es tracten sense consell mèdic. Els engola-sabres sense cobertura mèdica d'exposen a un risc financer i físic".

L'article també ens serveix per prendre consciència de la tasca feta per la Sword Swallowers Association (SSAI).

Premi Ig Nobel de Nutrició: comportament alimentari davant d'una cornucòpia de sopa

Brian Wansink, James E. Painter i Jill North són els autors de "Bottomless Bowls: Why Visual Cues of Portion Size May Influence Intake" (2005). Wansink ha investigat repetidament com la informació visual afecta la ingesta humana. És a dir, com una ració més gran en el plat, estimula una ingesta més gran. Però en aquest article Wansink se supera. Els autors dissenyen un sistema pel qual un bol de sopa pot reemplenar-se de forma continuada amb l'accionament d'un mecanisme. Els voluntaris de l'experiment ho desconeixen i se'ls exposa a bols "auto-emplenables" i bols "normals".

La conclusió, no per previsible, deixa d'ésser astoradora: "els participants que sense saber-ho menjaven dels bols auto-emplenables menjaven més sopa que els que ho feien en bols de sipa normal. I tot i que en consumien un 73% més, no creien haver consumit més, ni tampoc es percebien com a més saciats que els que menjaven dels bols normals. Aquesta diferència no es veia afectada per l'índex de massa corporal dels afectats". D'alguna forma, la majoria de persones, assegudes a taula, tenen la missió d'acabar-s'ho tot, i la vista domina les sensacions que ens puguin arribar de l'estòmac.

La cornucòpia de sopa dissenyada per Wansink es mereix aquest Ig Nobel. Però les recerques de Wansink ens recorden com les estratègies per reduir l'aport calòric de l'alimentació han de basar-se en minimitzar l'impacte visual de la dieta.

Premi Ig Nobel de la Pau: una bomba per fer l'amor i no la guerra

La història de la "bomba gai" és genial. El 1994, el Wright Laboratory de les Forces Aèries nord-americanes va publicar una proposta de tres pàgines sobre possibles armes químiques no-letals. El document era intern, però les noves lleis de llibertat d'informació, el van posar a disposició del públic. En una frase del document se suggeria com a arma química no-letal, una que contingués un fort afrodisíac, a poder ésser que provoqués un comportament homosexual. El mateix document classificava aquesta arma com de "mal gust, però completament no-letal". El millor de tot és que el mateix document reconeix, en una secció de "New Discoveries Needed" que no es coneix cap afrodisíac homosexualitzador. Això, vàlid pel 1994, també ho és en el 2007, si bé hom disposa de la bremelanotide, un pèptid sintètic que estimular el desig sexual en general.

L'Ig Nobel en aquest cas és de llibre. També demostra com la prohibició de l'ús d'armes químiques podria saltar-se adduint que hom desenvolupa armes químiques no-letals. Ja deia Paracels que "sola dosis facit uenenum", la qual cosa vol dir que qualsevol arma química no-letal pot resultar letal a la dosi "adient".

Premi Ig Nobel de Física: com evitar les arrugues en els llençols

L'Ig Nobel que reben L. Mahadevan i Enrique Cerda Villablanca pels estudis sobre la formació d'arrugues en superfície se sustenta en tres publicacions en prestigioses revistes: "Wrinkling of an Elastic Sheet Under Tension," E. Cerda, K. Ravi-Chandar, L. Mahadevan, Nature, vol. 419, October 10, 2002, pp. 579-80. "Geometry and Physics of Wrinkling," E. Cerda and L. Mahadevan, Physical Review Letters, fol. 90, no. 7, February 21, 2003, pp. 074302/1-4. "Elements of Draping," E. Cerda, L. Mahadevan and J. Passini, Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 101, no. 7, 2004, pp. 1806-10. Ja ningú no podrà dir mai més que la vida quotidiana és fora de l'abast de Nature, PNAS o Physical Review Letters.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.