Les teranyines gegants del Parc del Llac Tawakoni (Texas)

Aracnologia: Les fotografies de les teranyines gegants del Parc Estatal del Llac Tawakoni són espectaculars. Una serveix per il·lustrar un article d'en Bill Hanna per l'Star Telegram, de Fort Worth (Texas). Però qui ha fet aquestes teranyines gegants? Una aranya gegant? Alguna de les espècies d'aranyes que forma estructures socials cooperatives, però mai sense diferenciació de casta com passa amb tèrmits, formigues, abelles o vespes? O es tracta d'un abocador de teranyines que han servit per la dispersió d'aranyes del gènere Tetragnatha? Però ningú no ha trobat cap aranya gegantina, les teranyines d'aranyes socials es construeixen de forma lenta i progressiva, i els abocadors de dispersions no mostren cap cohesió estructural. Hom hi ha trobat exemplars de Tetragnatha, però en són elles les autores o simplement se n'han aprofiten per ara capturar-hi els milions mosquits que hi han quedat atrapats. Els entomòlegs se'n fan creus, i els turistes s'hi fan fotos.
[@more@]

Una de les fotografies de Tom Pennington per l'Star Telegram.

Teranyines gegants al Lake Tawakoni State Park

El Llac Tawakoni és un embassament construït el 1960. Els territoris limítrofs formen en l'actualitat un Parc Estatal i constitueixen un dels llocs d'esbarjo en la natura més concorreguts del nord de Texas.

La notícia arribava el cap de setmana passat. Una teranyina gegant, amb una longitud de gairebé 200 metres, s'estenia al llarg d'un dels camins del parc. S'havia d'haver format de bell nou en les darreres dues setmanes. La superintendent Donna Garde explica que la primera vegada que la van veure "era tan blanca que semblava d'un conte de fades". De dia en dia, però, s'omplia dels mosquits que hi quedaven atrapats, i que li donen ja una coloració marronosa i una banda sonora de brunzits.

Fotografia de la superintendent Donna Garde, del Texas Parks & Wildlife Department

Una teranyina gegant d'aranyes socials o una dispersió massiva d'aranyes individuals?

La premsa, de primer l'Star Telegram, se n'ha anat fent ressò. I, paral·lelament, hi ha hagut un debat entomològic sobre l'origen de la teranyina. Es tracta d'una teranyina d'entrellat, on les fibres de seda formen denses làmines, en els plecs de les quals les aranyes hi troben un lloc segur de repòs. Aquesta estructura es troba associada a una família concreta d'aranyes, les teridiïdes. Se n'han descrit 87 gèneres i 2.248 espècies, repartides per tot el món.

El 25 d'agost, Mike Quinn, després d'haver consultat entomòlegs d'Ohio, Kansas i Colúmbia Britànica, atribuïa la teranyina a l'espècie social Anelosinus studiosus. En tot cas, Joe Pase, del Servei Forestal de Texas, assenyalava que, tot i amb tot, es tracta d'un fenomen certament remarcable. En el mateix parc s'han trobat teranyines similars, però sempre més petites. John Jackman, de la Texas A&M University diu que amb una freqüència de cada dos anys reben reports de teranyines gegants a Texas.

Jackman insistí que fins que no hi capturessin aranyes responsables, no es podria parlar d'una atribució clara. Per Robb Bennett, en canvi, les fotografies no permetien descartar una hipòtesi alternativa a la de gran teranyina social d'una espècie de teridiïds: la possibilitat que fos el resultat d'una dispersió massiva d'araneïds. Bennett assenyalava que les teranyines socials demanen un temps de lent creixement que no semblava tindre lloc en el cas de la del llac Tawakoni. Si bé els araneïds fan teranyines típiques d'espiral, en els estats juvenils de dispersió generen estructures més atapaïdes. D'una opinió similar és Ingi Agnarsson, que assenyala la possibilitat que la teranyina gegant no sigui més que la resta d'una dispersió massiva de saltícids, concretament erigonins. Els erigonins com la resta de saltícids poden fer teranyines similars, de funció no únicament tròfica sinó també dispersiva.

El 29 d'agost del 2007 es van obtindre ja les primeres fotografies d'aranyes. No es tractaven pas ni de teridiïds ni de saltícids, sinó d'araneïds, i concretament de Tetragnatha, gènere que es caracteritza per un cos estilitzat. Algunes espècies com T. laboriosa són especialistes en dispersar-se amb la construcció d'una mena de teranyines globulars amb les quals es poden deixar arrossegar pel vent.

Molt bé, diu Joe Pase, però si la teranyina gegant és producte d'un fenomen dispersiu, com és que es troba tan ben organitzada? Però, si és realment producte d'una aranya social, com és que no hi ha per enlloc els suposats Anelosinus responsables, i com és que ningú no sembla menjar-se els mosquits que hi van quedant atrapats? Caldrà seguir connectats a Texas Entomology i a la recopilació d'informació que vagi fent Michael Quinn.

Lligams:

Giant web creates bug buzz, de Bill Hanna (Star Telegram).

A Tangled Web: Massive Spider Web At Lake Tawakoni State Park (video de Darrell Byers).

Informació sobre les teranyines, a Texas Entomology.

The spider(s) that ate Texas (Bug Girl's Blog).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada